-
Durant el segle XX Catalunya ha estat cabdal en l'Art contemporani, sobre tot durant la segona meitat del segle, fet que ha propiciat que aquesta terra fos bressol de grans artistes.
-
En un moment de recuperació de les llibertats nacionals i com acte adherit al Congrés de Cultura Catalana l'any 1977 naixia la primera Biennal d'Art a Sant Cugat del Vallès. En aquella ocasió, només hi exposaren artistes de la població, fent un repàs de com estaven les arts plàstiques a la vila. Aquella primera edició es va exposar a Sant Cugat i a Camprodon.
-
Des d'aleshores i fins avui, aquest destacat certamen artístic ha escrit una història que és paral·lela a la història de la democràcia del nostre país, ja que va néixer amb la recuperació de la democràcia al país.
La biennal ha estat present en els grans esdeveniments socials i culturals -Congrés de Cultura Catalana 1977, Mundial de Futbol 82, Olimpíada Cultural Barcelona 92, Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, esdeveniments que ha viscut el nostre país en les últimes dècades. Exposant en les seus inaugurals.
-
A partir d'aquella primera experiència i sempre sota la direcció del seu creador Josep Canals, la Biennal ha crescut amb els anys com una alternativa plàstica, convertint-se en una biennal important a Catalunya, en la qual s'hi impliquen institucions i empreses.
-
Des del moment de la seva fundació, la Biennal ha estat una proposta de col·laboració de l'activa societat civil i les institucions, que es comprometen amb les propostes més noves dels nostres artistes, a gran part de les nostres comarques. Aquest fet ha permès un recorregut itinerant, que des dels seus inicis ha apropat la praxi artística fins els indrets més allunyats dels grans nuclis urbans.
-
Hi ha biennals i certàmens importants a diferents ciutats de Catalunya com ara Vic, Terrassa, Tarragona, Reus, Amposta..., promogudes per importants entitats d'estalvis o institucions públiques, amb pressupostos considerables i en que el denominador comú és marcar una línia de recerca plàstica.
-
Hi ha d'altres certàmens més eclèctics, però tant uns com altres, no deixen de ser fets locals o comarcals, sense incidència remarcable dins el panorama nacional, malgrat els importants pressupostos econòmics.
-
La Biennal no ha d'imitar cap de les temptatives noves que han sorgit en el país i més quan la Biennal és la més antiga de totes.
-
Per tant, cal seguir fent unes bases el més obertes possible, que permetin una varietat de conceptes plàstics, tan amplis com els que avui es produeix a tot el territori català.
-
El jurat eclèctic de reconegut prestigi i representatiu de tot el territori és el que ha de seleccionar la línia o línies juvenils, que avui es conreen al Principat, entre les propostes rebudes.
-
Per tant, amb aquestes premisses, la Biennal d'Art Contemporani Català seguirà essent una mostra eclèctica, però al mateix temps, força representativa del tarannà dels artistes catalans.
-
Trenta-tres anys avalen aquesta filosofia, que ha implicat els sectors més representatius: crítics, historiadors, galeristes, i artistes, que són els que han format part dels diferents jurats.
-
També avala aquest certamen, el fet d'haver estat plataforma d'algunes de les firmes reconegudes de l'art jove del país i d'altres en via de consolidació, com són Pep Agut, Tom Carr, Joan Pere Viladecans, Charo Pradas, Neus Colet, Sergi Barnils, Pep Camps, Quim Corominas, Albert Gonzalo, Xavier Grau, Joanpere Massana, Àlex Nogué...
-
Des del seu naixement, cal destacar la voluntat de ser una mostra de recorregut itinerant pel país, exposant-se moltes vegades a indrets poc habituats a entrar en contacte amb l'art més nou.
La biennal ha apropat l'art contemporani a la societat en general i ha incentivat la pluralitat i el contrast dels diferents llenguatges plàstics, per diferents indrets de la nostra geografia, aspecte que es continuarà en l'edició de 2010.
