LA BIENNAL 2008, PERSPECTIVES.

En aquesta edició de la Biennal, el jurat no s'ha plantejat la seva tasca tal com es fa en els premis més convencionals, necessaris per a la subsistència econòmica de molts artistes, però que no van més enllà. No s'ha tractat de fer una mera selecció jeràrquica de treballs en funció de criteris de gust més o menys explicitats. L'orientació que ha adoptat el jurat en la biennal, parteix d'una altra actitud i d'altres procediments. Hem tractat d'interpretar i valorar cadascuna de les propostes arribades segons la seva consistència i, també, la seva potencial projecció plàstica i conceptual. La tria vol ser prospectiva i respondre a un criteri d'estímul cap al rigor i l'atreviment.

La biennal és una mostra, és a dir un tast, destinat a la divulgació d'obres fresques i novadores entre el públic general o especialitzat. Però pels artistes, sovint novells, ha de ser també un incentiu per l'exigència interna i l'obertura al diàleg amb altres propostes, de vegades ben diferents, en una exposició col·lectiva que els unirà durant dos anys. És per això que, tan important com la tria de noms, deliberadament reduïda, ha estat la tria de les peces i, fins i tot, el debat sobre cadascun dels treballs i les orientacions que es podien suggerir als participants.

Com a reflexió general, podríem destacar l'impuls renovat de la pintura entre una part dels artistes més joves, quelcom que coincideix amb les apreciacions d'alguns curadors i professors sobre l'art emergent. Els pintors han près el protagonisme en aquesta ocasió amb fòrmules molt diferents que inclouen i de vegades combinen aspectes tan diversos com la narrativitat, la ironia o el llenguatge abstracte. La fotografia té també el seu espai, encara que potser en una circumstancial discreció. Els procediments mixtos demostren l'obertura a tota mena de tècniques i formats en el terreny més objectual, sovint amb hibridacions, entre els quals destaca la incorporació del tèxtil.

Cal felicitar-se per la continuïtat al nostre país tan donat a l'impuls arrauxat, però també a la intermitència d'una iniciativa com la Biennal d'Art Contemporani Català. Han passat per aquí alguns dels artistes més destacats de la realitat creativa del país. Per consolidar i aprofundir aquesta vocació, cal respondre a les noves tendències i a les noves formes de treball artístic.

Per mantenir la regularitat que és un valor tan preuat, La Biennal d'Art Contemporani Català es troba en procés de renovació constant i és aquí on, també, ha d'emmirallar-se, alhora, en la vitalitat dels artistes. Arriben aquí els treballs de nombrosos artistes joves que cerquen ressò i recolzament per a la seva carrera artística. La visibilitat a les seves obres, el reconeixement que suposa la selecció, són elements importants per a l'autoestima individual i la projecció professional. Però és important també atendre les necessitats productives i establir uns criteris de coherència que incitin a aprofundir en la cerca de sentit. Esperem que aquí trobin una primera empenta.







El jurat