Una mostra que convida a l'optimisme.

L'art posa en marxa tota una sèrie de mecanismes que fan millor la vida. Això no vol dir que hagi de ser pragmàticament funcional, sinó que li demanen que activi les nostres capacitats per pensar i per sentir, que ens habiliti per descobrir la simplicitat en la complexitat i la complexitat en allò aparentment unívoc .

És molt satisfactori comprovar que els nostres artistes joves, a més de seguir el seu procés individual d'aprenentatge i descobriment, demostren tenir l'atreviment i la maduresa per apropar-se a les qüestions fonamentals sobre el llenguatge i sobre l'experiència que són pròpies de l'art important i útil .

La Biennal d'Art Contemporani Català, que ja és una tradició a casa nostra -una tradició de renovació-, és una ocasió excepcional per a seguir el batec de la creativitat generada pels artistes novells. Per una banda és un estímul, un premi en el sentit més convencional, per als artistes joves. Encara que aquesta vessant és necessària per a la salut del nostre sistema cultural, no és l'únic ni el principal objectiu. El procés de selecció que el jurat ha dut terme és el primer pas per a definir una exposició que itinerarà per nombrosos municipis. L'exposició és una fotografia prou precisa de l'estat i els corrents de la creació jove. Però és, sobretot, una bona mostra d'art, una experiència que mereix plenament la visita per part de públics molt diversos, des de l'especialitzat al neòfit, perquè significa i estimula .

La gran quantitat de candidatures arribades a l'edició d'enguany ha estat simptomàtica de la necessitat de fer art, allò que convencionalment en diem "vocació". L'important és que aquesta energia respon més que a un simple hedonisme, a una voluntat de posar en qüestió comportaments i valors rutinaris per proposar obertures cap a una interpretació crítica, intensa i innovadora de la realitat. Evidentment, aquest és un art jove en el qual la força de l'impacte visual, la vehemència crítica o la ironia irreverent són factors claus. Però és també, sovint, un art que recerca la profunditat i la subtilesa .

Els artistes d'aquesta edició mostren vies de experimentació molt diverses. Les tècniques van del vídeo a la pintura, passant pel dibuix, el text, el brodat, la fotografia o el fanzine. La pintura manté la bona salut que ha recuperat des de fa uns anys i es mantenen, ja del tot consolidades, les noves tecnologies, ja sigui com a producte final o com a eina preparatòria .

Avui no té gaire sentit parlar en termes tècnics per a distingir corrents o tendències i situar-les respecte a la modernitat. L'important és allò que es produeix, l'obra i el seu contingut plàstic o conceptual, el seu potencial expressiu, en definitiva. Els problemes que aborden els treballs d'aquests artistes també són múltiples. De vegades els pessimistes afirmen que la societat camina cap a alguna mena de desastre degut a la degeneració de la saviesa i els valors. I és cert que els individus i la societat han de corregir moltes coses, però aquest esforç no és d'avui, s'ha de fer sempre. Els joves artistes aquí escollits i els companys que s'han presentat a aquesta convocatòria demostren que la joventut sap trobar el moment per a reflexionar, analitzar, descobrir, denunciar o gaudir, en una lliçó de llibertat i d'empenta .

El graffiti, l'anàlisi processual, el llenguatge corporal, la poètica d'allò mínim i translúcid junt amb la saturació cromàtica... Totes són opcions possibles i atractives que aquí es despleguen. El nostre país ha destacat per les aportacions universals dels seus artistes. La reflexió innovadora és necessària, en aquests temps difícils més que mai, per a generar modernitat i assajar idees que ens facin més àgils i positius .







El jurat