Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019) ha treballat el dibuix, la pintura i el gravat. És membre fundador del Cicle d’Art d’Avui el 1962, també participà en el Saló de Maig i en el Saló Femení d’Art Actual de Barcelona, també en les fires d'art de Basilea i Nova York. És una de les creadores catalanes més importants dins l’art informalista.
Evoluciona cap una etapa neosurrealista molt personal, creant uns mons onírics i astrals. Si en principi els seus eixos principals eren el sadomassoquisme, l’erotisme i la necrofília, posteriorment els desplaça per una recerca del buit, el no res, i la representació d’elements quotidians, que intueixen la presencia humana a les seves obres, sense ser-hi representada. Tot plegat, imprimeix un fort caràcter ritual d’ambients solemnes, disposats amb una perspectiva central, no exempta d’un cert caràcter fúnebre. Les seves pintures són exponent d’una labor meticulosa i perfeccionista i pel que fa al color està condicionat per la posada en escena i en conseqüència solen ser tons foscos amb unes àrees centrals de llum. El seu món particular s’ha pogut veure en diferents exposicions nacionals i internacionals.
