Josep Uclés (Badalona, 1952-La Roca del Vallès, 2013) comença a esposar l’any 1972. Des de llavors la seva carrera ha estat constant y ascendent. En la seva trajectòria artística cal destacar la seva participació el 1978 en la famosa exposició d’art català contemporani Seny i Rauxa, al Centre Pompidou de París, ciutat on l’artista hi passa llargues temporades pintant. També participà en la col•lectiva Europa ’79. L’exposició va ser considerada com la continuació de la transavantguarda italiana i del neoexpressionisme alemany. Uclés juga, ironitza i provoca amb la seva obra, representant un o més personatges, exponents dels seus dubtes i angoixes i dels seus estats anímics, és a dir, mostra la seva pròpia filosofia de la vida. Un món certament fantàstic, pel toc surrealista de la posada en escena, on s’hi mouen aquest personatges, que són el centre de tots els elements simbòlics que l’artista inclou en cada una de les seves obres.
L’obra d’Uclés forma part de nombroses col•leccions privades i publiques, nacionals i internacionals, com el MACBA de Barcelona o l’espai Kiron de París. Ha exposat per tot el món, gaudint del reconeixement de la crítica i del públic.