|
PRESENTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
PRESENTACIÓ
DEL JURAT
LA MOSTRA DE L'ANY 2000
Les avantguardes històriques, començant per Picasso i Miró i
finalitzant per Clavé i Tàpies, han estat bons exemples per a
les noves generacions. Homes i dones que en l'últim quart de
segle han demostrat ser capaços de resistir les adversitats
cojunturals del país i que avui es manifesten amb tota la seva
força, com les generacions noves que han de seguir refermant el
país, com un dels més creatius a nivell mundial.
Els artistes que hem seleccionat per formar part d'aquesta
Biennal Mostra 2000, ja constitueixen una part d'una pàgina de
la nostra història més recent. Ells reflecteixen les inquietuds
i el moviment que s'ha desenvolupat dins l'últim quart de segle
al nostre país, que, d'altra banda, coincideix amb el període
de recuperació de les llibertats col·lectives. Per això, podem
dir que som els integrants d'un testimoniatge de tota una època.
L'eclecticisme artístic de les últimes dècades, es manifesta
també en aquesta selecció en la qual els artistes, cadascun amb
el seu estil, s'endinsen en els corrents revisionistes que s'han
desenvolupat a tot Europa durant la segona meitat del segle,
establint diferents ismes en les obres que conformen aquesta
biennal.
El que ens mostra la present exposició és l'addició del fet
més local, amb el més universal, ni millor ni pitjor que altres
propostes, però sí que és l'autèntic pols creatiu que dona
Catalunya en l'actualitat.
Però a aquesta exposició commemorativa, reflex parcial de totes
les anteriors, perquè no podia ser tan àmplia com desitjaríem,
ni tots els artistes designats en les anteriors biennals podien
ara participar en l'actual, a aquesta exposició, diem, no s'hi
observarà cap defallença respecte de les "modes"
acomodaticies o amatents només al mercat. Si per alguna cosa
s'ha distingit la Biennal Mostra d'Art Contemporani Català de
Sant Cugat del Vallès, ha estat per la seva intransigència en
no cedir davant del que no fos un signe o un impuls de la
creativitat. Aquí sempre s'ha anat a buscar allò que més
posés de manifest l'autenticitat de l'artista però, també la
creativitat que aquest aportava al nostre món.
Sempre hem entès que entre nosaltres, als Països Catalans, en
els temps moderns, la creativitat hi era molt viva i en plena
empenta. Però això no només a la història moderna, sinó en
els temps actuals. N'ha estat la prova que, a cada convocatòria,
els que hi ha acudit en primer lloc han estat els joves i,
aquests, no han fet mai el retret que malgrat ser un certàmen
que ja porta molts anys convocant-se, i que ha passat per
circumstàncies en les que sembla que els acomodaments haurien
estat l'actitud més normal, no ha succeït res d'això i, cada
dos anys, s'ha mostrat fresc, inquiet i al dia, fos o no
agradable o de moda el que s'hi mostrava.
No és un certàmen de vells o de valors reconeguts. Res d'això.
Primer els joves i després també els joves són els qui
concorrent, tot i sabent que hi ha un jurat dur, que triarà
qualitat, innovació i creativitat, tres elements que conjugats
són, potser, massa forts. Però els joves hi van, perquè si
són escollits saben que és un guardó.
Efectivament, aquí s'han estrenat a la palestra de l'art
contemporani la major part dels artistes que actualment
configuren l'actualitat catalana i que molt aviat s'inicien a la
confrontació internacional de la plàstica contemporània.
Artistes reconeguts per primer cop a la Biennal Mostra d'Art
Contemporani Català, han esdevingut poc temps després
determinants a la plàstica d'Europa i d'Amèrica del Nord.
Els fets de totes aquestes declaracions són als murs d'on es
celebra el certàmen.
El jurat