1977 - 2008

Per JOSEP CANALS i GUAL
Fundador d'aquesta Biennal
Copyright © Canals, Galeria d'Art 2008


La BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ és el fet més nou i més interessant, sorgit l'últim quart del segle XX a la ciutat de Sant Cugat del Vallès -Barcelona-.

Fou l'any 1977 quan vaig crear la BIENNAL amb la intenció de reflectir l'ambient artístic que es començava a viure a la ciutat en aquells moments. Alguns fets puntuals que havien tingut lloc a partir dels anys cinquanta començaven a marcar els artistes de la ciutat, com ara l'aparició a Sant Cugat de l'ESCOLA CATALANA DE TAPÍS, que mercès a l'empenta de l'industrial Miquel Samaranch, va representar la renovació dels conceptes artístics aplicats al tèxtil a nivell de tot l'estat.

Jardins del monestir

En aquest centre durant els anys ´60 i ´70 hi varen passar els artistes més destacats d'aquell moment: DANIEL ARGIMON, JOAN MIRÓ, GRAU GARRIGA, ANTONI TÀPIES, RÀFOLS CASAMADA, JOSEP MARIA SUBIRACHS, MARIA GIRONA, JAUME MUXART, JOSEP GUINOVART, PALAZUELO, JOSEP ROYO, THARRATS, entre d'altres.

També va ser important durant aquells anys l'ESCOLA INTERNACIONAL DE PINTURA MURAL, dirigida per Miquel Farré, catedràtic de Procediments pictòrics de l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, situada a les dependències del Reial Monestir.

Els artistes joves més actius de Sant Cugat i del país es varen involucrar en aquesta escola, que juntament amb la de tapís influiren de manera decisiva en els joves santcugatencs aficionats al món l'art, ja que l'ambient artístic que es creava a la vila era molt notable. Eren molts els artistes de la plàstica catalana que ja destacaven en aquell moment, que venien a Sant Cugat per participar en aquestes activitas i també els professors i alumnes de la vila investigàvem noves formes d'expressió artística.

Amb aquests antecedents, a partir de la segona meitat dels anys seixanta, comencen a sorgir alguns petits grups de joves artistes que crearen col·lectius artístics innovadors a Sant Cugat com: "G.A.L.L.M.", "ESTUDI D'ART", "SET I TANTES", "COL·LECTIU D'ARTISTES DE SANT CUGAT"..., grups que varen estimular l'interès d'una part del jovent santcugatenc per l'art. Això va propiciar una proliferació d'exposicions en diferents entitats i altres tipus de manifestacions artístiques, així com la creació de la primera galeria d'art professional.

Sant Cugat començava a transformar-se en la moderna ciutat actual i li calien noves propostes que animessin la pràctica artística. En aquest context i motivat pels moviments plàstics que començaven a néixer a tot el país, vaig crear la MOSTRA D'ART des de l'entitat "ESTUDI D'ART", fundat per mi a finals dels anys seixanta. Els primers anys dels '70 es va fusionar amb l'entitat "AMICS DE SANT CUGAT", que va donar aixopluc a la idea.

Aquesta entitat s'afegí als actes d'un esdeveniment d'identitat nacional catalana l'any 1977: el CONGRÉS DE CULTURA CATALANA, iniciat en un moment de canvis polítics i culturals a tot Europa, fet que també incidia molt directament en el nostre país. Aquell congrés va ser un bon motiu per fer una reflexió sobre el moment artístic a Sant Cugat. Així naixia la primera Mostra i ho feia com acte adherit al Congrés de Cultura Catalana.

Avui cal examinar minuciosament quin ha estat el procés d'aquesta iniciativa, que ha sabut copsar l'ambient artístic de les tres últimes dècades del segle XX a Catalunya i al Principat d'Andorra, ajudant des d'aquest nucli de la comarca del Vallès a una descentralització més gran de l'art jove, gràcies a la complicitat de diferents institucions públiques i privades del país. Així, es reflecteixen a continuació els fets de cada Biennal.

De l'1 al 15 de maig de 1977 té lloc la primera edició de la MOSTRA D'ART, com a acte adherit al CONGRÉS DE CULTURA CATALANA organitzat per l'ESTUDI D'ART D'AMICS DE SANT CUGAT, del qual n'érem socis l'artista santcugatenca Doris Leussler i jo, que vàrem ser els promotors i directors de la Mostra. D'aquí ve que aquest esdeveniment cultural nasqués en aquesta entitat santcugatenca.

En aquells moments, vaig aconseguir superar tots els entrebancs, que no foren pocs, per poder organitzar una mostra d'art per diferents espais de la vila, ja que calia donar un relleu especial a l'esdeveniment, tot participant en els actes del Congrés.

Aquesta primera MOSTRA D'ART naixia amb la voluntat de fer un balanç del que era la plàstica a Sant Cugat en aquells moments, eludint qualsevol tipus de selecció, perquè la idea era donar a conèixer a l'exterior el que es feia a la vila. Així, afeccionats i professionals de totes les tendències plàstiques podien mostrar per primera vegada i d'una forma conjunta l'interès i la pràctica artística, amb el moviment que això comporta, i començant a fer conèixer Sant Cugat com a terra d'artistes.

En aquesta primera edició hi trobem representats tant artistes aficionats com professionals, com a exponent de les inquietuds de la vila de finals de la dècada dels anys setanta.

Paral·lelament, un cicle d'activitats i conferències complementava la iniciativa cultural d'aquella primera MOSTRA. S'exhibiren quatre pel·lícules sota el títol "Habíamos venido a buscar un no sé qué" (incloent el film document "GESPA PRICE"); la crític d'art VICTÒRIA COMBALIA parlà de l'"Art Conceptual a Catalunya", JOAQUIM DOLS i ROSIÑOL d'"El funcionament del mercat d'art aquí i ara", FÈLIX FANÉS d'"El cinema català ahir i avui", el catedràtic d'Estètica i crític d'art ARNAU PUIG de "L'Art de la postguerra a Catalunya", la crític MARIA PEÑA de "La pintura catalana a l'època de la Generalitat", i els artistes JOSEP MARIA SUBIRACHS i JOSEP GRAU GARRIGA comentaven les seves obres, presentades visualment. Totes les sessions tingueren lloc a la Sala Capitular del Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat.

La primera MOSTRA D'ART es va exposar a diferents indrets del municipi: al Claustre del Monestir, a l'Ateneu Santcugatenc de la plaça Octavià, a la Sala d'art de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis del carrer Santiago Rusiñol, a la Sala d'art de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona del carrer Francesc Moragas, al Club Muntanyenc de la Plaça de Barcelona, a l'edifici de Correus de la Rambla Can Mora, i a la Galeria d'Art del Vallès de l'avinguda Alfonso Sala, que jo dirigia.

Com a recorregut itinerant es va poder veure a CAMPRODON, gràcies al suport del Club Muntanyenc de Sant Cugat. Aquesta iniciativa de fer itinerant les obres de la MOSTRA D'ART després es regularitzarà, intentant alhora, ampliar les poblacions col·laboradores.

En aquesta primera edició els artistes de la ciutat mostren diferents tècniques i tendències plàstiques: pintura, escultura, dibuix, tapís i ceràmica. Els participants eren: J. Lluís BALLESTÍN, Manolo BELZUNCE, Miquel CABANAS i ALIBAU, Josep CANALS i GUAL, Carme CANALS i MORAGREGA, Joaquim COSTAS i BAULENAS, José Manuel DE LA PEZUELA, Carles DELCLAUX, Manuel FÉLEZ i MARTÍN, Xavier FIGUERAS i NOGUÉS, Josep M. FIGUERAS, Ramón GARZA, Asunción GONZÁLEZ i JORDÀ, Miquel GUIVERNAU i PLA, Larry HERNÁNDEZ i PAÍS, Teresa JORDÀ i VITÓ, Doris LEUSSLER, Javier LORÉN, Máximo LORÉN, Joan LLAMAS, Armand LLUENT i RIBALTA, MARUTXI, Miquel MAS i MARTÍ, Isabel MASSÓ i CALZADO, Carlos MÉNDEZ, Joan MONCAU, J.M. MONCAU, Antonio PINEDA i SALMERÓN, Andreu RIBA i FERRÉ, Joan SERRABONA, Mateo TIKAS, Maria Teresa VILASECA i TERME i Josep XART i CASANOVAS.

L'Ajuntament de Sant Cugat i vint-i-sis establiments i entitats de la població varen col·laborar per fer possible el catàleg.

Entre els anys 1978 i 1981 intento celebrar la segona edició, però no s'aconsegueix ni l'ajut econòmic ni institucional suficient.

La segona MOSTRA D'ART no es pot organitzar fins a l'any 1982, moment en què es donen dues circumstàncies que faran possible una nova edició, que estarà emmarcada en les activitats del MUNDIAL CULTURAL, amb motiu del MUNDIAL DE FUTBOL i que aquest Mundial es celebra a Barcelona.

II MOSTRA D'ART  1982

En aquesta segona mostra, també s'organitzaren unes conferències, a la Sala Capitular del Reial Monestir, el motiu central de les quals versava sobre la pràctica i l'ensenyament de l'art.

La primera conferència va ser "SANT CUGAT - LA PRÀCTICA DE L'ART" i hi participaren artistes, crítics i directors de galeries: JORDI PABLO, LLUÍS RIBAS, ENRIC MIR, JOAQUIM CHANCHO, CONXITA COLL, SERAFÍ MONCUNILL, FERRAN MARTÍ, JOSEP GRAU GARRIGA, FRANCESC CABANAS i ALIBAU, entre d'altres. I a l'altra conferència hi varen prendre part professors d'acadèmies, escoles oficials i privades de la ciutat: TERESA FARRÉS de l´Acadèmia Farrés. MANEL TURÓN de l'Escola de Belles Arts de Sant Cugat. CARME BERGER catedràtica de l'Institut de Sant Cugat. ENRICA CASADEMONT de l'Escola Universitària del Professorat d'E.G.B de Sant Cugat. ISABEL MASSÓ de l'Acadèmia Massó, entre d'altres.

L'artista JOSÉ MANUEL DE LA PEZUELA va fer una conferència col·loqui, amb projecció de diapositives sobre POESIA VISUAL i POESIA VERBAL.

En aquells inicis dels anys '80, l'exposició constituí un dels primers intents seriosos de dinamització artística de Sant Cugat com a nou focus d'art modern, tal i com ho varen ser l'ESCOLA INTERNACIONAL DE PINTURA MURAL o l'ESCOLA CATALANA DE TAPÍS.

Atès l'interès per la II MOSTRA D'ART, la Generalitat de Catalunya va proposar fer-la itinerant per algunes poblacions de Catalunya, després d'escollir el més representatiu de la II MOSTRA exposada a Sant Cugat. D'aquesta tasca se'n va encarregar, el crític d'art i poeta visual JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET, nomenat pel Govern Català.

Aquesta va ser l'única edició que comptà amb dos catàlegs, un de la MOSTRA que s'exhibí els mesos de juny i juliol al Claustre del Reial Monestir, i l'altre del recorregut itinerant que edità el Departament de Cultura de la Generalitat.

El jurat d'aquella segona mostra estava format per ROSER AGELL, artista plàstica; JOSEP MARIA XARRIÉ, director del Centre de Restauració de la Generalitat de Catalunya; JAUME MUXART, degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i jo mateix, com a director de la MOSTRA. Tant l'exposició de les obres com els actes esmentats, van tenir lloc al Claustre del Reial Monestir des del 19 de juny a l'11 de juliol.

El primer catàleg recull la meva salutació com director de la MOSTRA i diu: "La dita "Sant Cugat, terra d'artistes" ja és prou coneguda arreu, però potser ja és hora de replantejar-nos-la seriosament.

Cal tenir molt en compte que tot el que s'ha assolit fins avui amb certa importància en el camp de l'art, -i un bon exemple en són tant l'Escola de Belles Arts de Sant Cugat, com les Mostres d'Art- han estat fets molt aïllats.

Aquesta important tasca ha estat possible gràcies a la tossuderia de dues o tres persones només. Aquestes persones, les quals han lluitat i desafiat tota mena d'impediments, faran avui possible de bell nou una realització important per a la nostra ciutat: la Mostra d'Art 82.

Davant d'aquesta migrada participació artística en promoure el moviment artístic de la ciutat ens cal preguntar: quants hi estem interessats?

Hem de fer-nos acuradament aquesta reflexió, ja que la cultura catalana i la seva revifalla en tots els aspectes és una tasca de tots. Cadascun dels qui amb gran esforç personal ha fet possible la realització de la "Mostra" n'és plenament conscient, però no n'hi ha prou. S'han d'estimular i potenciar les noves generacions. S'ha de normalitzar la situació, doncs no són els treballadors de l'art als qui pertoca el paper d'organitzadors.

La seva tasca és una altra, la de millorar dia a dia el seu art, representant capdavanter de la nostra cultura.

Cartells de la II Mostra d'Art en la porta d'entrada del Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat

Amb l'objectiu d'apropar l'art d'avui a la comarca, i com un primer pas per a la desitjada revitalització cultural, ha estat possible que s'exposin en el meravellós marc del claustre romànic del nostre monestir, les primeres signatures de l'art català actual, juntament a les santcugatenques.

A nivell de gran capital i assumint plenament el paper que li pertoca, Barcelona ha entrat en una fase de normalització cultural, tal i com ho palesa l'èxit aconseguit en exposicions com les de Motherwell, Klee, Moore, Picasso, pintura americana dels 80, Mondrian o mestres de la pintura catalana. L'entusiasme ha estat general i un gran nombre de ciutadans ha gaudit a bastament a les esmentades exposicions.

Ara bé, a nivell comarcal la qüestió és força diferent, ja que és molt difícil que ens arribin les obres dels grans mestres. I cal remarcar que aquí també hi ha un gran públic interessat per l'art actual. Des de la primera Mostra a l'actual, hi ha una diferència evident. És ara quan s'ha iniciat la conscienciació per l'art, quan s'ha posat una base, punt de partença d'un esdevenidor optimista.

Ara, podrem comprovar les recerques artístiques que els artífexs de Sant Cugat han realitzat darrerament, al costat d'obres d'artistes ja consagrats.

És molt difícil de mostrar una evolució col·lectiva dels darrers temps d'artistes santcugatencs o propers a la nostra ciutat. Ara bé, després de la sempre ingrata selecció de l'obra, heus aquí els resultats de la seva participació. Aquesta participació confirma quelcom molt important. És la prova evident del camí encetat envers la desitjada consolidació del nostre ressorgiment cultural, la qual cosa confiem il·lusionats en plasmar en properes mostres.

Els artistes ja coneguts vénen a recolzar els santcugatencs i a més, a marcar aquest camí que ja hem d'assenyalar, a fi que les Mostres d'Art de Sant Cugat siguin representatives de l'Art Contemporani Català.

Cal remarcar que fins avui i per motivacions que no vénen al cas, l'objectiu inicial no s'ha pogut assolir totalment. Confiem que a partir d'ara, i per tot l'esmentat, el camí s'aclareixi per a futures Mostres d'Art.

Només ens cal una darrera consideració sobre la "II Mostra d'Art, 1982". Malgrat el garbuix d'obres de diferents estils, una al costat de l'altra, podrem comprovar com tota comparació esdevé impossible. Cal no interpretar les obres segons l'estat anímic de cadascú, ja que els diferents tipus d'expressió individuals o col·lectius fan que cadascuna tingui el seu missatge propi."

II Mostra d'art. Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat. En primer pla una de les obres presents a la mostra, de l'escultor Ricard Sala.

Els artistes seleccionats a Sant Cugat eren: Roser AGELL, Josep ARGELAGA i GRAS, Daniel ARGIMON, Manolo BELZUNCE, C.E. BLANCO, Josep BORRÀS i BRUSTENGA, Juan Manuel BROTO, Miquel CABANAS i ALIBAU, Frederic CABANAS i CASTELLS, Josep CANALS i GUAL, Alexandre CARDONA, Francesc COLOMER, DAI-BIH-IN, DE MARCO GASCÓN, Mercè DIOGÈNE i GUILERA, Xavier FIGUERAS i NOGUÉS, Pere GALVAÑ i PUIG, Eduard GARCÍA, Joan GARDY i ARTIGAS, Frederic GISBERT, Albert GONZALO, Josep GRAU i GARRIGA, Xavier GRAU, Teresa JORDÀ i VITÓ, Manuel LAGUILLO, Álvaro MACÍAS, José MARI, Luís MARINA, J. I. MARTÍNEZ ESCÓ, Conxa MARTÍNEZ i REIG, Manel MORRAL, Jaume MUXART, Ricardo NAISE, Dolors OROMÍ, Roberto ORTUÑO, Alberto PANCORBO, Lluís PERA, José Manuel DE LA PEZUELA, Carles PLANELL, Gabriel POCH i SABARICH, Maria Assumpció RAVENTÓS, Josep ROCA SASTRE, BENET ROSSELL, Gregorio SABILLÓN, Ricard SALA, Pep SALLÈS, Manuel SERRA, Josep Maria TEIXIDÓ i CAMÍ, Jordi TRAPERHO, Jordi VALLÈS, Carlos VELILLA i LON, VICIANO, i Joan Pere VILADECANS.

El segon catàleg que corresponia a l'exposició itinerant, s'iniciava amb un text del poeta i crític d'art JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET: "De Grècia, pel que fa a l'antiguitat mediterrània que fonamenta la cultura que ens és pròpia, arriba fins a nosaltres la idea de les arts plàstiques com activitat productiva i catàrtica, enriquidora del coneixement, impel·lida pel desig d'anunciar la veritat i de proporcionar satisfacció a l'esperit, tot fent memòria de la lliçó del pretèrit i intentant preveure l'esdevenidor. Aquestes metes, se'ns diu, es poden assolir mitjançant la capacitat per a imitar tots els detalls de la realitat o bé utilitzant unes referències, visibles o mentals, ordenades amb prou habilitat per a ésser transformades en allò que abans no existia, però que és possible. Entre la mimesi i la metamorfosi, entre reflectir amb fidelitat els accidents del model o fer que aquest pugui ser alhora ell mateix i una cosa nova, s'arrelen en síntesi dos conceptes fonamentals que menen cap al realisme o que porten a un formalisme idealitzant, al·legòric. Adequades a la sensibilitat de cada moment històric, pot dir-se que aquestes nocions abasten el present.

En el context general de la crònica de l'home, una de les comeses fonamentals de l'art és la d'ensenyar, de transmetre uns sabers d'ordre temporal o transcendent, desconeguts pel comú de la ciutadania. En raó d'aquest mestratge, l'artista parla de fets concrets -que actualitza i aclareix, fins i tot en la comprensió dels illetrats-, o descriu conceptes abstractes, tal com fan palès els relleus petris de les catedrals gòtiques o les pintures del Renaixament. En ambdós supòsits, els elements al·ludits en la representació poden tenir un sentit dual: figurar només la seva condició quotidiana o assumir a més la categoria de símbol. Històricament, l'anhel de fer perceptible una idea aconsegueix una de les formes més pures en les "Vanitas" holandeses del segle XVII, quan al pintor, per raons de tipus sociològic, li és negada oficialment la possibilitat d'aparentar unes imatges determinades.

Malgrat els idearis i les prohibicions d'origen divers que cronològicament s'hi oposen, una certa classe d'artistes es manté perseverant a una consagració posseïdora d'uns codis d'anàlisi i comunicació idonis per esbrinar i il·luminar l'univers en termes congruents a l'home. La seva és una ocupació cognoscitiva i didàctica, endinsada en el recinte de les idees i situada molt més enllà, com és obvi, de la simple imitació de la realitat natural. L'art seria la capacitat, perfeccionada per l'estudi, de fer conèixer al proïsme allò que hom sent a l'interior i hom representa, tot procurant deslliurar-se de les pressions d'una societat irreversiblement condicionada per un desenvolupament tecnològic que, en els seus inicis, va significar una forta esperança d'alliberament personal.

Cal avançar, cal reflectir la nostra imatge singular d'allò que veiem i oblidar-nos d'allò que s'ha fet abans, va dir Cézanne de manera imperativa a l'hora d'establir una nova visió del món. Amb l'obra que li pertany, el mestre d'Ais de Provença capgira l'ordre i les estructures bàsiques de quatre segles de pintura occidental. És la gran ruptura -un nou sistema de composició en el qual el drama de la integració pictòrica es converteix pràcticament en el protagonista de la mateixa pintura-, la que obre el pas a tota la pintura moderna i que, en conseqüència, dóna lloc orienta i justifica el cubisme, l'expressionisme i l'abstracció, tres fites essencials que de cap manera es poden negligir per la seva influència primordial en tots els llenguatges plàstics. Amb el genial innovador, d'altra banda, ens ve donat l'exemple enlluernador de la lluita mantinguda fins al límit.

La nostra exposició es nodreix en bona part dels continguts de la "II Mostra d'Art de Sant Cugat del Vallès", presentada als claustres del seu monestir els proppassats mesos de juny i juliol sota els auspicis de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i de l'Ajuntament de l'esmentada vila. Sorgida de l'entusiasme d'un petit grup de persones, encoratjades per l'afany de revitalitzar l'activitat cultural del municipi, la manifestació pretenia divulgar l'obra dels artistes joves i responia també, per què no dir-ho, a la necessitat de descentralitzar un tipus d'exhibicions que caldria posar a l'abast de tothom.

En mantenir els objectius consignats, ara el catàleg aplega també un seguit de noms -abundós en la mesura d'allò que permeten les circumstàncies-, entre els quals es compten creadors d'anomenada internacional que, generosament, fan costat als membres de les noves generacions. Davant de determinades obres, caldria parlar del resultat lògic d'una trajectòria no sols plenament assaonada, sinó també fructificada i preuada en la mesura que correspon a la jerarquia de l'autor, com és el cas del veterà avantguardista lleidatà Leandre Cristòfol, per donar un exemple. En altres ocasions, evidentment, es tracta d'una feina que encara cerca el camí de la seva identitat. El fet, però, és que la tasca de tots, al capdavall, dóna testimoniatge de la majoria de les correnties vigents dins dels àmbits autònoms de la pintura, l'escultura, el tapís i la ceràmica. Aquí deu raure l'interès de la mostra."

Els artistes seleccionats per al recorregut itinerant foren: Roser AGELL, Daniel ARGIMON, Elisa ARIMANY, Albert BELLMUNT, BENET ROSELL, José Manuel BROTO, Josep CANALS i GUAL, Miquel CAPALLERAS, Armand CARDONA TORRANDELL, Albert COMA ESTADELLA, Leandre CRISTÒFOL, DE MARCO GASCÓN, Joan GARDY ARTIGAS, Frederic GISBERT, Albert GONZALO, Xavier GRAU, Josep GRAU GARRIGA, Teresa JORDÀ i VITÓ, Josep MARI, Jesús MAURI, Manuel MORRAL, Jaume MUXART, Dolors OROMÍ, Robert ORTUÑO, Lluís PERA, Enric PLADEVALL, Carles PLANELL, Maria Assumpció RAVENTÓS, Josep RICART, Josep ROCA SASTRE, Elisenda SALA, Josep SALLÈS, Evarist VALLÈS, Carlos VELILLA i Joan Pere VILADECANS.

La Mostra es va poder veure a LLEIDA del 15 al 30 de setembre, al Col·legi d'Arquitectes, a VILANOVA I LA GELTRÚ del 7 al 19 d'octubre a la Biblioteca Balaguer, a VIC del 3 al 17 de novembre a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, i a FIGUERES del 25 de novembre al 10 de desembre al Museu de l'Empordà. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir els desplaçaments d'aquest itinerari.

III MOSTRA D'ART  1983

Acte inaugural III Mostra d'Art. Jordi Bonet, Director General. Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Assumpta Bailac, regidora de Cultura de l'ajuntament de Sant Cugat, Josep Canals, director de la Mostra. Josep Iglesias del Marquet, crític d'art

Avui, malgrat certs impediments, la Mostra esdevé de nou una realitat. Una realitat que s'està consolidant i que un petit grup de persones entusiastes per l'art contemporani català estan disposades a tirar endavant si es pot continuar comptant amb el suport de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de la ciutat, i com a l'edició d'enguany, amb el de la Caixa de Barcelona, comptant també amb l'entusiasta col·laboració de les nostres primeres autoritats de la Generalitat, de l'Ajuntament i del Jurat Assessor.

El plantejament de cada Mostra ha estat diferent i així continuarà sent, a fi que sigui representatiu del moment artístic català. Aquest esdeveniment artístic a l'edició d'enguany queda plenament arrelat a Sant Cugat del Vallès i a les ciutats del seu itinerari."

A continuació, la presentació del catàleg per part del jurat deia així: "El Claustre de Sant Cugat del Vallès acull, per tercera vegada, la MOSTRA D'ART '83, que tot seguit, serà itinerant per Catalunya.

El fet d'aquest inici no és endebades, puix que si bé l'actual MOSTRA D'ART 83 res té a veure amb el romànic, sinó que es vol que sigui d'art de recerca i contemporani, tanmateix, en el seu moment, el Claustre de Sant Cugat fou una obra senyera i completament actual, com ho testimonia el fet què els capitells d'Arnau Cadell figurin en les històries de l'art mundial.

Precisament és aquest fet de recerca i d'actualitat que ha mogut els organitzadors de la MOSTRA D'ART'83 a muntar la participació artística -escultura, pintura i tapís- a partir de gent jove -dada límit, ultra l'esmentada dels procediments, els 40 anys d'edat dels artistes participants- i amb obra creada amb la intenció de la recerca plàstica, escollida pels organitzadors, en especial, aquella que, per les difícils circumstàncies de la circulació del mercat, no és massa a l'abast de l'inquiet gaudidor de l'art.

Recerca, risc plàstic i joventut dels participants, procedents tots ells de l'àmbit de creació plàstica catalana, vol ser l'element comú del que ara s'ofereix a la consideració estètica.

En successives edicions d'aquest certamen, els organitzadors es proposen d'analitzar diferents aspectes (de procediments, d'intencions i d'edat) de l'art que es conrea a Catalunya, amb el propòsit, cada vegada més ferm, d'arribar a tot allò que pugui ser més nou, més jove, deixant a banda qualsevol imposició aliena al fet creatiu per si mateix.

Tot seguit, perquè la mostra no romangui limitada a l'indret generatiu i pugui ser contemplada i considerada per tota la gent del nostre àmbit cultural, l'exposició farà un recorregut per diferents capitals i viles de Catalunya. Així serà possible arreu de saber què fan de creador els artistes de casa nostra."

Els artistes participants, de les més diverses procedències i arrelats a terres catalanes, eren: Rosa AGENJO, Josep AGUT, Enric ANSESA, Alfred BALASCH, Domènec BATALLA, Albert BELLMUNT, Jesús BENA, Lluís BLANC, Tom CARR, Lluís CLARAMUNT, Pep CODÓ, Domènec CORBELLA, Quim COROMINAS, DE MARCO GASCÓN, Mercè DIÒGENE, Cristina ESCAPÉ, Francesc ESPIGOLÉ, Jaume FAIXÓ, Esperanza GARCÍA, Albert GONZALO, Ramón GUILLÉN BALMES, Florenci GUNTIN, Maria HELGUERA, Ramón HERREROS, Mercè HOYOS, Teresa JORDÀ, Melcior MARTÍ, Conxa MARTÍNEZ i REIG, Ferran MARTÍNEZ, Quico MENA, Fina MIRALLES, Manuel MORRAL, Dolors OROMÍ, Pilar PALOMER, Lluís PERA, PEREJAUME, Enric PLADEVALL, Joan RIUTORT, Rosa SIRÉ, Susanna SOLANO, Jordi TRAPERHO, Carles VELILLA, Vicenç VIAPLANA, Rosa VIVES i Marga XIMÉNEZ.

Acte inaugural III Mostra presidit per Jordi Bonet, Director General Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Oriol Nicolau, alcalde de Sant Cugat i Joan Nieto, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat

És l'any 1990, última dècada del mil·lenni, quan la MOSTRA té el recorregut itinerant més ampli fet fins aleshores, gràcies a l'interès demostrat per diferents institucions i pel fet de ser l'única manifestació d'art jove inclosa dins el marc de l'OLIMPÍADA CULTURAL - BARCELONA'92 -.

El jurat, era format per JOSEP UCLÉS, artista plàstic de Barcelona; ENRIC ANSESA, artista plàstic de Girona, els dos membres de la FEDERACIÓ D'ARTISTES PLÀSTICS DE CATALUNYA; FRANCESC FONTBONA, historiador de l'art; ANNA GUASCH, doctora de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i crític d'art del "Diari de Barcelona"; IMMA JULIAN, doctora en Història d'Art Contemporani de la Universitat de Barcelona, i jo mateix com a director de la Biennal i membre de l'Associació de Galeries d'Art de Catalunya.

El President de la Generalitat de Catalunya, l'Honorable Sr. Jordi Pujol, iniciava així el catàleg de la setena edició de la Mostra: "Una de les expressions més destacades de la riquesa cultural de Catalunya la trobem en les arts plàstiques. Els noms dels nostres artistes han estat i són sovint la millor ambaixada que el nostre país té arreu del món.

La creativitat, l'originalitat i l'esforç tenaç per estar sempre al corrent de les innovacions de l'avantguarda són característiques que defineixen els artistes catalans i que, alhora, simbolitzen una bona part dels trets que han anat conformant la llarga història dels homes i dones que a través dels segles han construït Catalunya.

Iniciatives com aquestes periòdiques Mostres d'Art Contemporani Català que organitza la galeria d'art Canals són una magnífica oportunitat de prendre contacte amb aquesta vitalitat innovadora dels nostres creadors.

Maig 1990, roda de premsa de presentació de la VII Mostra, als mitjans informatius en la Casa de Cultura de Sant Cugat. El jurat de dita edició presideix l'acte Josep Uclés, pintor. Anna Guasch, crític d'art. Josep Canals, director de la mostra. Francesc Fontbona, historiador. Enric Ansesa, pintor i Imma Julian, crític d'art

A la vista dels resultats d'edicions anteriors només em resta felicitar els organitzadors d'aquesta VII Mostra i estimular-nos a continuar oferint en edicions successives aquest ampli ventall de la realitat cultural de Catalunya."

Per la seva part, PEP SUBIRÓS, Conseller Delegat de l'Olimpíada Cultural -Barcelona '92-, s'expressava així en un altre text: "L'any 1990 és, per l'Olimpíada Cultural, l'Any de les Arts. És per això que el nostre programa inclou, enguany, nombroses activitats orientades a millorar el coneixement del ric patrimoni artístic del nostre país, així com a fomentar la nova creació i la seva difusió.

En aquest sentit, el suport d'Olimpíada Cultural a la VII Mostra d'Art contemporani Català, organitzada per la Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès, és un fet d'estricta justícia.

En les anteriors edicions, la Mostra s'ha consolidat com una de les iniciatives més serioses en l'àmbit del foment i la promoció de nous valors artístics. I ho ha fet, com en tantes altres ocasions, combinant la iniciativa privada amb un sentit de responsabilitat i compromís públic que és la base dels principals i millors projectes culturals del nostre país.

D'altra banda, el fet que la Galeria Canals tingui la seva seu a Sant Cugat i que, des d'aquí la Mostra es presenti després per tot Catalunya, i en especial a la majoria de subseus olímpiques, és una raó més per col·laborar-hi amb entusiasme.

Massa sovint l'art d'avantguarda viu només a la gran ciutat, en circuits molt tancats, a l'abast només dels ja iniciats. Assegurar-ne la seva accessibilitat i fins i tot -per què no?-, la seva confrontació amb altres formes de vida, amb altres valors, amb altres mirades, és garantir-ne la seva vitalitat, i el seu futur, més enllà de les modes i de les rauxes del mercat."

De la setena edició, el jurat redactà el text següent en el catàleg oficial: "VII MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ": "Dins el conjunt de premis, exposicions col·lectives, ajuts, etc., que genera el món de l'art, la "BIENNAL D'ART CONTEMPORANI CATALÀ", de Sant Cugat, que aquest any celebra la setena convocatòria, es va perfilant com una mostra singular. Aquesta no té únicament com a objectiu estimular i difondre l'art de les noves generacions (artistes que encara no tenen un reconeixement dins dels circuits comercials, ni un suport públic), sinó també, potenciar la descentralització, la qual cosa es tradueix en una exposició itinerant fora dels circuits habituals, amb un recorregut que, aquest any, inclou divuit indrets, que es corresponen a tantes altres localitats que acolliran, en seus patrocinades per diverses institucions i organismes (Generalitat de Catalunya, Ajuntaments, Olimpíada Cultural), la Mostra que el 15 de juny es presenta al Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Un cop més i seguint la fórmula arrelada des de les primeres edicions en el criteri del jurat seleccionador, no ha comptat tant el "currículum" de cada artista com l'obra. Aquesta, amb la seva dosi de creativitat, ha tingut un pes específic en el moment d'escollir els artistes d'enguany.

L'exposició s'alambrica com una suma d'individualitats que podrà agradar o no. Seria una errada en aquest sentit, exigir una homogeneïtat en l'obra exposada perquè la inexistència de formulacions apriorístiques en l'esperit de la convocatòria i en els membres del jurat, fa inviable aquesta possibilitat.

El que sí es pot dir, és que no hi ha massa diferències entre les obres seleccionades i el que han ofert les galeries barcelonines al llarg de les últimes temporades. No es pot afirmar que la mostra pretengui descobrir nous talents, però el que és cert, és que a cadascuna de les convocatòries, sis fins enguany, han sobresortit alguns artistes que el temps no ha fet sinó consolidar i refermar, i no tan sols en un àmbit estrictament local o nacional sinó àdhuc en el camp internacional, com ha passat, per posar un exemple, amb Susana Solano.

El que la "BIENNAL D'ART CONTEMPORANI DE SANT CUGAT" no vol és donar l'esquena a la realitat artística del moment; i en aquest procés de sintonia amb el temps present, no deixem de constatar un aire d'època dins l'evident diversitat de cada un dels artistes. A la selecció cohabiten, la figuració i l'abstracció; les maneres expressionistes, les gestualistes i les matèriques... Formes i tècniques que segueixen la línia iniciada a finals dels setanta i que inaugurà, en aquest cas, la dècada dels noranta. Aquesta diversitat, no aliena a un cert postmodernisme, propera a la transvanguàrdia (alemanya o italiana), amb certes dosis d'eclecticisme, que segueix bé els mestres de les avantguardes històriques, bé els noms d'artistes joves, que tenen un nom en els circuits comercials, com per exemple, Miquel Barceló, Ferran García-Sevilla, José Manuel Broto, Xavier Grau, etc., així com l'anomenat "Grafitti-Art". Al costat d'aquest tipus d'obres, es troben tota una sèrie de realitzacions, clars exponents d'una estètica freda, impersonal que s'expressa amb formes geomètriques, que connecta amb alguns dels neons que dominen l'art de finals dels vuitanta, com el Neominimalisme o el Neoconceptual, etc., encara hi ha una altra línia, la que es situa, la que en els anys cinquanta i seixanta van marcar el Neodadaisme i el Pop Art, Arte Povera, etc., i les diferents modalitats objectuals, que eren en part, hereus directes de les avantguardes històriques (Cubisme, Dadà, etc.). El resultat, són obres en les que és important l'abandó dels suports tradicionals i l'apropiació d'un nou vocabulari i d'una nova iconografia centrada en la banalitat de la quotidianitat, amb la conseqüent potenciació, no únicament d'una sèrie d'aspectes lúdics, sinó també d'una certa reflexió i desmitificació de la praxi artística. Altres s'apropien de nous materials i conseqüentment, d'unes noves tècniques expressives com el mitjà fotogràfic, el qual és utilitzat principalment pel seu potencial conceptual i impersonal i per la possibilitat de jugar, de distorsionar i de multiplicar una mateixa imatge.

La representació escultòrica és més reduïda que la pictòrica. La major part de les peces mostren una evident fascinació per l'objecte, per un objecte alhora industrial, alhora banal i quotidià, un objecte en sintonia amb una certa poètica "duchampiana" que cavalca entre l'adopció d'un repertori de materials industrials tractats escuetament i impersonalment. Altres peces, en canvi, posen en relleu una clara voluntat d'introduir tota una càrrega vivencial, subjectivista i lúdica d'acord amb les recents lectures poetitzades del Minimal.

La Mostra, per tot el que s'ha dit, no s'ha d'entendre doncs com una exposició amb argument o amb una tesi programàtica. No respon ni a la voluntat subjectiva dels membres del jurat transformats en comissaris, ni a l'expressió de gustos individuals. Ha tingut també present que el concurs té un premi que es materialitza en forma d'exposició col·lectiva i itinerant. El jurat, en aquest cas, ha intentat sobretot fer una acurada selecció, que no ha estat ni fàcil ni còmoda, ja que en la convocatòria d'aquest any es varen presentar al concurs 373 artistes, dels quals en participen a la mostra 33. Col·lectiu d'artistes entre els quals alguns encara són estudiants, altres tenen un incipient "currículum", i la majoria d'ells es troben en els inicis de la seva carrera, inicis que no sempre són fàcils. Situació en la que tenir l'oportunitat d'exposar i donar a conèixer la seva obra pot ser cabdal per la seva ulterior trajectòria."

Així, de 373 dossiers presentats, amb més de 2.200 fotografies, el jurat seleccionà 33 artistes de Catalunya i Principat d'Andorra que són: J. Lluís ALTIMIRA, Andreu BALIUS, Manolo BELZUNCE, Teresa BENET, DOMÈNEC, Ramon ENRICH, Joan FERNÁNDEZ, Jordi FERRÉ, Pere FOLCH, Cynthia FUSILLO, Toni GIRÓ, Martín LEDESMA, Núria LÓPEZ-RIBALTA, Isidre MARCET, Helena MARTORELL, John MORRISON, Clara OLIVERAS, Venancio PARDO, Xavier PLANA, Rosario PLATÉ, Albert POTRONY, Teresa RECARENS, Montserrat RECASENS, Montserrat RIFÀ, Agustí ROCA, Montse SÁNCHEZ, Daniel SESÉ, Noel TATÚ, Joan MORENO TERRAZ, Antoni VARGAS, Eusebi J. VILA, Marta VILARÓS i Mònica VILERT.

La setena edició de la Biennal fou vista a SANT CUGAT -ciutat inaugural- al Claustre del Reial Monestir, on es va inaugurar el 15 de juny fins al 15 de juliol; del 17 d'agost al 2 de setembre MOLLET DEL VALLÈS, a "La Marineta"; del 14 al 28 de setembre IGUALADA, Al Museu Comarcal de L'Anoia; del 5 al 21 d'octubre ENCAMP (Principat d'Andorra), a la Sala de l'Honorable Comú d'Encamp; del 26 d'octubre al 3 de desembre GIRONA, al Museu d'Història de la Ciutat; del 7 de desembre al 6 de gener de 1991 TORTOSA, al Palau Oliver de Boteller; del 16 de gener al 10 de febrer TERRASSA, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa; del 15 de febrer al 3 de març CAMBRILS, a la Sala Municipal d'Exposicions; del 8 al 31 de març BADALONA, a Can Cabanya; del 5 d'abril al 5 de maig TARRAGONA, a l'Antic Ajuntament; del 10 de maig al 2 de juny PLATJA D'ARO, al Castell de Benedormiens de Castell d'Aro; del 7 al 30 de juny LLEIDA, a la Sala Gose del Col·legi d'Arquitectes; del 5 de juliol al 4 d'agost BANYOLES, a la Sala Municipal "Club XX"; BEGUR a la sala Municipal Escoles Velles; SANT SADURNÍ D'ANOIA, del 6 de setembre al 6 d'octubre a la Capella de l'Antic Hospital; BARCELONA, de l'11 d'octubre al 3 de novembre a la Casa Elizalde; CASTELLDEFELS, del 8 de novembre a l'1 de desembre al Casal de Cultura, i a SABADELL, del 4 al 23 de desembre de 1991 al Casal Pere Quart.

Si fins a aquesta edició, les tasques d'organització s'havien dut a terme des de diferents entitats creades o dirigides per mi mateix, a partir d'ara l'organització de la Mostra és a càrrec de CANALS-GALERIA D'ART de manera exclusiva i en aquesta setena biennal compta amb el suport de la GENERALITAT DE CATALUNYA, l'OLIMPÍADA CULTURAL, el CENTRE CULTURAL DE LA CAIXA DE TERRASSA i els AJUNTAMENTS de les ciutats on s'exposa.

VIII BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ  1992

Aquesta vuitena edició de la BIENNAL es presentà amb motiu dels JOCS OLÍMPICS -BARCELONA '92- com una selecció de mostres anteriors. L'esdeveniment olímpic, que té lloc a la ciutat de Barcelona, fa que la presentació de l'exposició sigui a la capital de Catalunya i és el treball de molts dels artistes que havien participat en edicions anteriors, alguns d'ells ara prou reconeguts.

Així, aquesta vuitena MOSTRA comença a Barcelona amb motiu de les Olimpíades, cosa que no havia passat abans d'ara.

El jurat de la Biennal '92 estava format per tots els membres de tots els jurats de les mostres anteriors jurat: ROSER AGELL i JOSEP UCLÉS, artistes plàstics de Barcelona. ENRIC ANSESA, artista plàstic de Girona. ROSA SIRÉ, artista plàstic de Lleida, tots ells membres de la Federació Sindical d'Artistes Plàstics de Catalunya; FRANCESC FONTBONA, historiador d'Art i Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de belles Arts Sant Jordi; ANNA GUASCH, professora d'Història de l'Art de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i crític d'art; IMMA JULIAN, catedràtic d'Història d'Art Contemporani de la Universitat de Barcelona i crític d'art; JAUME MUXART, pintor, exdegà de la Facultat de belles Arts de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia Sant Jordi; ARNAU PUIG, catedràtic d'Estètica a la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l'Associació Catalana de Crítics d'Art; i membre de la Federació d'Artistes Plàstics de Catalunya, JOSEP MARIA XARRIÉ, cap del Centre de Restauració de la Generalitat i jo mateix galerista i membre de l'Associació de Galeries d'Art de Catalunya i director de la biennal.

El President de la Generalitat de Catalunya, l'Honorable Sr. Jordi Pujol, iniciava així el catàleg: "La voluntat de crear i la de continuar són dues qualitats importants de les persones, dels pobles i de les entitats. En el món de la cultura, i molt especialment en el de les arts plàstiques, la creació és fonamental en l'autèntica obra d'art. I el criteri que ha seguit la galeria d'Art Canals, que avui organitza la mostra d'Art Contemporani Català ´92, ha estat sempre el de la qualitat, el de la diversitat i el de la innovació. I a la vegada, ha tingut ben present la continuïtat. Ja fa quinze anys que va començar aquesta aventura pilotada des de Sant Cugat del Vallès, amb el record d'aquell monestir benedictí que va ser un gran fogar de cultura, obert a totes les terres catalanes i a tots els seus artistes. I ho han fet sense esperar que fos la Generalitat la que els donés orientacions, consignes o subvencions. Ho han fet perquè sabien que aquesta és la millor manera de fer cultura, fer art i fer país. Que sigui per molts anys, i cordial enhorabona!"

El jurat es manifestava de la següent manera en el text del catàleg sota el títol: "D'UN TEMPS. D'UN PAÍS. LES MOSTRES D'ART CONTEMPORANI CATALÀ": "La 8ª. Mostra d'Art Contemporani Català organitzada, com és habitual ja des de la 1ª. Mostra, per Canals Galeria d'Art de Sant Cugat del Vallès amb la col·laboració de les institucions públiques i privades de Catalunya i Andorra que en cada ocasió hi participen, coincideix aquest any de 1992 amb el fet de la celebració dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona, esdeveniment certament excepcional pel que s'exigeix a la ciutat que ho vol assumir, tant referent als aspectes estrictament esportius, com a un seguit d'activitats paral·leles, com ja des de l'antiguitat l'olimpisme s'embolcallava amb la cultura. Una d'aquestes activitats es vol que sigui el jove art contemporani català dels darrers anys.

Per aquest motiu doncs, aquesta 8ª. Mostra d'Art Contemporani Català, s'ha volgut presentar més que com un concurs, com una selecció; més que com un pas endavant que permet que es manifestin noves voluntats creadores, com una tria que recull aquells artistes avui dia ja amb anomenada i que tanmateix iniciaren el camí públic vers l'art participant en alguna de les mostres anteriors d'aquesta manifestació d'art contemporani, sorgida -aquesta fou des de bell inici l'altra intenció de les mostres- de comarques i amb la voluntat expressa que les recorregués, essent-ne la ciutat de Barcelona una d'elles.

Els jurats, que per evitar monotonies o encasellaments s'han anat renovant en el transcurs de les diferents mostres, en aquesta ocasió s'han reunit en la gairebé totalitat dels membres que els han compost fins ara. El conjunt d'aquests criteris diferents ha considerat la llarga llista de candidats, d'entre els quals s'han escollit els 35 participants que conformen aquesta exposició. L'esmentat nombre significava els límits possibles d'organitzar la mostra i el seu recorregut itinerant. Són uns 250 els artistes, pintors i escultors, que han participat a les anteriors mostres; seria impossible presentar-los ara tots junts, però l'interès que aquesta mostra pogués tenir, tanmateix s'ha mantingut a la selecció actual, puix hi participen artistes que ja figuraren a la primera de les mostres, la de 1977, i d'altres que no han començat la seva cursa pública fins a la mostra del 1990. El ventall ens donarà, doncs, una bona imatge del que ha estat l'art català de recerca als darrers quinze anys.

Això fa palès, i d'altra banda es verifica, que a l'autèntic art contemporani no hi ha modes sinó línies de recerca, que els artistes per ells mateixos estableixen en funció i en relació amb les seves intencions i finalitats que, a l'art actual, són les de la llibertat expressiva i representativa amb el recurs a procediment i materials que hom cregui els més convenients i adequats.

L'única exigència que, en tot cas, imposà el jurat de selecció en cada una de les mostres i que ara ha mantingut, és que les obres siguin manifestacions i respostes artístiques i que no obeeixin a cap exercici d'habilitat, de maneres o d'estil. Com a l'olimpisme, a l'art no s'hi admeten ni amateurs ni professionals sinó només artistes, gent que se serveix de l'art, de la creació lliure vol dir això, per a concretar plàsticament els seus sentiments i les seves idees que, ultra, una vegada concretades, poden interessar als altres i testimoniar d'un temps i d'un món en allò que tenen de pregon, per ser real, i d'únic, per succeir en un moment donat, irrepetible.

Contemplem les obres que ara s'exposen i verificarem que ens és possible, a través d'elles, apropar-nos i esbrinar què hi ha dins de cada sensibilitat exposada i què d'aquesta sensibilitat respon a la realitat física i social en la qual vivim tots. En les pintures i escultures exposades hi sentim la densitat de l'ànima que les organitza, la sensibilitat aguda que vol posar de manifest cada obra, la dimensionalitat de les matèries variades que constitueixen cada complex estètico-sensible.

Podríem dir que tot un país i tota la seva gent, la sensibilitat i els sentiments estètics actuals, suren i es manifesten en aquesta mostra que, com hem dit, recull l'art i els artistes que donen imatge dels darrers quinze anys del nostre país.

Amb motiu de les Olimpíades, aquesta 8ª Mostra inicia el seu recorregut precisament a Barcelona, cosa que no havia fet mai abans d'ara, i acabarà l'any 1993 a Sabadell, després d'haver visitat, com ha estat habitual en les mostres anteriors, moltes de les comarques catalanes i el Principat d'Andorra.

Tant la Generalitat de Catalunya, com els Ajuntaments de les ciutats i viles que recorre la mostra o les diferents entitats privades, que per cada ocasió i cas oportú hi col·laboren, són ensems elements organitzadors i gestors de la Mostra d'Art Contemporani Català. Són aquestes institucions públiques i privades que li atorguen la projecció i l'esplendor que en cada moment ostenta. Els artistes només hi diuen quin és el nivell de l'art actual al nostre país."

Després de revisar els catàlegs de les diferents edicions aquest jurat va decidir que els components de la Mostra'92 fossin els artistes següents: Rosa AGENJO, Jaume ANGLÈS, Enric ANSESA, Mercè ATIENZA, Andreu BALIUS, Carles BRIEGA, Pep CAMPS, Tom CARR, Martín CARRAL, Rosa CODINA-ESTEVE, Domènec CORBELLA, COROMINES, Jordi CUYÀS, Santi ERILL, Marianna ESCRIBANO, Jaume FAIXÓ, Albert GONZALO, Carles GUITART, Ramón HERREROS, Núria LÓPEZ-RIBALTA, Llorenç MARTÍ, Roger MAS, John MORRISON, Juan Miguel MUÑOZ, Paulina MUXART, Rosa NICOLÀS, Pilar PALOMER, Venancio PARDO, Enric PLADEVALL, Jaume ROCAMORA, Rosa SIRÉ, Noel TATU, JOSEP MARIA TEIXIDÓ, Jordi TRAPERHO i Pilar VIVIENTE. Alguns d'aquests artistes ja comencen a ser força coneguts, tant a nivell nacional com internacional.

Les ciutats de l'itinerari d'aquesta Mostra van ser: BARCELONA, ciutat inaugural, de l'1 de juliol al 2 d'agost a la Sala d'exposicions de Can Felipa; MOLLET DEL VALLÈS, del 7 al 30 d'agost a Can Mulà; BANYOLES, del 4 al 27 de setembre a la Sala Municipal "Club XX"; ENCAMP - Principat d'Andorra -, del 6 d'octubre a l'1 de novembre al Centre Cultural; SANT CUGAT DEL VALLÈS, del 6 al 29 de novembre al Claustre del Reial Monestir; CASTELLDEFELS, del 4 al 23 de desembre a la Casa de Cultura; TARRAGONA, del 8 al 30 de gener de 1993 a l'Antic Ajuntament; SABADELL, del 5 de febrer al 7 de març al Museu d'Art de Sabadell.

L'organització és a càrrec de CANALS, GALERIA D'ART i per aquesta vuitena edició de la mostra es compta amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT DE CATALUNYA, l'OLIMPÍADA CULTURAL BARCELONA´92 i els AJUNTAMENTS de les ciutats on s'exposà.

IX BIENNAL MOSTRA D'ART  1994

El jurat de X BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ´96 està format per PERE FALCÓ, vicedegà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, DANIEL ARGIMÓN, artista plàstic i membre de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, JOSEP Mª CADENA, crític d'art del diari "El Periódico", CONXITA OLIVER, crític d'art del diari "Avui" i jo mateix, com a director de la biennal i membre del Gremi de Galeries d´art de Catalunya.

JOAN GUITART i AGELL, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya escrivia la introducció institucional del catàleg: "La Mostra d'Art Contemporani Català, que organitza la Galeria d´Art Canals de Sant Cugat del Vallès, arriba enguany a la seva desena edició. Vull, per això, expressar la meva sincera felicitació per l'aconseguiment d´aquesta fita.

Catalunya compta amb grans artistes en l'àmbit de les arts plàstiques, que han assolit un reconeixement internacional. A través d'ells, la nostra cultura s´ha donat a conèixer a l'exterior i ha participat en els corrents artístics universals.

Les seves trajectòries han fet aportacions importantíssimes a l'art contemporani, deixant sempre clara la seva pertanyença a unes arrels comunes, a Catalunya.

La celebració de biennals d´art contemporani, com la que impulsa la Galeria Canals, és una bona ocasió per veure com les llavors que aquestes grans personalitats del nostre art han sembrat al nostre país, han germinat i han donat fruits, a través de les seves obres d'altres artistes catalans d'avui dia.

Per això, i perquè ens dóna aquesta oportunitat de descobrir artistes amb obres de gran qualitat que permeten parlar d'un futur esperançador per a l'art català, vull agrair, un cop més, la iniciativa de la Mostra d'Art Contemporani Català.

Vull també expressar l'agraïment al GRUP WINTERTHUR pel suport que ha donat a la Mostra, una col·laboració que obre nous horitzons de futur."

El jurat de selecció d'aquesta edició s'expressava així:"L'exposició que ara presentem és una conseqüència lògica de l'esperit que anima, des de fa vint anys, la Mostra d'Art Contemporani Català, -promoguda pel galerista Josep Canals i recolzada per la col·laboració de diferents entitats i institucions que és el d'incentivar el potencial creatiu mitjançant una plataforma de confrontació. Aquesta desena edició biennal palesa el rigor i la professionalitat dels seus plantejaments que l'han conduït fins a la celebració d'un aniversari adult que hem de considerar important per dues raons fonamentals; la primera per haver arribat a la seva consolidació a Catalunya i Andorra com una de les poques convocatòries obertes a l'art jove i la segona pel seu nivell de participació, tan quantitatiu com qualitatiu.

Progressivament, hem pogut constatar com aquesta iniciativa ha anat prenent cos fins a construir un dels focus de projecció per a la creació emergent més sòlida i un dels centres d'atracció més compromès amb la tasca del jove artista. La situació, doncs, que ens ofereix el repàs pel que ha estat l'aventura de la Mostra d'Art Contemporani Català des del seu naixement fins ara, ens permet de realitzar un balanç molt positiu d'una manifestació que ha anat jugant un paper important en cada moment i que s'ha anat convertint com un referent clau per conèixer el pols de la situació pel que fa a les experiències més novedoses. El testimoni d'aquests 32 artistes que configuren l'actual Mostra ofereix una àmplia visió del panorama de l'art català a través de les propostes més variades i dins d'una heterogeneïtat de llenguatges i conceptes. És, doncs, aquesta diversitat de discursos -malauradament, només representats per una sola obra pels imperatius de ser una exposició itinerant- el que atorga aquest ràpid cop d'ull per les preocupacions actuals, malgrat que, evidentment, no es pot revisar la solidesa interna de cadascuna de les trajectòries personals -més o menys extenses- per manca de representativitat. Però sia com sia, el que podem comprovar és que els artistes seleccionats protagonitzen exemples -per assimilació, comprensió o mimesi- d'una realitat creativa concreta al nostre país. Pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, objectes ceràmics, estructures tridimensionals... se'ns presenten com a punts de referència obligats per entreveure les noves energies i les inquietuds plàstiques de la nostra època."

Foren seleccionats 32 artistes de Catalunya i del Principat d'Andorra. Antoni ALCACER i CHIJEB, Carme ALIAGA i PARERA, José Luís ÁLVAREZ i PRIEGO, MANEL BATLLE i MUNDET, Rosa BRUGAT i BATLLE, Albert CAMPMANY i PONS, Rafael CONTRERAS i POZO, Eva CORTÉS i BORRÀS, Jordi DOMÈNECH i MASMITJÀ, Jordi ENRICH i JORBA, UWE GEEST, Jaume GILI i TERRADELLAS, Michel GODAY, Josep GUELL i HERNÀNDEZ, Regina HERNANDEZ i POCH, Artur JIMÉNEZ i GUTIÉRREZ, Natàlia LAINEZ i LAPENA, Sílvia MASGORET i LÓPEZ, Joanpere MASSANA i BLANC, Ramon MASSANA i MONISTROL, Enric MASSOT i MONER, Maria MOLL i GÓMEZ, Daniel MORATA i GRESSEL, Esther ORTA i ESCAYOLA, Maria PALLEJÀ i MONNÉ, Meritxell PAPIO i BERTRAN, Jordi PLANA i MARQUES, Pep QUER i GUARRO, Àngels ROMEU i ALEMANY, Joan Ignasi ROS i CASALS, Maria PILAR i VALERIANO i Matilde VELA i NARVION.

L'exposició s'inaugura al Claustre del Reial Monestir de SANT CUGAT, el 31 de maig i s'hi està fins el 24 de juny; MOLLET DEL VALLÈS del 5 al 28 de juliol, a Can Mula; BARCELONA del 6 al 29 de setembre, a la Sala d'Exposicions del Banc Bilbao Vizcaya; ENCAMP (Principat d'Andorra) del 8 d'octubre al 15 de novembre, a la Sala del Complex Socio-Cultural; SANT FELIU DE LLOBREGAT del 29 de novembre al 6 de gener de 1997, al Casal del Joves; VILAFRANCA DEL PENEDÈS del 14 de febrer al 9 de març, a la Sala Municipal i a PALAFOLLS, al Palauet del 22 de març al 6 d'abril de 1997.

L'organització és a càrrec de CANALS-GALERIA D'ART i compta amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, els AJUNTAMENTS de les ciutats on s'exposa i la Companyia d'Assegurances WINTERTHUR.

Tot coincidint amb el mític any 2000, es va fer una nova edició de la biennal que fou una valoració global de totes les exposicions fetes des de 1977 a 1998 i també un exemple de la visió de l’art dels últims vint-i-tres anys des de Sant Cugat, segons els criteris de tots els membres del jurat, que al llarg d’aquests anys m’han fet costat.

Aquell històric jurat de la biennal 2000 estiguè format per tots els membres que havien participat en les diverses edicions, a excepció de JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET i de DANIEL ARGIMON, malhauradament traspassats.

El jurat doncs, fou el següent: ROSER AGELL, artista plàstica de Barcelona. ENRIC ANSESA, artista plàstic de Girona. JOSEP Mª CADENA, historiador i crític d’art del diari El Periódico de Catalunya. MERCÈ DIOGÈNE, artista plàstica de Sant Cugat. PERE FALCÓ, degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. FRANCESC FONTBONA, historiador. ANNA GUASCH, crítica d’art i professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. IMMA JULIÁN, crític d’art i professora de la Universitat Central de Barcelona. JAUME MUXART, artista plàstic i exdegà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. CONXITA OLIVER, crític d’art del diari Avui. ARNAU PUIG, historiador, crític d’art i membre fundador de “Dau al Set”. GERARD SALA, artista plàstic i professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. ROSA SIRÉ, artista plàstica de Lleida. JOSEP UCLÉS, artista plàstic de Barcelona. JOSEP Mª XARRIÉ, director del Centre de Restauració de la Generalitat de Catalunya i jo mateix com a director de la Biennal i membre del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.

El catàleg s'inicià amb un text de l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. JORDI PUJOL, que deia així: "Per dotzena vegada, la Mostra d'Art Contemporani Català que promou la Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès enceta el seu recorregut itinerant habitual per diverses ciutats de la nostra geografia -a més del Principat d'Andorra-, amb l'esperit de recollir la vitalitat dels seus creadors i la intensitat dels seus treballs. Aquesta vegada, però, la Mostra -de caràcter biennal- vol revisar el camí fet i simbolitzar la trajectòria de la seva evolució, que correspon al període democràtic i de reconstrucció del nostre país i les seves institucions.

Amb aquesta mirada retrospectiva, es fa palesa novament la importància que l'art té avui dia a Catalunya, renovant l'esperit modern i avantguardista que van consolidar els artistes catalans més universals i participant de les inquietuds del nostre temps. Els artistes seleccionats per a la Mostra són indicatius de les tendències que han marcat estilísticament l'època, però evoquen també el sentit de construcció cultural i de vocació internacional que ha caracteritzat habitualment els nostres creadors plàstics. Entre tots hem de garantir que el gran actiu que això representa per a Catalunya tingui sempre continuïtat".

A continuació, el text del jurat digué: "Les avantguardes històriques, començant per Picasso i Miró i finalitzant per Clavé i Tàpies, han estat bons exemples per a les noves generacions. Homes i dones que en l'últim quart de segle han demostrat ser capaços de resistir les adversitats conjunturals del país i que avui es manifesten amb tota la seva força, com les generacions joves que ha de seguir refermant el país, com un dels més creatius a nivell mundial.

Els artistes que hem seleccionat per formar part d'aquesta Biennal Mostra 2000, ja constitueixen una part d'una pàgina de la nostra història més recent. Ells reflecteixen les inquietuds i el moviment que s'ha desenvolupat dins l'últim quart de segle al nostre país, que, d'altra banda, coincideix amb el període de recuperació de les llibertats col·lectives. Per això, podem dir que som els integrants d'un testimoniatge de tota una època.

L'eclecticisme artístic de les últimes dècades es manifesta també en aquesta selecció en la qual els artistes, cadascun amb el seu estil, s'endinsen en els corrents revisionistes que s'han desenvolupat a tot Europa durant la segona meitat del segle, establint diferents ismes en les obres que conformen aquesta biennal.

El que ens mostra la present exposició és l'addició del fet més local, amb el més universal, ni millor ni pitjor que altres propostes, però sí que és l'autèntic pols creatiu que dóna Catalunya en l'actualitat.

Però a aquesta exposició commemorativa, reflex parcial de totes les anteriors, perquè no podia ser tan àmplia com desitjaríem, ni tots els artistes designats en les anteriors biennals podien ara participar en l'actual, a aquesta exposició, diem, no s'hi observarà cap defallença respecte de les "modes" acomodatícies o amatents només al mercat. Si per alguna cosa s'ha distingit la Biennal Mostra d'Art Contemporani Català de Sant Cugat del Vallès, ha estat per la seva intransigència a no cedir davant del que no fos un signe o un impuls de la creativitat. Aquí sempre s'ha anat a buscar allò que més posés de manifest l'autenticitat de l'artista però, també la creativitat que aquest aportava al nostre món.

Sempre hem entès que entre nosaltres, als Països Catalans, en els temps moderns, la creativitat hi era molt viva i en plena empenta. Però això no només a la història moderna, sinó en els temps actuals. N'ha estat la prova que, a cada convocatòria, els que hi han acudit en primer lloc han estat els joves i aquests, no han fet mai el retret que malgrat ser un certàmen que ja porta molts anys convocant-se, i que ha passat per circumstàncies en les quals sembla que els acomodaments haurien estat l'actitud més normal, no ha succeït res d'això i, cada dos anys, s'ha mostrat fresc, inquiet i al dia, fos o no agradable o de moda el que s'hi mostrava.

No és un certamen de vells o de valors reconeguts. Res d'això. Primer els joves o després també els joves són els qui concorren, tot i sabent que hi ha un jurat dur, que triarà qualitat, innovació i creativitat, tres elements que conjugats són, potser, massa forts. Però els joves hi van, perquè, si són escollits, saben que és un guardó.

Efectivament, aquí s'han estrenat a la palestra de l'art contemporani la major part dels artistes que actualment configuren l'actualitat catalana i que molt aviat s'inicien a la confrontació internacional de la plàstica contemporània. Artistes reconeguts per primer cop a la Biennal Mostra d'Art Contemporani Català, han esdevingut poc temps després determinants a la plàstica d'Europa i d'Amèrica del Nord.

Els fets de totes aquestes declaracions són als murs d'on es celebra el certamen".

En aquella edició de l'any 2000 els artistes han foren seleccionats entre els participants de totes les edicions anteriors i representaven l’evolució de l’art català de l’últim quart de segle. Per tant, la biennal 2000 va ser resum de l’aportació creativa de l’art jove del país i reflectí l’art de la democràcia.

Els artistes seleccionats foren: Rosa AGENJO, Carmen ANZANO, Sergi BARNILS, Albert CAMPMANY, Pep CAMPS, Tom CARR, Quim COROMINAS, David CURTO, DALMAU-GÒRRIZ, Àlex DE FLUVIÀ, Joan DESCARGA, Jaume GILI, Enric GIRALT, Albert GONZALO, Xavier GRAU, GRAU GARRIGA, GUILLÉN BALMES, Matias KRAHN, J.Manel MARGALEF, Llorenç MARTÍ, Joanpere MASSANA, Josep MONTOYA, John MORRISON, Àlex NOGUÉ, Enric PLADEVALL, Miquel PLANAS, Charo PRADAS, Benet ROSSELL, Alfred SÁNCHEZ, Noel TATÚ, Jordi URBON, Matilde VELA i Lluís VILÀ.

Com és tradicional, l’exposició s’inaugurà al Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat, i continuà després el seu recorregut itinerant pel país, fins el desembre de l’any 2001.

Així, l’exposició es va poder veure a les ciutats de: SANT CUGAT, on s’inaugurà el 12 de maig al Claustre del Monestir i s’exhibí fins el 16 de juliol; CAMPRODON, del 22 de juliol al 27 d’agost al Monestir de Sant Pere; LA GARRIGA, del 15 al 30 de setembre a la Sala Municipal d’Exposicions; ENCAMP (Principat d’Andorra) del 6 al 30 d’octubre a la Sala d’Exposicions Complex Esportiu i Sociocultural; MOLLET DEL VALLÈS, del 3 al 26 de novembre al Centre Cultural “La Marineta”; SANT FELIU DE LLOBREGAT, de l’1 de desembre del 2000 al 7 de gener del 2001 al Casal de Joves, TERRASSA, del 12 de gener al 28 de febrer del 2001 al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa; EL PRAT DE LLOBREGAT, del 23 de març al 8 d’abril a la Sal d’Art Josep Bages-Torre Muntadas; GIRONA, de l’11 d’abril al 6 de maig a la Casa de Cultura amb organització a càrrec dels Serveis Territorials de la Generalitat; LLEIDA, del 10 de maig al 3 de juny al Claustre de la Biblioteca Pública organitzat pels Serveis Territorials de la Generalitat; VILADECANS, del 7 al 30 de juny a la Sala d´Exposicions de Torre del Baró; ESPLUGUES DE LLOBREGAT, del 6 al 30 de setembre a la Sala d’Exposicions del Casal de Cultura Robert Brillas; TORTOSA, del 5 al 31 d’octubre al Palau Oliver de Boteller amb organització a carrec dels Serveis Territorials de la Generalitat; OLESA DE MONTSERRAT, del 6 al 30 de novembre a la Casa de Cultura i BARCELONA, del 4 al 26 de desembre del 2001, al Pati Llimona.

Tal com s'ha fet fins ara, des de l'edició de l'any 1998 la Mostra es presenta amb catàleg format paper i format CD-ROM. A més, l’exposició es pot seguir a través d’Internet, a l’adreça http://www.stcugat.org/canals, incorporant així les noves tecnologies en la difusió de la Biennal. Aquests avenços tecnològics també s’apliquen, des d'ara, a la Mostra de l’any 2000.

Com de costum, l’organització de la XII BIENNAL MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ 2000 va ser a càrrec de CANALS-GALERIA D’ART i comptà amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT de CATALUNYA, el SERVEI DE CULTURA de la DIPUTACIÓ de Barcelona, els AJUNTAMENTS de les ciutats que acullen la Biennal, la FUNDACIÓ CAIXA DE TERRASSA, i el patrocini de la companyia telefònica AIRTEL.

Aquesta primera edició del tercer mil·lenni inclou la novetat de convocar només els artistes catalans i andorrans menors de 35 anys, per tal de poder conèixer el batec de l'art jove. Les Bases d’aquesta biennal són àmpliament repartides per Catalunya i pel Principat d’Andorra.
El jurat de selecció està format per: JOSEP CERDÀ, degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona; JOAQUIM CHANCHO pintor; JOAN BUFILL, crític d’art del diari La Vanguardia; CARME MOLET, pedagoga del Museu Morera de Lleida; RICARD PLANAS, director de la revista BonArt de Girona, i JOSEP CANALS, director de la Mostra i membre del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.
El catàleg s'inicià amb un text del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, que deia així: “La Biennal Mostra d'Art Contemporani Català és una iniciativa de la prestigiosa Galeria Canals que no solament destaca en el marc del nostre panorama artístic, sinó que també contribueix a la projecció cultural de Sant Cugat del Vallès, una de les ciutats que aporten més actius al progrés de Catalunya.

Reunió del jurat de la Biennal 2002 a Sant Cugat.

Amb aquesta tretzena edició, la Biennal commemora el seu vint-i-cinquè aniversari. I ho fa, en línia amb les tendències que conformen l'art del nostre temps, mitjançant una aposta decidida per les noves tecnologies. Una altra de les novetats d'enguany és la major implicació institucional, que permetrà que la mostra es consolidi encara més, tant a Sant Cugat com en el decurs del seu recorregut itinerant per Catalunya i el Principat d'Andorra fins l'hivern de l'any vinent.
Com a President de Catalunya, em plau felicitar els artistes que prenen part en aquesta XIII Biennal Mostra d'Art Contemporani Català i els seus organitzadors. Fem entre tots que la gran vitalitat que ha tingut el fet artístic al llarg de la nostra història continuï manifestant, en aquest segle XXI, tota la seva capacitat de renovació i potència creativa”.
A continuació, el text del jurat que deia: “Amb la present edició de la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2002, s'acompleixen els primers 25 anys d'aquest certamen artístic nascut a Sant Cugat del Vallès, la primera edició del qual es va realitzar en el marc del Congrés de Cultura Catalana de 1977.
Durant tots aquests anys, l'objectiu d'aquesta mostra ha estat descobrir i donar a conèixer al públic les obres de les últimes generacions d'artistes plàstics residents a Catalunya i Principat d'Andorra (pel que fa al límit d'edat, en aquesta edició els participants havien de ser menors de 35 anys en el moment de la selecció). Són molts els noms avui prestigiosos i llavors desconeguts que en el seu moment foren difosos per aquesta Mostra d’Art Contemporani.
Els 30 artistes que integren aquesta exposició amb una obra cada un, han estat seleccionats d'un total de 160 presentats. No s'atorguen primers o segons premis. El premi és estar seleccionat per a formar part d'aquesta exposició itinerant, que es presentarà a diferents ciutats catalanes durant el proper any i mig.
El jurat en la present edició no ha volgut privilegiar una tendència, un estil o una disciplina en particular, en detriment d'altres existents i vàlides. Entenem que aquesta opció eclèctica o oberta que, com a jurat, hem escollit es correspon amb la realitat de l'art actual que realitzen les últimes generacions d'artistes tant a Catalunya com a la resta del món, que és una realitat diversa, o bé perquè alguns artistes se senten lliures de qualsevol normativa estètica o bé també perquè en el conjunt d'ells es troben partidaris de diferents opcions, la suma de les quals ofereix un panorama divers.
D'aquesta manera trobem en aquesta selecció de la XIII Biennal Mostra d'Art Contemporani Català, exemples de pintura, de fotografia, d'obra híbrida o fins i tot d'objecte sonor, diferents tons que inclouen allò que és líric, crític o neutre i diverses classes i graus d'abstracció i de figuració”.
Els artistes seleccionats són: Ricardo ÁLVAREZ, Elena ARBIOL, Eve ARIZA, Unai AZKUNE, Joquim CANTALOZELLA, Xavier ESCRIBÀ, Marta ESPINACH, Maria FABRE, Lluís FERNÁNDEZ, Miquel GARCIA, Glòria GIMÉNEZ, Pilar LANAU, Montserrat LÓPEZ, Ana LORENTE, Àlex MAS, Laura MOREJÓN, Xavi MUÑOZ, Fina PADRÓS, Vanessa PEY, QUECHUA, Estanislau ROCA, Xavier ROLDÁN, Alberto ROMERO, Òscar SALAMANCA, Mireia SEGARRA, Sebastián SOLVEYRA, Núria TOMÀS, Judit VIDIELLA, Mariona VILASECA, Christian YNARAJA.
Com de costum, l’exposició s’inaugurà al claustre del Reial Monestir de Sant Cugat, per continuar després el seu recorregut itinerant pel país, fins al desembre de l’any 2003.
Així, l’exposició es va poder veure a les ciutats de: SANT CUGAT, on es va inaugurar el 24 de maig al claustre del monestir i on restà fins al 7 de juliol; CAMPRODON, del 12 de juliol al 18 d’agost al monestir de Sant Pere; GIRONA, del 22 d’agost a l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Joan Saqués, organitzat per la Diputació de Girona; ENCAMP (Principat d’Andorra) del 2 al 31 d’octubre a la Sala d’Exposicions Complex Esportiu i Sociocultural; TORTOSA, del 15 al 30 de novembre a l’Escola d’Art i Disseny; VIC, del 5 de desembre del 2002 al 6 de gener del 2003 al Museu de l’Art de la Pell; TERRASSA, del 12 de gener al 28 de febrer del 2003 en el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa; VILADECANS, del 7 al 30 de març a la Sala d’Exposicions Torre del Baró; VILAFRANCA DEL PENEDÈS, del 3 al 27 d’abril en el Fòrum Berger Balaguer de Caixa Penedès organitzat per Fundació Caixa Penedès; SANT FELIU DE LLOBREGAT, del 8 al 22 de maig a l’Ateneu Santfeliuenc; MOLLET DEL VALLÈS, del 6 de juny al 5 de juliol en el Centre Cultural La Marineta; LLEIDA, del 10 al 30 de juliol al claustre de la Biblioteca Pública, organitzat pels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya; LES OLIVES-Garrigoles –El Baix Empordà-, del 8 al 31 d’agost a la Fundació Rodríguez-Amat; OLESA DE MONTSERRAT, del 5 al 28 de setembre a la Casa de Cultura, CAMBRILS, del 4 d’octubre al 16 de novembre de 2003 i a BARCELONA, del 17 de desembre al 18 de gener de 2004 al C.C. Convent de Sant Agustí.
Tal com s'ha fet fins ara, des de l'edició de l'any 1998 la Mostra es presenta amb catàleg format paper i format CD-ROM. A més, l’exposició es pot seguir a través d’Internet, a l’adreça http://www.canals-art.com Així, les noves tecnologies s’incorporen en la difusió de la Biennal. Aquests avenços tecnològics també s’apliquen, des d'ara, a la Mostra de l’any 2002.
Aquesta vegada, l’organització general de la Mostra en aquesta tretzena edició va ser conjunta entre l’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT i CANALS-GALERIA D’ART i comptà amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT de CATALUNYA, les DIPUTACIONS de Girona i Barcelona i el patrocini de FUNDACIÓ CAIXA PENEDÈS.

Novament es convoca la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català, amb una difusió de les bases àmpliament distribuïda per Catalunya i pel Principat d’Andorra, s’hi presenten 80 artistes, dels quals el jurat n’ha seleccionat disset.
El jurat de l’any 2004 estigué format per: Dr. JOSEP ROY, vicedegà d’Afers Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, JOAQUIM CHANCHO pintor, JOAN BUFILL, crític d’art del diari La Vanguardia, CARME MOLET, pedagoga del Museu Morera de Lleida, RICARD PLANAS, director de la revista bonArt de Girona i JOSEP CANALS, director de la Mostra i membre de l’Associació Art Catalunya.
Canals-Galeria d’Art és l’organitzador de la biennal a nivell general i com és tradicional, l’exposició s’inaugura a Sant Cugat, a la Casa Aymat –seu del Museu- d’aquesta ciutat, organitzada per l’ajuntament. Posteriorment, la biennal continua el seu recorregut itinerant per Catalunya i el Principat d’Andorra fins al desembre del 2005.
El catàleg s'inicià amb un text del Molt Honorable Senyor Pascual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, que deia així: “La Biennal Mostra d’Art Contemporani de Catalunya que impulsa amb notable vitalitat Canals, Galeria d’Art, ha permès de reunir, des de fa més de vint-i-cinc anys, una representació significativa de la producció cultural contemporània a Catalunya.
Des de Sant Cugat del Vallès, aquesta selecció d’obres inicia un recorregut arreu de Catalunya i Andorra. El caràcter itinerant d’aquesta mostra marca l’esperit obert i dinàmic de la Biennal. Una experiència que pretén esperonar la creació i la capacitat innovadora dels participants que hi contribueixen amb les seves obres.
Com a President de Catalunya, m’omple de satisfacció poder saludar l’aparició d’aquest catàleg de la XIV Biennal: una esplèndida oportunitat per poder reconèixer el contingut de la selecció i els seus creadors. I animo els responsables de la Biennal i a tots els artistes que hi col·laboren a continuar: els uns creant; els altres fent assequible la creació al públic. I tots, uns i altres, alimentant i fent créixer el nostre bagatge cultural.

Jurat de la Mostra D' Art 2004.

L’art manifesta la pulsió cultural latent de les societats. Valgui, doncs, aquesta publicació com a reflex gràfic d’aquest batec i com a reconeixement i estímul per a mantenir la il·lusió que ha permès l’extensa vida de la Biennal.”
A continuació un escrit de l’Alcalde de Sant Cugat, Sr. Lluís Recoder: “La XIV Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2004 s’exposa a la Casa Aymat, avui seu del Museu de Sant Cugat. La Casa Aymat va tenir un paper molt important en l’art contemporani a Sant Cugat. Tomàs Aymat –fundador de la fàbrica- i posteriorment el nou propietari de l’empresa familiar, Miquel Samaranch, van fer d’una fàbrica de catifes i tapissos un referent artístic del nostre país en la primera meitat del segle XX, que es va denominar l’Escola Catalana de Tapís.
A la Casa Aymat, en els anys seixanta i inicis dels setanta, artistes compromesos amb la modernitat com Tàpies, Guinovart, Miró, Tharrats, Muxart, Argimon, Ràfols Casamada i tants d’altres, van crear obres dins els nous conceptes tèxtils. Aquest esperit creatiu va influenciar al aleshores jove Josep Canals, que anys més tard, concretament el 1977, va crear una primera i molt completa mostra d’art amb artistes locals dins d’un esdeveniment nacional de clara referència de recuperació del país com fou el Congrés de Cultura Catalana.
A aquella primera edició, plenament local, li’n va seguir una segona oberta als artistes més creatius de Catalunya i del Principat d’Andorra. A partir de la segona edició la mostra s’obre a tot el país. Un jurat especialment escollit per a cada edició ha fet que la mostra d’art s’estengués a tot Catalunya, i avui és un clar referent per als nostres joves creadors.
L’edició actual de la XIV Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2004 s’emmarca en el Fòrum de les Cultures Barcelona 2004. Per això, les obres en aquesta edició giren a l’entorn de “La cultura de la diversitat i el mestissatge”.
Com a alcalde de Sant Cugat, he d’agrair la vinculació de les diferents institucions públiques i privades que han permès donar a conèixer durant més d’un quart de segle un bon grapat de joves artistes catalans, alguns dels quals tenen avui en dia reconeixement internacional. Aquest fer ha permès estimular la creativitat més jove de tot el país com ho continua fent l’actual edició, en la qual les administracions participen juntament amb la nostra societat civil i fem créixer un dels valors importants de Catalunya: l’art contemporani”.
Seguidament un escrit del Sr. Vicente Sala Belló, President de la Caja de Ahorros del Mediterráneo(CAM): “És molt gratificant per a la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) poder col·laborar en la XIV Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2004, una oportunitat que possibilita el coneixement de les noves generacions d’artistes plàstics, que s’inspiren molt especialment en la cultura de la diversitat i del mestissatge.
Això és així, d’una banda, perquè ens permet comunicar, com a CAM, la nostra vocació de difondre la cultura, l’art i el pensament de la nostra terra, i, per una altra, donar suport a persones, entitats i institucions que demostren el seu interès pel fet de refermar els nostres senyals d’identitat mediterrànies.
Com Caja del Mediterráneo és el nostre desig agrair els esforços i col·laboracions de tots els qui han anat configurant a cada moment el nostre esdevenir quotidià i que avui fan possible aquesta manifestació cultural, posant un accent especial en tots els artistes participants, sense la particular aportació creadora dels quals seria impossible que el patrimoni mediterrani pogués continuar esriquint-se i expandint-se.
Creiem que fòrums com aquest, que la CAM té a gala venir exercint des dels seus orígens mitjançant les seves Obres Socials, afavoreixen el permanent debat de l’expressió creadora i les seves manifestacions; i que aquest compartir facilita el coneixement de nous processos creatius i resultats artístics, a un públic divers i hereu de la cultura ancestral del marenostrum”.
Per últim, l’escrit del jurat que deia: “La Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2004 procura acomplir una funció que és necessària. És la mateixa funció que en altres temps acomplien els salons de tardor de París i d’altres exposicions col·lectives organitzades a diferents ciutats amb el mateix objectiu: donar a conèixer les noves generacions d’artistes plàstics, i especialment les aportacions innovadores o amb una vocació innovadora més gran. A Barcelona, per exemple, es va intentar quelcom similar fa uns vint-i-cinc anys però aquell Saló de Tardor no va tenir continuitat. Sí l’ha tingut, en canvi, aquesta manifestació biennal i itinerant que es celebra des del 1977, per iniciativa de Canals-Galeria d’Art, de Sant Cugat i que ara arriba a la seva catorzena edició.
Al llarg d’aquests anys, la Biennal ja ha adquirit una certa responsabilitat pel que fa a la difusió de l’art jove realitzat a Catalunya i Andorra (per artistes no necessàriament nascuts en aquests països). Pensem que la responsabilitat encara és més gran en un moment com l’actual, quan les arts, la cultura i fins i tot la societat de consum en general viuen en una certa confusió, de causes diverses. Entre aquestes cal destacar la quantitat excessiva de propostes “artístiques” i d’informació, així com les distorsions que produeixen el mercat i les institucions amb els seus objectius i les seves promocions, distorsions interessades que poden tenir un caràcter populista o, a l’inrevés, un pressumpte caràcter elitista i esnob, però que en qualsevol cas cauen en el prejudici excloent. En l’àmbit de les arts plàstiques i visuals, exclouen opcions i aportacions molt vàlides, artistes i obres importants, amb la finalitat de beneficiar només unes determinades firmes i opcions no solament ideològiques, sinó també comercials i estètiques.
El caràcter d’aquesta Biennal es basa en uns límits i en una llibertat. Límits d’espai geogràfic (residència a Catalunya i Andorra) i d’edat (artistes de menys de 35 anys a l’inici de l’any 2004). I llibertat d’estils, tècniques, suports i continguts. Aquest criteri inclusiu, eclèctic, és un altre factor que la distingeix. El jurat no ha pretès imposar unes limitacions a la noció d’allò contemporani identificant-ho només amb determinats suports i continguts (instal·lació de caire sociològic o conceptual, o fotografia de gran format, o pintura abstracta o figurativa, etc.). El jurat ha evitat conscientment qualsevol tipus d’actitud excloent no basada en criteris d’excel·lència, qualsevol classe de prejudici políticament o estèticament correcte.
En l’art actual, el que realitzen les generacions més joves, hi ha llibertat i per això hi ha varietat, i aquesta exposició ho reflecteix. Dels 17 artistes seleccionats a la Biennal, cinc exposen pintures abstractes o figuratives, tres presenten videus, tres instal·lacions objectuals, dos fotografies, un escultures com a instal·lació, un dibuix, un fotografies i fotocòpies i un conjunt de dibuixos, fotografies i llum. En la selecció no s’ha buscat cap tipus d’equilibri (quotes femenines i masculines, ni de tècniques, estètiques o d’altre tipus). L’equilibri, no obstant, s’ha produït d’una manera natural, atenent simplement a un criteri que no direm de qualitat perquè aquest mot pot ser equívos (quan es confon amb el vituosisme tècnic, per exemple), però si a un criteri d’excel·lència. Són les millors aportacions realitzades amb vocació innovadora de totes les presentades en aquesta XIV edició”.
Els artistes seleccionats són: AGGTELEK –Xandro VALLÈS i Gemma PERALES-, Raquel ARÉVALO, Joan Marc BATLLE, Laura CIRERA, Sergi CLAVÉ, Florència CORRETTI, Cristina FONTSARÉ, Raquel FRIERA, GRUP BÀSIC –Xevi MOLINER, Xevi ROURA i Manel QUINTANA-, Yeun-Hee KIM, Viviane LLORENS, Ane MEOKI, Jordi MORELL, Jacqueline NIN, Gemma PINEDO, Lluís RUFAT i Esteve SUBIRAH.
Les ciutats de l’itinerari són: SANT CUGAT DEL VALLÊS, on s’inaugurà el dia 15 d’abril de 2004 a la Casa Aymat –Museu i es va poder veure fins el 6 de juny; VIC del 10 al 27 de juny al Museu de l’Art de la Pell; SANT JOAN DE LES ABADESSES, del 10 de juliol al 31 d’agost al Palau de l’Abadia; GIRONA, del 9 de setembre al 3 d’octubre a la Sala d’Exposicions Joan Saqués; ENCAMP –Principat d’Andorra-, del 8 al 31 d’octubre a la Sala d’Exposicions del Complex Esportiu i Sociocultural; MOLLET DEL VALLÈS, del 3 de desembre del 2004 al 9 de gener de 2005 al Centre Cultural La Marineta; TERRASSA, del 14 de gener al 27 de febrer de 2005; CAMBRILS, del 4 de març al 10 d’abril a la Sala Àgora; LLEIDA, del 14 d’abril al 8 de maig a la Biblioteca Pública; SANT FELIU DE LLOBREGAT, de l’11 al 29 de maig al Palau Falguera; OLESA DE MONTSERRAT, del 3 de juny al 3 de juliol a la Casa de Cultura; LES OLIVES-GARRIGOLES (Baix Empordà), del 8 al 31 de juliol a la Fundació Rodríguez-Amat; SITGES, del 5 d’agost al 4 de setembre, en el Mercat Vell; RUBÍ, del 7 al 30 d’octubre a l’Antiga Estació; VILADECANS, del 4 al 27 de novembre a la Torre del Baró; i BARCELONA, on té lloc la clausura d’aquesta edició, de l’1 de desembre del 2005 al 8 de gener de 2006.
Des de l’any 1998, la Mostra es presenta amb catàleg format paper i format CD-ROM. A més, l’exposició es pot seguir a través d’Internet, a l’adreça http://www.canals-art.com/mostradart.html Així, les noves tecnologies s’incorporen en la difusió de la Biennal.
L’organització general de la Mostra és a càrrec de CANALS-GALERIA D’ART i comptà amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT de CATALUNYA, la DIPUTACIÓ de Barcelona, el CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÂ i els ajuntaments i institucions que la fan possible. Té el patrocini de la CAM.

TORNAR A LA BIENNAL