Armand Lluent (Barcelona 1943-2004). Alumne de Garcia Morales a l'Escola  Llotja de Barcelona i també de Jaume Muxart a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, realitza la seva primera exposició individual en aquesta capital catalana. Des d’aleshores, exposa per tot el país i també a França, Itàlia, Alemanya i Suècia. Tota la seva obra es centra en el tema de l'eterna recerca de l'ésser humà, del seu propi lloc a l'univers, si bé experimenta una llarga evolució formal, partint d'una etapa expressionista inicial, en què es reflecteix la seva admiració per Oskar Kokoschka i James Ensor.

Després de viatjar a la Índia el 1982, s’accentua la seva concepció sobre l'existència humana, i inicia una progressiva dissolució del cos humà. El 1985 fa un mural per  l’Estació de Sants.

Els últims temps pinta bàsicament a l’oli sobre una mena d'estuc preparat sobre fusta, amb una tècnica pròpia i entre el 2000 i el 2003 pinta els retaules de l’ermita de San Roque a Blancas (Terol).

També desenvolupa un interessant treball com a gravador, investigant en tècniques matèriques i la seva combinació amb el gravat tradicional a punta seca, i exposa a la fira de gravat de SAGA a París.