Biennal d'Art 2020

Història de la Biennal d'Art Contemporani Català

1977 - 2018

Per JOSEP CANALS i GUAL
Fundador d’aquesta Biennal


La BIENNAL MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ és el fet més nou i més interessant, sorgit l’últim quart del segle XX a la ciutat de Sant Cugat del Vallès –Barcelona-.

Fou l’any 1977 quan vaig crear la BIENNAL amb la intenció de reflectir l’ambient artístic que es començava a viure a la ciutat en aquells moments. Alguns fets puntuals que havien tingut lloc a partir dels anys cinquanta començaven a influir en els artistes de la ciutat, com ara l’aparició a Sant Cugat de l’ESCOLA CATALANA DE TAPÍS, que mercès a l’empenta de l’industrial Miquel Samaranch, va representar la renovació dels conceptes artístics aplicats al tèxtil a nivell de tot l’estat.

En aquest centre durant els anys ´60 i ´70 hi varen passar els artistes més destacats d’aquell moment: DANIEL ARGIMON, JOAN MIRÓ, GRAU GARRIGA, ANTONI TÀPIES, RÀFOLS CASAMADA, JOSEP MARIA SUBIRACHS, MARIA GIRONA, JAUME MUXART, JOSEP GUINOVART, PALAZUELO, JOSEP ROYO, THARRATS, entre d’altres.

També va ser important durant aquells anys l’ESCOLA INTERNACIONAL DE PINTURA MURAL, dirigida per Miquel Farré, catedràtic de Procediments pictòrics de l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, situada a les dependències del Reial Monestir.

Els artistes joves més actius de Sant Cugat i del país es varen involucrar en aquesta escola, que juntament amb la de tapís varen influir de manera decisiva en els joves santcugatencs aficionats al món l’art, ja que l’ambient artístic que es creava a la vila era molt notable. Eren molts els artistes de la plàstica catalana que ja destacaven en aquell moment, que venien a Sant Cugat per participar en aquestes activitats i també els professors i alumnes de la vila investigàvem noves formes d’expressió artística.

Amb aquests antecedents, a partir de la segona meitat dels anys seixanta, comencen a sorgir alguns petits grups de joves artistes que crearen col·lectius artístics innovadors a Sant Cugat com: “G.A.L.L.M.”, “ESTUDI D’ART”, “SET I TANTES”, ”COL·LECTIU D’ARTISTES DE SANT CUGAT”..., grups que varen estimular l’interès d’una part del jovent santcugatenc per l’art. Això va propiciar una proliferació d’exposicions en diferents entitats i altres tipus de manifestacions artístiques, així com la creació de la primera galeria d’art professional.

Sant Cugat començava a transformar-se en la moderna ciutat actual i li calien noves propostes que animessin la pràctica artística. En aquest context i motivat pels moviments plàstics que començaven a néixer a tot el país, vaig crear la MOSTRA D’ART des de l’entitat “ESTUDI D’ART”, fundat per mi a finals dels anys seixanta. Els primers anys dels ’70 es va fusionar amb l’entitat “AMICS DE SANT CUGAT”, que va donar aixopluc a la idea.

Aquesta entitat s’afegí als actes d’un esdeveniment d’identitat nacional catalana l’any 1977: el CONGRÉS DE CULTURA CATALANA, iniciat en un moment de canvis polítics i culturals a tot Europa, fet que també incidia molt directament en el nostre país. Aquell congrés va ser un bon motiu per fer una reflexió sobre el moment artístic a Sant Cugat. Així naixia la primera Mostra i ho feia com acte adherit al Congrés de Cultura Catalana.

Avui cal examinar minuciosament quin ha estat el procés d’aquesta iniciativa, que ha sabut copsar l’ambient artístic de les tres últimes dècades del segle XX a Catalunya i al Principat d’Andorra, ajudant des d’aquest nucli de la comarca del Vallès a una descentralització més gran de l’art jove, gràcies a la complicitat de diferents institucions públiques i privades del país. Així, es reflecteixen a continuació els fets de cada Biennal.

 

I MOSTRA D’ART
1977

De l’1 al 15 de maig de 1977 té lloc la primera edició de la MOSTRA D’ART, com a acte adherit al CONGRÉS DE CULTURA CATALANA organitzat per l’ESTUDI D’ART D’AMICS DE SANT CUGAT, del qual n’érem socis l’artista santcugatenca Doris Leussler i jo, que vàrem ser els promotors i directors de la Mostra. D’aquí ve que aquest esdeveniment cultural nasqués en aquesta entitat santcugatenca.

En aquells moments, vaig aconseguir superar tots els entrebancs, que no foren pocs, per poder organitzar una mostra d’art per diferents espais de la vila, ja que calia donar un relleu especial a l’esdeveniment, tot participant en els actes del Congrés.

Aquesta primera MOSTRA D’ART naixia amb la voluntat de fer un balanç del que era la plàstica a Sant Cugat en aquells moments, eludint qualsevol tipus de selecció, perquè la idea era donar a conèixer a l’exterior el que es feia a la vila. Així, afeccionats i professionals de totes les tendències plàstiques podien mostrar per primera vegada i d’una forma conjunta l’interès i la pràctica artística, amb el moviment que això comporta, i començant a fer conèixer Sant Cugat com a terra d’artistes.

En aquesta primera edició hi trobem representats tant artistes aficionats com professionals, com a exponent de les inquietuds de la vila de finals de la dècada dels anys setanta.

Paral·lelament, un cicle d’activitats i conferències complementava la iniciativa cultural d’aquella primera MOSTRA. S’exhibiren quatre pel·lícules sota el títol ”Habíamos venido a buscar un no sé que” (incloent el film document “GESPA PRICE”); la crític d’art VICTÒRIA COMBALIA parlà de l’”Art Conceptual a Catalunya”, JOAQUIM DOLS i ROSIÑOL d’”El funcionament del mercat d’art aquí i ara”, FÈLIX FANÉS d’“El cinema català ahir i avui”, el catedràtic d’Estètica i crític d’art ARNAU PUIG de “L’Art de la postguerra a Catalunya”, la crític MARIA PEÑA de “La pintura catalana a l’època de la Generalitat”, i els artistes JOSEP MARIA SUBIRACHS i JOSEP GRAU GARRIGA comentaven les seves obres, presentades visualment. Totes les sessions tingueren lloc a la Sala Capitular del Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat.

La primera MOSTRA D’ART es va exposar a diferents indrets del municipi: al Claustre del Monestir, a l’Ateneu Santcugatenc de la plaça Octavià, a la Sala d’art de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis del carrer Santiago Rusiñol, a la Sala d’art de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona del carrer Francesc Moragas, al Club Muntanyenc de la Plaça de Barcelona, a l’edifici de Correus de la Rambla Can Mora, i a la Galeria d’Art del Vallès de l’avinguda Alfonso Sala, que jo dirigia.

Com a recorregut itinerant es va poder veure a CAMPRODON, gràcies al suport del Club Muntanyenc de Sant Cugat. Aquesta iniciativa de fer itinerant les obres de la MOSTRA D’ART després es regularitzarà, intentant alhora, ampliar les poblacions col·laboradores.

En aquesta primera edició els artistes de la ciutat mostren diferents tècniques i tendències plàstiques: pintura, escultura, dibuix, tapís i ceràmica. Els participants eren: J. Lluís BALLESTÍN, Manolo BELZUNCE, Miquel CABANAS i ALIBAU, Josep CANALS i GUAL, Carme CANALS i MORAGREGA, Joaquim COSTAS i BAULENAS, José Manuel DE LA PEZUELA, Carles DELCLAUX, Manuel FÉLEZ i MARTÍN, Xavier FIGUERAS i NOGUÉS, Josep M. FIGUERAS, Ramón GARZA, Asunción GONZÁLEZ i JORDÀ, Miquel GUIVERNAU i PLA, Larry HERNÁNDEZ i PAÍS, Teresa JORDÀ i VITÓ, Doris LEUSSLER, Javier LORÉN, Máximo LORÉN, Joan LLAMAS, Armand LLUENT i RIBALTA, MARUTXI, Miquel MAS i MARTÍ, Isabel MASSÓ i CALZADO, Carlos MÉNDEZ, Joan MONCAU, J.M. MONCAU, Antonio PINEDA i SALMERÓN, Andreu RIBA i FERRÉ, Joan SERRABONA, Mateo TIKAS, Maria Teresa VILASECA i TERME i Josep XART i CASANOVAS.

L’Ajuntament de Sant Cugat i vint-i-sis establiments i entitats de la població varen col·laborar per fer possible el catàleg.

Entre els anys 1978 i 1981 intento celebrar la segona edició, però no s’aconsegueix ni l’ajut econòmic ni institucional suficient.

La segona MOSTRA D’ART no es pot organitzar fins a l’any 1982, moment en què es donen dues circumstàncies que faran possible una nova edició, que estarà emmarcada en les activitats del MUNDIAL CULTURAL, amb motiu del MUNDIAL DE FUTBOL i que aquest es celebra a Barcelona.


II MOSTRA D’ART
1982

EL MUNDIAL CULTURAL, que va tenir lloc amb motiu del MUNDIAL DE FUTBOL de 1982, constituí un exponent de la cultura del nostre país i d’aquesta manera, gràcies al DEPARTAMENT DE CULTURA de la restaurada GENERALITAT de CATALUNYA, aconsegueixo un ajut econòmic per a tirar endavant la II MOSTRA D’ART. Organitzada pel COL·LECTIU D’ARTISTES DE SANT CUGAT, entitat d’artistes que vaig crear en aquells anys. La II MOSTRA comptà amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA i MITJANS DE COMUNICACIÓ de la GENERALITAT DE CATALUNYA i de l’AJUNTAMENT de SANT CUGAT, així com de quaranta-dos establiments de la ciutat.

En aquesta segona mostra, també s’organitzaren unes conferències, a la Sala Capitular del Reial Monestir, el motiu central de les quals versava sobre la pràctica i l’ensenyament de l’art.

La primera conferència va ser “SANT CUGAT - LA PRÀCTICA DE L’ART” i hi participaren artistes, crítics i directors de galeries: JORDI PABLO, LLUÍS RIBAS, ENRIC MIR, JOAQUIM CHANCHO, CONXITA COLL, SERAFÍ MONCUNILL, FERRAN MARTÍ, JOSEP GRAU GARRIGA, FRANCESC CABANAS i ALIBAU, entre d’altres. I a l’altra conferència hi varen prendre part professors d’acadèmies, escoles oficials i privades de la ciutat: TERESA FARRÉS de l´Acadèmia Farrés. MANEL TURÓN de l’Escola de Belles Arts de Sant Cugat. CARME BERGER catedràtica de l’Institut de Sant Cugat. ENRICA CASADEMONT de l’Escola Universitària del Professorat d’E.G.B de Sant Cugat. ISABEL MASSÓ de l’Acadèmia Massó, entre d’altres.

L’artista JOSÉ MANUEL DE LA PEZUELA va fer una conferència col·loqui, amb projecció de diapositives sobre POESIA VISUAL i POESIA VERBAL.

En aquells inicis dels anys ’80, l’exposició constituí un dels primers intents seriosos de dinamització artística de Sant Cugat com a nou focus d’art modern, tal i com ho varen ser l’ESCOLA INTERNACIONAL DE PINTURA MURAL o l’ESCOLA CATALANA DE TAPÍS.

Atès l’interès per la II MOSTRA D’ART, la Generalitat de Catalunya va proposar fer-la itinerant per algunes poblacions de Catalunya, després d’escollir el més representatiu de la II MOSTRA exposada a Sant Cugat. D’aquesta tasca se’n va encarregar, el crític d’art i poeta visual JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET, nomenat pel Govern Català.

Aquesta va ser l’única edició que comptà amb dos catàlegs, un de la MOSTRA que s’exhibí els mesos de juny i juliol al Claustre del Reial Monestir, i l’altre del recorregut itinerant que edità el Departament de Cultura de la Generalitat.

El jurat d’aquella segona mostra estava format per ROSER AGELL, artista plàstica; JOSEP MARIA XARRIÉ, director del Centre de Restauració de la Generalitat de Catalunya; JAUME MUXART, degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i jo mateix, com a director de la MOSTRA. Tant l’exposició de les obres com els actes esmentats, van tenir lloc al Claustre del Reial Monestir des del 19 de juny a l’11 de juliol.

El primer catàleg recull la meva salutació com director de la MOSTRA i diu: “La dita “Sant Cugat, terra d’artistes” ja és prou coneguda arreu, però potser ja és hora de replantejar-nos-la seriosament.

Cal tenir molt en compte que tot el que s’ha assolit fins avui amb certa importància en el camp de l’art, -i un bon exemple en són tant l’Escola de Belles Arts de Sant Cugat, com les Mostres d’Art- han estat fets molt aïllats.

Aquesta important tasca ha estat possible gràcies a la tossuderia de dues o tres persones només. Aquestes persones, les quals han lluitat i desafiat tota mena d’impediments, faran avui possible de bell nou una realització important per a la nostra ciutat: la Mostra d’Art 82.

Davant d’aquesta migrada participació artística en promoure el moviment artístic de la ciutat ens cal preguntar: quants hi estem interessats?
Hem de fer-nos acuradament aquesta reflexió, ja que la cultura catalana i la seva revifalla en tots els aspectes és una tasca de tots. Cadascun dels qui amb gran esforç personal ha fet possible la realització de la “Mostra” n’és plenament conscient, però no n’hi ha prou. S’han d’estimular i potenciar les noves generacions. S’ha de normalitzar la situació, doncs no són els treballadors de l’art als qui pertoca el paper d’organitzadors.

La seva tasca és una altra, la de millorar dia a dia el seu art, representant capdavanter de la nostra cultura.

Amb l’objectiu d’apropar l’art d’avui a la comarca, i com un primer pas per a la desitjada revitalització cultural, ha estat possible que s’exposin en el meravellós marc del claustre romànic del nostre monestir, les primeres signatures de l’art català actual, juntament a les santcugatenques.

A nivell de gran capital i assumint plenament el paper que li pertoca, Barcelona ha entrat en una fase de normalització cultural, com ho palès l’èxit aconseguit en exposicions com les de Motherwell, Klee, Moore, Picasso, pintura americana dels 80, ò Mondrian ò mestres de la pintura catalana. L’entusiasme ha estat general i un gran nombre de ciutadans ha gaudit abastament d’aquestes exposicions.

Ara bé, a nivell comarcal la qüestió és força diferent, ja que és molt difícil que ens arribin les obres dels grans mestres. I cal remarcar que aquí també hi ha un gran públic interessat per l’art actual. Des de la primera Mostra a l’actual, hi ha una diferència evident. És ara quan s’ha iniciat la conscienciació per l’art, quan s’ha posat una base, punt de partença d’un esdevenidor optimista.

Ara, podrem comprovar les recerques artístiques que els artífexs de Sant Cugat han realitzat darrerament, al costat d’obres d’artistes ja consagrats.

És molt difícil de mostrar una evolució col·lectiva dels darrers temps d’artistes santcugatencs o propers a la nostra ciutat. Ara bé, després de la sempre ingrata selecció de l’obra, heus aquí els resultats de la seva participació. Aquesta participació confirma quelcom molt important. És la prova evident del camí encetat envers la desitjada consolidació del nostre ressorgiment cultural, la qual cosa confiem il·lusionats en plasmar en properes mostres.

Els artistes ja coneguts vénen a recolzar els santcugatencs i a més, a marcar aquest camí que ja hem d’assenyalar, a fi que les Mostres d’Art de Sant Cugat siguin representatives de l’Art Contemporani Català.

Cal remarcar que fins avui i per motivacions que no vénen al cas, l’objectiu inicial no s’ha pogut assolir totalment. Confiem que a partir d’ara, i per tot l’esmentat, el camí s’aclareixi per a futures Mostres d’Art.

Només ens cal una darrera consideració sobre la “II Mostra d’Art, 1982”. Malgrat el garbuix d’obres de diferents estils, una al costat de l’altra, podrem comprovar com tota comparació esdevé impossible. Cal no interpretar les obres segons l’estat anímic de cadascú, ja que els diferents tipus d’expressió individuals o col·lectius fan que cadascuna tingui el seu missatge propi.”

Els artistes seleccionats a Sant Cugat eren: Roser AGELL, Josep ARGELAGA i GRAS, Daniel ARGIMON, Manolo BELZUNCE, C.E. BLANCO, Josep BORRÀS i BRUSTENGA, Juan Manuel BROTO, Miquel CABANAS i ALIBAU, Frederic CABANAS i CASTELLS, Josep CANALS i GUAL, Alexandre CARDONA, Francesc COLOMER, DAI-BIH-IN, DE MARCO GASCÓN, Mercè DIOGÈNE i GUILERA, Xavier FIGUERAS i NOGUÉS, Pere GALVAÑ i PUIG, Eduard GARCÍA, Joan GARDY i ARTIGAS, Frederic GISBERT, Albert GONZALO, Josep GRAU i GARRIGA, Xavier GRAU, Teresa JORDÀ i VITÓ, Manuel LAGUILLO, Álvaro MACÍAS, José MARI, Luís MARINA, J. I. MARTÍNEZ ESCÓ, Conxa MARTÍNEZ i REIG, Manel MORRAL, Jaume MUXART, Ricardo NAISE, Dolors OROMÍ, Roberto ORTUÑO, Alberto PANCORBO, Lluís PERA, José Manuel DE LA PEZUELA, Carles PLANELL, Gabriel POCH i SABARICH, Maria Assumpció RAVENTÓS, Josep ROCA SASTRE, BENET ROSSELL, Gregorio SABILLÓN, Ricard SALA, Pep SALLÈS, Manuel SERRA, Josep Maria TEIXIDÓ i CAMÍ, Jordi TRAPERHO, Jordi VALLÈS, Carlos VELILLA i LON, VICIANO, i Joan Pere VILADECANS.

El segon catàleg que corresponia a l’exposició itinerant, s’iniciava amb un text del poeta i crític d’art JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET: “De Grècia, pel que fa a l’antiguitat mediterrània que fonamenta la cultura que ens és pròpia, arriba fins a nosaltres la idea de les arts plàstiques com activitat productiva i catàrtica, enriquidora del coneixement, impel·lida pel desig d’anunciar la veritat i de proporcionar satisfacció a l’esperit, tot fent memòria de la lliçó del pretèrit i intentant preveure l’esdevenidor. Aquestes metes, se’ns diu, es poden assolir mitjançant la capacitat per a imitar tots els detalls de la realitat o bé utilitzant unes referències, visibles o mentals, ordenades amb prou habilitat per a ésser transformades en allò que abans no existia, però que és possible. Entre la mimesi i la metamorfosi, entre reflectir amb fidelitat els accidents del model o fer que aquest pugui ser alhora ell mateix i una cosa nova, s’arrelen en síntesi dos conceptes fonamentals que menen cap al realisme o que porten a un formalisme idealitzant, al·legòric. Adequades a la sensibilitat de cada moment històric, pot dir-se que aquestes nocions abasten el present.

En el context general de la crònica de l’home, una de les comeses fonamentals de l’art és la d’ensenyar, de transmetre uns sabers d’ordre temporal o transcendent, desconeguts pel comú de la ciutadania. En raó d’aquest mestratge, l’artista parla de fets concrets -que actualitza i aclareix, fins i tot en la comprensió dels illetrats-, o descriu conceptes abstractes, tal com fan palès els relleus petris de les catedrals gòtiques o les pintures del Renaixement. En ambdós supòsits, els elements al·ludits en la representació poden tenir un sentit dual: figurar només la seva condició quotidiana o assumir a més la categoria de símbol. Històricament, l’anhel de fer perceptible una idea aconsegueix una de les formes més pures en les “Vanitas” holandeses del segle XVII, quan al pintor, per raons de tipus sociològic, li és negada oficialment la possibilitat d’aparentar unes imatges determinades.

Malgrat els idearis i les prohibicions d’origen divers que cronològicament s’hi oposen, una certa classe d’artistes es manté perseverant a una consagració posseïdora d’uns codis d’anàlisi i comunicació idonis per esbrinar i il·luminar l’univers en termes congruents a l’home. La seva és una ocupació cognoscitiva i didàctica, endinsada en el recinte de les idees i situada molt més enllà, com és obvi, de la simple imitació de la realitat natural. L’art seria la capacitat, perfeccionada per l’estudi, de fer conèixer al proïsme allò que hom sent a l’interior i hom representa, tot procurant deslliurar-se de les pressions d’una societat irreversiblement condicionada per un desenvolupament tecnològic que, en els seus inicis, va significar una forta esperança d’alliberament personal.

Cal avançar, cal reflectir la nostra imatge singular d’allò que veiem i oblidar-nos d’allò que s’ha fet abans, va dir Cézanne de manera imperativa a l’hora d’establir una nova visió del món. Amb l’obra que li pertany, el mestre d’Ais de Provença capgira l’ordre i les estructures bàsiques de quatre segles de pintura occidental. És la gran ruptura -un nou sistema de composició en el qual el drama de la integració pictòrica es converteix pràcticament en el protagonista de la mateixa pintura-, la que obre el pas a tota la pintura moderna i que, en conseqüència, dóna lloc orienta i justifica el cubisme, l’expressionisme i l’abstracció, tres fites essencials que de cap manera es poden negligir per la seva influència primordial en tots els llenguatges plàstics. Amb el genial innovador, d’altra banda, ens ve donat l’exemple enlluernador de la lluita mantinguda fins al límit.

La nostra exposició es nodreix en bona part dels continguts de la “II Mostra d’Art de Sant Cugat del Vallès”, presentada als claustres del seu monestir els proppassats mesos de juny i juliol sota els auspicis de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i de l’Ajuntament de l’esmentada vila. Sorgida de l’entusiasme d’un petit grup de persones, encoratjades per l’afany de revitalitzar l’activitat cultural del municipi, la manifestació pretenia divulgar l’obra dels artistes joves i responia també, per què no dir-ho, a la necessitat de descentralitzar un tipus d’exhibicions que caldria posar a l’abast de tothom.

En mantenir els objectius consignats, ara el catàleg aplega també un seguit de noms -abundós en la mesura d’allò que permeten les circumstàncies-, entre els quals es compten creadors d’anomenada internacional que, generosament, fan costat als membres de les noves generacions. Davant de determinades obres, caldria parlar del resultat lògic d’una trajectòria no sols plenament assaonada, sinó també fructificada i preuada en la mesura que correspon a la jerarquia de l’autor, com és el cas del veterà avantguardista lleidatà Leandre Cristòfol, per donar un exemple. En altres ocasions, evidentment, es tracta d’una feina que encara cerca el camí de la seva identitat. El fet, però, és que la tasca de tots, al capdavall, dóna testimoniatge de la majoria de les correnties vigents dins dels àmbits autònoms de la pintura, l’escultura, el tapís i la ceràmica. Aquí deu raure l’interès de la mostra.”

Els artistes seleccionats per al recorregut itinerant foren: Roser AGELL, Daniel ARGIMON, Elisa ARIMANY, Albert BELLMUNT, BENET ROSELL, José Manuel BROTO, Josep CANALS i GUAL, Miquel CAPALLERAS, Armand CARDONA TORRANDELL, Albert COMA ESTADELLA, Leandre CRISTÒFOL, DE MARCO GASCÓN, Joan GARDY ARTIGAS, Frederic GISBERT, Albert GONZALO, Xavier GRAU, Josep GRAU GARRIGA, Teresa JORDÀ i VITÓ, Josep MARI, Jesús MAURI, Manuel MORRAL, Jaume MUXART, Dolors OROMÍ, Robert ORTUÑO, Lluís PERA, Enric PLADEVALL, Carles PLANELL, Maria Assumpció RAVENTÓS, Josep RICART, Josep ROCA SASTRE, Elisenda SALA, Josep SALLÈS, Evarist VALLÈS, Carlos VELILLA i Joan Pere VILADECANS.

La Mostra es va poder veure a LLEIDA del 15 al 30 de setembre, al Col·legi d’Arquitectes, a VILANOVA I LA GELTRÚ del 7 al 19 d’octubre a la Biblioteca Balaguer, a VIC del 3 al 17 de novembre a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, i a FIGUERES del 25 de novembre al 10 de desembre al Museu de l’Empordà. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir els desplaçaments d’aquest itinerari.


III MOSTRA D’ART
1983

La III MOSTRA D’ART de l’any 1983 ja va agafar un fil conductor, definint-se cap a una descentralització del monopoli artístic barceloní.

En aquesta edició el jurat de selecció dels artistes estava format per JAUME MUXART, degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona; ALEXANDRE CARDONA, director de l’Escola de Belles Arts de Sant Cugat; JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET i ARNAU PUIG, crítics d’art i jo mateix com a director de la MOSTRA.

El catàleg s’iniciava amb aquest text: “Dèiem a la salutació de la passada edició, “Des de la primera Mostra a l’actual hi ha una diferència evident. És ara quan s’ha iniciat la conscienciació per l’art, quan s’ha posat una base, punt de partença d’un esdevenidor optimista.

I així va ser, l’edició’82 recorregué les terres de Catalunya gràcies al suport de la Generalitat, arribant a molts llocs diferents, la qual cosa va fer que quedés reconegut l’esforç de les dues o tres persones com a màxim, que van ésser les que crearen les Mostres d’Art Contemporani Català centrades a Sant Cugat del Vallès.

Avui, malgrat certs impediments, la Mostra esdevé de nou una realitat. Una realitat que s’està consolidant i que un petit grup de persones entusiastes per l’art contemporani català estan disposades a tirar endavant si es pot continuar comptant amb el suport de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de la ciutat, i com a l’edició d’enguany, amb el de la Caixa de Barcelona, comptant també amb l’entusiasta col·laboració de les nostres primeres autoritats de la Generalitat, de l’Ajuntament i del Jurat Assessor.

El plantejament de cada Mostra ha estat diferent i així continuarà sent, a fi que sigui representatiu del moment artístic català. Aquest esdeveniment artístic a l’edició d’enguany queda plenament arrelat a Sant Cugat del Vallès i a les ciutats del seu itinerari.”

A continuació, la presentació del catàleg per part del jurat deia així: “El Claustre de Sant Cugat del Vallès acull, per tercera vegada, la MOSTRA D’ART ‘83, que tot seguit, serà itinerant per Catalunya.

El fet d’aquest inici no és endebades, puix que si bé l’actual MOSTRA D’ART 83 res té a veure amb el romànic, sinó que es vol que sigui d’art de recerca i contemporani, tanmateix, en el seu moment, el Claustre de Sant Cugat fou una obra senyera i completament actual, com ho testimonia el fet què els capitells d’Arnau Cadell figurin en les històries de l’art mundial.

Precisament és aquest fet de recerca i d’actualitat que ha mogut els organitzadors de la MOSTRA D’ART’83 a muntar la participació artística -escultura, pintura i tapís- a partir de gent jove -dada límit, ultra l’esmentada dels procediments, els 40 anys d’edat dels artistes participants- i amb obra creada amb la intenció de la recerca plàstica, escollida pels organitzadors, en especial, aquella que, per les difícils circumstàncies de la circulació del mercat, no és massa a l’abast de l’inquiet gaudidor de l’art.

Recerca, risc plàstic i joventut dels participants, procedents tots ells de l’àmbit de creació plàstica catalana, vol ser l’element comú del que ara s’ofereix a la consideració estètica.

En successives edicions d’aquest certamen, els organitzadors es proposen d’analitzar diferents aspectes (de procediments, d’intencions i d’edat) de l’art que es conrea a Catalunya, amb el propòsit, cada vegada més ferm, d’arribar a tot allò que pugui ser més nou, més jove, deixant a banda qualsevol imposició aliena al fet creatiu per si mateix.

Tot seguit, perquè la mostra no romangui limitada a l’indret generatiu i pugui ser contemplada i considerada per tota la gent del nostre àmbit cultural, l’exposició farà un recorregut per diferents capitals i viles de Catalunya. Així serà possible arreu de saber què fan de creador els artistes de casa nostra.”

Els artistes participants, de les més diverses procedències i arrelats a terres catalanes, eren: Rosa AGENJO, Josep AGUT, Enric ANSESA, Alfred BALASCH, Domènec BATALLA, Albert BELLMUNT, Jesús BENA, Lluís BLANC, Tom CARR, Lluís CLARAMUNT, Pep CODÓ, Domènec CORBELLA, Quim COROMINAS, DE MARCO GASCÓN, Mercè DIÒGENE, Cristina ESCAPÉ, Francesc ESPIGOLÉ, Jaume FAIXÓ, Esperanza GARCÍA, Albert GONZALO, Ramón GUILLÉN BALMES, Florenci GUNTIN, Maria HELGUERA, Ramón HERREROS, Mercè HOYOS, Teresa JORDÀ, Melcior MARTÍ, Conxa MARTÍNEZ i REIG, Ferran MARTÍNEZ, Quico MENA, Fina MIRALLES, Manuel MORRAL, Dolors OROMÍ, Pilar PALOMER, Lluís PERA, PEREJAUME, Enric PLADEVALL, Joan RIUTORT, Rosa SIRÉ, Susanna SOLANO, Jordi TRAPERHO, Carles VELILLA, Vicenç VIAPLANA, Rosa VIVES i Marga XIMÉNEZ.

La Mostra d’Art’83 va visitar les viles i capitals següents: del 17 de juny al 17 de juliol a SANT CUGAT, al Claustre del Reial Monestir; del 20 de juliol al 10 d’agost a MANRESA, a la Sala Municipal; del 19 d’agost al 18 de setembre a GIRONA, a la Casa de Cultura Bisbe Lorenzana; del 21 de setembre al 16 d’octubre a LLEIDA, a la Sala de la Caixa de Barcelona; del 21 d’octubre al 20 de novembre a BALAGUER, a la Sala Municipal; del 23 de novembre al 18 de desembre a TARRAGONA, a la Sala de la Caixa de Barcelona, i del 22 de desembre al 15 de gener a BARCELONA, a la Sala de la Caixa de Barcelona. La inauguració va tenir lloc, com ja és tradicional, a Sant Cugat el 17 de juny, organitzada pel COL·LECTIU D’ARTISTES de la vila, com en les darreres edicions i sota la meva direcció.

Aquesta edició comptà amb el suport de l’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT, el DEPARTAMENT D’ARTS PLÀSTIQUES i CULTURA de la GENERALITAT DE CATALUNYA, l’OBRA SOCIAL DE LA CAIXA DE BARCELONA i la companyia d’assegurances CATALANA/OCCIDENT de Sant Cugat.


IV BIENNAL D’ART
1984

Si la intenció de l’edició de la MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ del 1983 era seleccionar el més representatiu d’entre alguns artistes catalans, la voluntat de la IV MOSTRA D’ART era presentar les generacions més joves i, potser, més desconegudes. Per tal d’oferir les mateixes oportunitats a tots els interessats, es va obrir per primera vegada una convocatòria pública, que a partir d’aquesta edició es realitzaria en cada biennal.

En aquesta ocasió, el jurat encarregat de la recerca de nous valors va ser el mateix que el de l’edició 1983: JAUME MUXART, exdegà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona; ALEXANDRE CARDONA, director de l’Escola d’Art de Sant Cugat; JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET i ARNAU PUIG, crítics d’art i jo mateix com director de la Mostra.

La presentació del corresponent catàleg diu: “Quan vàrem pensar aquesta IV MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ volíem, en el fons del nostre pensament, que reflectís el moment creatiu de l’art jove a les terres de la nostra Catalunya estricta. Això és cert, no per xovinisme - puix que sabem ben bé que l’art actual (sobretot en els àmbits de la plàstica) és fonamentalment cosmopolita -sinó, només, per saber en quina mesura la nostra joventut se sent impulsada a la creació seguint les dèries de la contemporaneïtat, els problemes expressius i representatius propis d’aquest món nostre.

És ben cert també, que la convocatòria es féu suficientment pública perquè pogués arribar a tots aquells a qui al marge de les estructures de circulació de l’art, els interessés d’assabentar-se que hi havia algú que sentia curiositat per la seva tasca, que ningú, en un país que es digui i s’entengui com a tal, no pugui pensar que el seu treball és marginal i que sàpiga que hi ha qui s’interessa pel que fa. I assoliríem la recepció de 203 dossiers provinents de totes les nostres terres. El mateix èxit sorprengué l’empresa, com vulgarment es diu. Ja ens ho pensàvem que hi havia molta gent inquieta entre nosaltres, sabem després dels dossiers rebuts, que n’hi ha molta més. Però allò que no podíem arribar a sospitar és que n’hi hagués tanta, ni de tan vàlida, només en la sola via de la recerca estrictament orientada en un art d’arrels contemporànies.

Sabem ultra això que a les escoles d’arts plàstiques contemporànies pràcticament s’ha abandonat l’ensenyament que seguia els mètodes tradicionals d’ensinistrament per assolir bons copiadors de la natura i que, per tant, les joves generacions són educades en pràctiques que reconeixen, d’entrada, la llibertat expressiva i el recurs a les solucions pròpies i individuals. Però això, que sigui un ideal de formació a que sigui un bon resultat escaient a l’ideal, tots sabem que roman en el terreny de les utopies, el desfasament no té res d’estrany, només faltaria que tots aquells que aprenen quelcom n’esdevinguessin mestres: ens trobaríem en el món impossible dels genis i no hi hauria ningú que fes l’honesta activitat d’anar fent i ben fet. El que volem dir, amb tot això, és que ens ha sorprès el tomb que ha fet el nostre país: que se sent del món d’avui i d’ara, un bon nivell per a fer quelcom dins de les coordenades pròpies del nostre temps.

La major part dels 203 dossiers rebuts, reunien les característiques i condicions esmentades. I no hem d’oblidar que una de les condicions de la convocatòria era que els qui sol·licitaven ésser escollits per participar a l’exposició havien de ser joves desconeguts o bé amb molt poques possibilitats d’haver-se donat a conèixer. Aquells que ja havien assolit de fer-se “forat” en alguna de les institucions o entitats públiques o privades sabien, de bell antuvi, que això aniria en contra de les possibilitats d’ésser escollits. I, malgrat tot, la major part dels dossiers rebuts ens ha mostrat aquest capital creatiu de què estem fent menció.

Si haguéssim de ser crítics a l’extrem, tanmateix, que potser més que creadors “originals” hi ha bons seguidors del que s’entén per art cosmopolita contemporani. Però això no ho critiquem, perquè preferim una consciència orientada vers la contemporaneïtat que no pas un regust nostàlgic vers el passat. És cert que és una qüestió d’opcions, però la nostra opció era fer anar l’art endavant i no recuperar allò què els museus i els llibres estan ben plens. (Afegiríem ací que l’ensenyament dels clàssics -Que s’ha de fer- s’ha de fer en el sentit que no cal que se’ls segueixi, ja que són la mostra d’allò que, per sabut, i assimilat, ja no cal reproduir. No hem de bandejar els “clàssics”, els hem de mostrar per evitar de resseguir els mateixos camins, de retrobar les solucions ja resoltes).

És per això que no serem pas nosaltres els qui direm que, d’entre mitja dotzena de possibilitats, tots els qui es dediquen a activitats plàstiques fan coses similars. És el més natural, en tot cas, el que convé és que allò que es fa sigui ben fet i de qualitat i pugui ser presentat i exposat. Un país el constitueixen les normalitats i no pas les excepcions. O si no, mirem al nostre entorn. Amb això no volem pas dir que defensem la mitjania i som ben conscients que són els sotracs els que fan anar endavant, són les excepcions les que obren els camins nous.

Però també és cert que és el nivell mig el que ens assenyala l’alçada d’un país, l’autèntic pes específic. O si no, considerem els països capdavanters, si ho són, ho són per l’alt nivell mig, i no només en una sola branca de les activitats humanes sinó en el conjunt de totes elles. I Catalunya, avui, és gran país d’alt nivell artístic, comparable als països capdavanters. La prova ens la dóna constantment, la comparació que ens és possible de fer amb Estats Units, França, Alemanya, Itàlia i d’altres països. El que es fa aquí és creatiu. És per això, que ens reca de no ésser reconeguts com a tal. I ens reca encara més que hi hagi qui es dedica a tallar caps: els uns, perquè en ser tots ells del mateix nivell es poden segar d’un sol cop de dalla i, aquells que sobresurten, per no trobar-se en el nivell mig, fan nosa i se’ls titlla de nans o d’incompetents.

Així, el que nosaltres volem fer constar, és que la qualitat creativa mitjana és alta -repetim, 203 participants ens ho han mostrat a bastament- i similar a la millor mundial, i les excepcions (és cert que rares, com ho són a tot arreu) són prometedores i positives.

Hi havia, doncs, dues exposicions possibles a fer: la de bon nivell mig nostre o la de les exposicions. La primera de les exposicions hauria recollit la gairebé totalitat de les propostes, amb una presència màxima -tingui's en compte que l’organització és la d’un petit col·lectiu d’artistes d’una petita vila- d’una obra per artista, la qual cosa impedia fer-se càrrec de la dimensió real de l’obra de cadascun dels presentats. La segona de les possibilitats de presentació hauria desdibuixat l’autèntica intenció de la Mostra, anul·lant la imatge de força per la de potència.

Ens decantàrem per una solució intermèdia que era la d’escollir una determinada quantitat d’artistes en funció d’un nombre d’obres presentables adequadament (unes quatre obres per participant).

D’entre els artistes presentats -n’han resultat 19 perquè 3 més, escollits, han preferit de retirar-se en no poder oferir en els terminis previstos el nombre d’obres que se’ls sol·licitava, la qual cosa indica la seriositat amb què es varen prendre la plataforma que se’ls oferia i que s’anava no a aprofitar una oportunitat de “sortir” sinó a emplaçar-se en autèntica competitivitat de nivell de qualitat- s’ha cercat fer una tria que oferís aquell nivell mig tantes vegades esmentat i en el ventall de les diferents tendències i que les presències excepcionals hi fossin representades sense cap protagonisme. Les obres que suara podem contemplar no són les millors d’entre totes sinó que són un seguit d’obres dignes de la producció jove i desconeguda dels nostres artistes.

D’entre els artistes escollits, dos, els més joves, compleixen ara 21 anys, 15 no arriben als 30, i només 2 en tenen més de 30. És cert que l’art no es fa per edats ni per estadístiques, però no es pot negar que aquestes dades -i les obres- ens diuen i ens confirmen el que hem dit d’una intensa activitat plàstica catalana actual."

Els 19 artistes seleccionats eren: Imma ALONSO i IBÁÑEZ, Manuel ARAMENDIA i ZUAZU, Isabel CODINA DE PEDRO, Joan DESCARGA i ANIENTO, Santiago ERILL i CASTELL, Javier GARCÉS i RUÍZ, Esperanza GARCÍA i BERTRÁN, Antoni GONZALO i CARBÓ, Antonio LEONARDO i PLATÓN; Isidro MATEO i PADILLA, Albert MINOVES i ANDRÉS, Josep MORRAL i INGLES, Juan Miguel MUÑOZ i MARÍN, Miquel PEGUERA i ROVIRA, Antoni PERNA i LÓPEZ, Miquel Àngel PLANAS i ROSSELLÓ, Charo PRADAS i COLAS, Joan ROM i SEDÓ i Joan VALLE i MARTÍ.

A partir de la data vaig decidir donar a la Mostra una periodicitat biennal. En aquesta ocasió la inauguració va tenir lloc a GIRONA, a la Fontana d’Or, del 3 al 31 de juliol i va anar: del 17 d’agost a l'11 de setembre a MANRESA, a la Sala Municipal d’exposicions; del 14 al 30 de setembre a BALAGUER, a la Sala Municipal, ENCAMP -Principat d’Andorra- Sala del Comú, del 3 al 21 d’octubre i es va cloure a SANT CUGAT, al Reial Monestir, el mes de novembre.

A partir d’aquesta Mostra i gràcies al Comú d’Encamp –Principat d’Andorra- l’exposició seria itinerant per tots dos Principats amb convocatòria oberta a artistes d’ambdós principats.

La IV MOSTRA rebé el suport de les DIPUTACIONS de LLEIDA i de GIRONA, dels AJUNTAMENTS de GIRONA, MANRESA, BALAGUER, COMÚ D’ENCAMP i SANT CUGAT, i de la GALERIA D’ART VALLÈS de SANT CUGAT, que llavors jo dirigia, així com el COL·LECTIU D’ARTISTES DE SANT CUGAT, organitzador de l’acte.


V BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
1986

L’any 1986 tingué lloc la V MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ, amb periodicitat biennal i itinerant.

La BIENNAL MOSTRA’86 comptà amb un jurat de selecció en el qual hi figuraven ROSER AGELL i ROSA SIRÉ, artistes plàstics; JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET i ARNAU PUIG, crítics d’art, JOSEP CANALS, director de la MOSTRA, i actuant de secretari IGNASI DE BOFARULL, crític d’art.

La salutació del catàleg que es va editar amb motiu de la celebració de la BIENNAL ’86, va anar a càrrec del Sr. JOAQUIM FERRER, aleshores Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el qual s’expressà amb aquestes paraules: “La cinquena edició d’una MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ com la que s’ha anat celebrant a Sant Cugat del Vallès des del 1977 és una prova de la vitalitat que tenen les arts plàstiques arreu de Catalunya en els àmbits de la creació, la recerca i les noves propostes.

Si inicialment la mostra aplegà artistes vinculats a Sant Cugat del Vallès, de mica en mica i en les seves successives edicions, amplià la seva àrea d’influència i la projecció del seu recorregut itinerant, de manera que enguany ultra el seu lloc d’origen serà exhibida a Reus, Tortosa, Lleida, Girona i al Principat d’Andorra.

Progressivament, els artistes joves, la crítica, els nuclis artístics del país, s’han anat interessant per aquesta MOSTRA que ha assolit un crèdit realment notable i s’ha constituït en una manifestació anual ja esperada de les arts plàstiques a casa nostra.

El seu propi enunciat la defineix com a tal, és a dir una mostra o panorama del treball de quasi setanta artistes que en el camp de la pintura, l’escultura, el tapís, la ceràmica, el gravat, etc... donen a conèixer el seu quefer, tot sol·licitant un diàleg amb el públic per tal de potenciar els valors intrínsecs de l’obra i la seva capacitat de comunicació.

Voldríem que tot l’esperit de recerca, innovació i risc que els joves creadors solen manifestar es concentrés en aquesta Mostra que ha triat un marc tan excepcional com el Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès per a fer la seva presentació.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha volgut donar novament el seu suport al Col·lectiu d’Artistes de Sant Cugat i a totes les persones i institucions que hi han col·laborat, per tal de facilitar el desenvolupament d’aquesta iniciativa, que és un testimoni més de la densa i fructífera vocació creativa dels nostres artistes.”

A continuació hi havia el text: “CONSOLIDACIÓ DE LA MOSTRA D’ART” escrit pel jurat de la Mostra: “Sant Cugat del Vallès organitza cada dos anys la MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ. Això suposa una trobada de l’art que es fa, enguany, al nostre país i, en aquesta darrera ocasió, comptant amb la participació del Principat d’Andorra. També és veritat que aquestes reunions artístiques estan plenes de dificultats a l’hora d’aconseguir l’ajut econòmic, d’organització i de col·laboració oficial i privada. És per això que valorem aquesta Mostra’86, en què s’ha passat d’una iniciativa, la de l’any 1977, que aplegava uns quants artistes de Sant Cugat, a l’actual exposició, en la qual hi participen 69 artistes de diferents indrets de Catalunya i Andorra, així com crítics i galeristes, comptant amb el suport de diferents entitats oficials. És a dir, s’ha reconegut, per part de tots, la necessitat d’una iniciativa d’aquestes característiques. Malgrat les dificultats que encara avui es tenen, s’ha fet possible que es pugui començar a pensar en la solidesa i la continuïtat de la MOSTRA D’ART pel que fa a actualitat, modernitat i qualitat, si bé, avui per avui, encara només ens fa costat un reduït grup de persones i institucions preocupades pel fet artístic.

D’una primera mostra que va reunir allò que, al món de la creació, es feia només a Sant Cugat -nucli artístic que va arrelant-se fermament- es va passar a obrir-la a tots aquells que s’hi sentissin convidats. En crear el lema “Sant Cugat, terra d’artistes” fou pensat que, un dia no molt llunyà, ho podria ser i de fet ho és. Deixant de banda que va veure néixer l’Escola Catalana de Tapís i l’Escola Internacional de Pintura Mural, actualment, ja té escoles i acadèmies especialitzades, a més de galeries professionals. Això fa que s’obrin noves perspectives al nostre context cultural. Ja no es tracta de saber què és allò que es fa en un determinat municipi, sinó quin és l’esforç dels creadors repartits per totes les comarques catalanes. Aquest va ser l’esperit de la II MOSTRA. Calia aplegar l’art dels pobles i ciutats de Catalunya en una exposició que posés en relleu el seu valor real sense cap interès partidista. Aquesta voluntat va fer que la MOSTRA D’ART comencés a ser itinerant per diferents ciutats del Principat.

La III MOSTRA D’ART, la de l’any 1983, va voler consolidar, professionalment, els plantejaments anteriors amb la intenció d’oferir un panorama ampli de la recerca plàstica que, per les seves dificultats de comercialització, no podia ser admirada amb facilitat. La III MOSTRA D’ART decidí, amb audàcia, quines eren les creacions més representatives de l’art jove d’aquells dies. L’encert és avui evident, doncs molts participants d’aleshores fan palès, a casa nostra i més enllà de les fronteres, la confiança que se’ls va fer.
La quarta edició, la de l’any 1984, conseqüent amb la voluntat oberta de les anteriors mostres, va decidir de fer una convocatòria pública. D’aquesta forma es tornava a oferir un lloc que donés la mida de quin era el nivell plàstic que, de nou lluny dels circuits comercials, era propi de les nostres terres. L’opció estètica de la MOSTRA D’ART, igualment, s’anava decidint cap a les noves experiències. La IV MOSTRA no volia recuperar el gust del passat, que ja era història, sinó les aportacions que, per al futur, es feien.

El mateix esperit de l’edició del 1984 presideix aquesta V MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ. En els actuals moments, després d’una nova convocatòria pública, s’ha triat allò més actual dins d’un ventall de gèneres i tendències on les figures, les presències excepcionals, s’apleguen amb els que comencen amb l’única voluntat de fer avançar la plàstica a Catalunya.

Arribats a aquest punt i vist el recorregut de la MOSTRA D’ART, hem de repetir allò que assenyalàvem a l’inici d’aquestes línies: la MOSTRA D’ART comença a afirmar-se com una fita que, cada dos anys, ens podrà donar una bona imatge del que es vol fer i cap a on van els nous plantejaments.

Evidentment, la MOSTRA D’ART'86 sols recull una part, però això no vol dir que no s’hagi de ser ambiciós. Ben al contrari, s’ha de dir que una de les màximes pretensions de la MOSTRA D’ART que s’organitza a Sant Cugat del Vallès, és la de proposar, animar i contagiar tots aquells que creuen en la promoció de l’art català, tant si treballen a la iniciativa privada com si ho fan des d’una programació cultural d’una institució, pública o privada d’abast més ampli. Allò que compta són els resultats. Fer veure a qui pertoca que calen iniciatives com aquesta realitzada pels propis professionals i amb suport dels organismes preocupats per fer avançar l’art català al més alt nivell.

Si a la MOSTRA D’ART, en aquesta cinquena edició aconsegueix si més no, posar en evidència algun dels problemes de la nostra activitat artística, haurà assolit una part important dels seus objectius fent avançar, minsa però fermament, el món de l’art als dos principats.

La tasca no ha estat gens fàcil. Malgrat tot, avui estem contemplant una exposició itinerant que és de les més àmplies que s’han fet a casa nostra.”

Els artistes seleccionats que varen participar en aquesta edició eren: Ignasi ABALLÍ, Antònia AGUILÓ, Josep Lluís AGUILÓ, Jaume ANGLÈS, Gemma ARINYÓ, Josep ASUNCIÓN, Ramón BALLESTÉ, Anna BASCÚ, Domènec BATALLA, Manuel BELZUNCE, Anna BOIXEDA, Quim BOVER, Carles BRIEGA, Antoni CALVET, Antoni CAMARASA, Francesc CARULLA, Joan CASALS, Manel CIVIT, Rosa CODINA-ESTEVE, Domènec CORBELA, Daniel CROS, Oriol DE MORAGAS, Mª. Julia EGUILLOR, Ignasi ESTEVE, Carme GAROLERA, Teresa GIRONÈS, Antoni GONZALO, Emma GRAU, Marta GUITART, Francisco J. HURTADO, Jordi ISERN, Mercè JUVES, Manuel LLAURADÓ, Joan LLEÓ, Lluís LLEÓ, Elisabet MABRES, Núria MANSO, Benito MARCOS, Josep Manel MARGALEF, Laura MARTÍNEZ, Lourdes MARTORELL, Anna MAURI, Antonio MORENO, Paulina MUXART, Norman NAROTZKY, Rosa NICOLÁS, Mateu ORTUÑO, Pilar PERDICES, Emilia PERUCHO, Martí PIÉ, Ramón PUIGPELAT, Francesc PUNTÍ, Thomas P. PUPKIEWICZ, Lluisa RAMOS, Maria Assumpció RAVENTÓS, Carme RIERA, Amèlia RIERA, Jaume ROCAMORA, Maria Teresa ROSA, Anna SOLANILLA, TALAMONTE, Valentí TORRENS, Josefa TORRES, Benjamí TOUS, Alfons VALDÉS, Gabriel VERDERI, Lluís VILÀ, Pilar VIVIENTE i Josep YELA.

Les ciutats del recorregut itinerant foren: SANT CUGAT, -ciutat inaugural- al Claustre del Reial Monestir, del 4 de juliol al 31 d’agost; del 6 al 28 de setembre a REUS, al Museu Comarcal; del 4 d’octubre al 2 de novembre a ENCAMP -Principat d’Andorra-, a la Sala d’Exposicions de l’Hble. Comú; del 7 al 30 de novembre a TORTOSA, al Palau Oliver de Boteller; del 5 al 21 de desembre a TERRASSA, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa; del 12 de gener al 8 de febrer de 1987 a LLEIDA, a la Sala Gose del Col·legi d’Arquitectes, i del 14 al 28 de febrer a GIRONA, a la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana.

La Mostra ’86 estava organitzada pel COL·LECTIU D’ARTISTES de Sant Cugat, amb la col·laboració del DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, les DIPUTACIONS de LLEIDA, GIRONA i BARCELONA, conjuntament amb els AJUNTAMENTS de SANT CUGAT, REUS, ENCAMP, TORTOSA, LLEIDA i el CENTRE CULTURAL DE LA CAIXA DE TERRASSA.


VI BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
1988

En consolidar-se com un fet de caràcter biennal i itinerant, l’any 1988 es va celebrar la VI BIENNAL MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ que es va fer com una de les millors experiències, dins l’ampli ventall de les activitats que es realitzaren en el món de l’art al sud d’Europa.

El jurat estava format per ROSER AGELL i ROSA SIRÉ, artistes plàstics; ANNA GUASCH, crític d’art, FRANCESC FONTBONA, historiador de l’art i jo mateix com a Director de la MOSTRA.

El crític d’art JOSEP MIQUEL GARCÍA, Coordinador del Servei d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya, encapçalava la salutació del catàleg oficial: “La sisena edició de la MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ, i el seu caràcter itinerant per Catalunya i Andorra, és sens dubte, una de les experiències més reeixides de l’ampli espectre de les activitats que es realitzen entorn del món de l’art. A partir del galerisme comercial, neix una iniciativa destinada a potenciar els joves, i per extensió, també, els artistes amb molts anys de tasca creativa, que esdevé una manifestació artística que es consolida, edició darrera edició, per convertir-se periòdicament en una cita amb l’art que es fa a Catalunya, i que es posa a l’abast de tothom a partir d’una coherent exhibició al llarg i ample de la nostra geografia.

L’acurada selecció, accentua encara més l’interès i l’atractiu que ofereix la mostra, i respon a un manifest i continu esforç per part dels organitzadors.

Cal donar, doncs, en aquesta nova edició, l’enhorabona a tots; els organitzadors, els seleccionats, i també a tot el públic visitant, que de ben segur espera amb neguitós anhel, la SISENA MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ.


A continuació hi havia el text del jurat titulat “SIS EDICIONS DE LA MOSTRA” i que deia: “Un cop més celebrem una nova edició de la Mostra d’Art Contemporani Català. Aquesta reunió artística biennal, veu la llum en la seva sisena edició. Som davant, doncs, d’un fet que s’ha d’analitzar d’una forma atenta i esperançadora.

En primer lloc, hem de dir que la Mostra’88 és una iniciativa duta a terme per uns quants homes i dones relacionats amb el món de l’art, essent la seva finalitat més important, donar a conèixer l’actualitat de la plàstica catalana. Els artistes que es presenten no aspiren a obtenir cap premi econòmic, sinó que la seva intenció és oferir la seva proposta estètica. D’altra banda, l’organització tampoc vol convertir aquesta Mostra en un mercat d’art, el seu horitzó és d’obrir el camí a nous valors, tot fent reflexionar a aquells que s’encarreguen de valorar l’art que és avui al nostre país.

Alguns dels artistes que han participat en anteriors edicions, avui ocupen un lloc important dintre de la nostra plàstica, i cal dir que aquesta és una de les intencions que persegueix la Mostra, i que després de sis edicions es pot començar a analitzar el que ha representat.

Una iniciativa sorgida en una comarca comporta dificultat i endegar una tasca amb aquestes característiques és gairebé una aventura. En aquest sentit, la Mostra’88 s’organitza a partir del treball intens d’un reduït grup d’artistes i galeristes i, a poc a poc es dirigeix cap endavant, amb l’ajut de diferents institucions públiques i privades, per tal que abasti una major repercussió social.

La mostra neix a Sant Cugat, ciutat de la comarca del Vallès Occidental, i aquest és un altre fet remarcable: aquesta ciutat no és un gran centre artístic. El seu públic i la seva capacitat de convocatòria és minsa, a pesar que augmenti cada dia.

Malgrat tot, i amb un clar to descentralitzador, la Mostra’88 com en altres edicions, s’inicia demostrant que no només són les grans capitals catalanes les que poden reunir quelcom de nou al voltant de l’art actual, sinó que també petits centres com el que origina l’exposició, tenen el seu pes i aspiren a revalorar l’art d’avui arreu de les terres del Principat.

Així doncs, aquesta reunió artística parteix d’aquest racó del Vallès per a viatjar, més enllà del nucli inicial, per les comarques catalanes. Com en altres ocasions, és una exposició itinerant, descentralitzadora que uneix diferents indrets, prou allunyats els uns dels altres, tot assenyalant que l’art ha de ser un fet cultural a l’abast de tothom.

Aquests són els trets que fan d’aquest VI Mostra d’Art Contemporani Català, itinerant per Catalunya i Principat d’Andorra, un fet singular que, arribats en aquest punt, cal valorar en la seva justa mesura. Quan altres iniciatives amb molts mitjans humans i econòmics comencen a tancar les seves portes, la Mostra, amb un pressupost mínim, aconsegueix avançar la seva setena edició amb molta salut. Des de qualsevol punt de vista aquest és un fet que parla de les possibilitats de la política cultural d’un país.”

Un total de 43 artistes foren els participants: Salvador ALIBAU, Mercè ATIENZA i GOMBAU, Fidel BARCONS i ORIOL, Nomi BOGDANOV i BARUJ, Pep BORRÀS, Lluís BUSSE i OLIVÉ, Josep M. CALULL i VIÑA, Pep CAMPS i CODINA, Josep CAÑADA i SERRATE, Jaume CAROD i ALONSO, Martín CARRAL i GONZÁLEZ, Fina CASAUS i SONTOLARIA, Josep COMAJOAN i PADRÓS, Maise CORRAL i TORT, Jordi CUYÀS i GIBERT, Pep DARDAÑA i ALSINA, Pere DE RIBOT, Mariana ESCRIBANO i GUERRERO, Yolanda ESPINOSA i GARCÍA, Àlvar FARRÉ i MADUELL, Joan FERRER i COMAS, Lourdes FISA i SALADRIGAS, Raimon FLORENSA i CLARAMUNT, Antoni GARAU i VADELL, Núria GARÍ i MONTANÉ, M. Antònia GONZÁLEZ i TINTURÉ, Gemma GUASCH i GOMA, Carles GUITART i ESTEVE, Dídac HARO i NUÑO, Teresa M. JULIÀ i PARÉS, Miquel LLIGADAS i PUJADAS, Albert MACAYA, Llorenç MARTÍ i MELIÀ, Roger MAS i CANALIS, Consuelo MIGUEL i MENCHETA, Josep MONTOYA i HORTELANO, Àlex NOGUÉ i FONT, Carles PIQUERAS i MEDINA, Teresa PRIM i BOLDÚ, Glòria RUÍZ i CASAS, Isabel SALUDES i ARAGONÉS, Núria SANZ i LACAMBRA i Marta TOUS i PONS.

La Mostra es va inaugurar a SANT CUGAT, al Claustre del Reial Monestir de l’1 25 de juliol, a continuació recorregué: del 2 de setembre al 2 d’octubre TORTOSA, al Palau Oliver de Boteller; del 7 al 30 d’octubre ENCAMP (Principat d’Andorra), a la Sala d’Exposicions de l’Honorable Comú; del 4 al 27 de novembre LLEIDA, al Museu Municipal Sant Joan; del 2 de desembre al 8 de gener de 1989 a REUS, al Museu Comarcal; del 13 de gener al 5 de febrer BARCELONA, a la Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i del 16 de febrer al 5 de març a TERRASSA, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa a Terrassa.

En aquesta ocasió, la Mostra va estar organitzada per CANALS-GALERIA D’ART, el COL·LECTIU D’ARTISTES DE SANT CUGAT i amb el patrocini del DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, les DIPUTACIONS de BARCELONA i de LLEIDA, els AJUNTAMENTS de SANT CUGAT, TORTOSA, LLEIDA, REUS, BARCELONA, COMÚ D’ENCAMP i el CENTRE CULTURAL DE LA CAIXA DE TERRASSA, amb la participació de l’empresa immobiliària de Sant Cugat ORGAN.


VII BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
1990

És l’any 1990, última dècada del mil·lenni, quan la MOSTRA té el recorregut itinerant més ampli fet fins aleshores, gràcies a l’interès demostrat per diferents institucions i pel fet de ser l’única manifestació d’art jove inclosa dins el marc de l’OLIMPÍADA CULTURAL - BARCELONA’92 -.

El jurat, era format per JOSEP UCLÉS, artista plàstic de Barcelona; ENRIC ANSESA, artista plàstic de Girona, els dos membres de la FEDERACIÓ D’ARTISTES PLÀSTICS DE CATALUNYA; FRANCESC FONTBONA, historiador de l’art; ANNA GUASCH, doctora de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i crític d’art del “Diari de Barcelona”; IMMA JULIAN, doctora en Història d’Art Contemporani de la Universitat de Barcelona, i jo mateix com a director de la Biennal i membre de l’Associació de Galeries d’Art de Catalunya.

El President de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable Sr. Jordi Pujol, iniciava així el catàleg de la setena edició de la Mostra: ”Una de les expressions més destacades de la riquesa cultural de Catalunya la trobem en les arts plàstiques. Els noms dels nostres artistes han estat i són sovint la millor ambaixada que el nostre país té arreu del món.

La creativitat, l’originalitat i l’esforç tenaç per estar sempre al corrent de les innovacions de l’avantguarda són característiques que defineixen els artistes catalans i que, alhora, simbolitzen una bona part dels trets que han anat conformant la llarga història dels homes i dones que a través dels segles han construït Catalunya.

Iniciatives com aquestes periòdiques Mostres d’Art Contemporani Català que organitza la galeria d’art Canals són una magnífica oportunitat de prendre contacte amb aquesta vitalitat innovadora dels nostres creadors.

A la vista dels resultats d’edicions anteriors només em resta felicitar els organitzadors d’aquesta VII Mostra i estimular-nos a continuar oferint en edicions successives aquest ampli ventall de la realitat cultural de Catalunya.”

Per la seva part, PEP SUBIRÓS, Conseller Delegat de l’Olimpíada Cultural –Barcelona ‘92-, s’expressava així en un altre text: “L’any 1990 és, per l’Olimpíada Cultural, l’Any de les Arts. És per això que el nostre programa inclou, enguany, nombroses activitats orientades a millorar el coneixement del ric patrimoni artístic del nostre país, així com a fomentar la nova creació i la seva difusió.

En aquest sentit, el suport d’Olimpíada Cultural a la VII Mostra d’Art contemporani Català, organitzada per la Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès, és un fet d’estricta justícia.

En les anteriors edicions, la Mostra s’ha consolidat com una de les iniciatives més serioses en l’àmbit del foment i la promoció de nous valors artístics. I ho ha fet, com en tantes altres ocasions, combinant la iniciativa privada amb un sentit de responsabilitat i compromís públic que és la base dels principals i millors projectes culturals del nostre país.

D’altra banda, el fet que la Galeria Canals tingui la seva seu a Sant Cugat i que, des d’aquí la Mostra es presenti després per tot Catalunya, i en especial a la majoria de subseus olímpiques, és una raó més per col·laborar-hi amb entusiasme.

Massa sovint l’art d’avantguarda viu només a la gran ciutat, en circuits molt tancats, a l’abast només dels ja iniciats. Assegurar-ne la seva accessibilitat i fins i tot -per què no?-, la seva confrontació amb altres formes de vida, amb altres valors, amb altres mirades, és garantir-ne la seva vitalitat, i el seu futur, més enllà de les modes i de les rauxes del mercat.”

De la setena edició, el jurat redactà el text següent en el catàleg oficial: “VII MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ”: “Dins el conjunt de premis, exposicions col·lectives, ajuts, etc., que genera el món de l’art, la “BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ”, de Sant Cugat, que aquest any celebra la setena convocatòria, es va perfilant com una mostra singular. Aquesta no té únicament com a objectiu estimular i difondre l’art de les noves generacions (artistes que encara no tenen un reconeixement dins dels circuits comercials, ni un suport públic), sinó també, potenciar la descentralització, la qual cosa es tradueix en una exposició itinerant fora dels circuits habituals, amb un recorregut que, aquest any, inclou divuit indrets, que es corresponen a tantes altres localitats que acolliran, en seus patrocinades per diverses institucions i organismes (Generalitat de Catalunya, Ajuntaments, Olimpíada Cultural), la Mostra que el 15 de juny es presenta al Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Un cop més i seguint la fórmula arrelada des de les primeres edicions en el criteri del jurat seleccionador, no ha comptat tant el “currículum” de cada artista com l’obra. Aquesta, amb la seva dosi de creativitat, ha tingut un pes específic en el moment d’escollir els artistes d’enguany.

L’exposició s’alambrica com una suma d’individualitats que podrà agradar o no. Seria una errada en aquest sentit, exigir una homogeneïtat en l’obra exposada perquè la inexistència de formulacions apriorístiques en l’esperit de la convocatòria i en els membres del jurat, fa inviable aquesta possibilitat.

El que sí es pot dir, és que no hi ha massa diferències entre les obres seleccionades i el que han ofert les galeries barcelonines al llarg de les últimes temporades. No es pot afirmar que la mostra pretengui descobrir nous talents, però el que és cert, és que a cadascuna de les convocatòries, sis fins enguany, han sobresortit alguns artistes que el temps no ha fet sinó consolidar i refermar, i no tan sols en un àmbit estrictament local o nacional sinó àdhuc en el camp internacional, com ha passat, per posar un exemple, amb Susana Solano.

El que la “BIENNAL D’ART CONTEMPORANI DE SANT CUGAT” no vol és donar l’esquena a la realitat artística del moment; i en aquest procés de sintonia amb el temps present, no deixem de constatar un aire d’època dins l’evident diversitat de cada un dels artistes. A la selecció cohabiten, la figuració i l’abstracció; les maneres expressionistes, les gestuals i les matèriques... Formes i tècniques que segueixen la línia iniciada a finals dels setanta i que inaugurà, en aquest cas, la dècada dels noranta. Aquesta diversitat, no aliena a un cert postmodernisme, propera a la transavantguarda (alemanya o italiana), amb certes dosis d’eclecticisme, que segueix bé els mestres de les avantguardes històriques, bé els noms d’artistes joves, que tenen un nom en els circuits comercials, com per exemple, Miquel Barceló, Ferran García-Sevilla, José Manuel Broto, Xavier Grau, etc., així com l’anomenat “Grafitti-Art”. Al costat d’aquest tipus d’obres, es troben tota una sèrie de realitzacions, clars exponents d’una estètica freda, impersonal que s’expressa amb formes geomètriques, que connecta amb alguns dels neons que dominen l’art de finals dels vuitanta, com el Neominimalisme o el Neoconceptual, etc., encara hi ha una altra línia, la que es situa, la que en els anys cinquanta i seixanta van marcar el Neodadaisme i el Pop Art, Arte Povera, etc., i les diferents modalitats objectuals, que eren en part, hereus directes de les avantguardes històriques (Cubisme, Dadà, etc.). El resultat, són obres en les que és important l’abandó dels suports tradicionals i l’apropiació d’un nou vocabulari i d’una nova iconografia centrada en la banalitat de la quotidianitat, amb la conseqüent potenciació, no únicament d’una sèrie d’aspectes lúdics, sinó també d’una certa reflexió i desmitificació de la praxi artística. Altres s’apropien de nous materials i conseqüentment, d’unes noves tècniques expressives com el mitjà fotogràfic, el qual és utilitzat principalment pel seu potencial conceptual i impersonal i per la possibilitat de jugar, de distorsionar i de multiplicar una mateixa imatge.

La representació escultòrica és més reduïda que la pictòrica. La major part de les peces mostren una evident fascinació per l’objecte, per un objecte alhora industrial, alhora banal i quotidià, un objecte en sintonia amb una certa poètica “duchampiana” que cavalca entre l’adopció d’un repertori de materials industrials tractats concisament i impersonalment. Altres peces, en canvi, posen en relleu una clara voluntat d’introduir tota una càrrega vivencial, subjectivista i lúdica d’acord amb les recents lectures poetitzades del Minimal.

La Mostra, per tot el que s’ha dit, no s’ha d’entendre doncs com una exposició amb argument o amb una tesi programàtica. No respon ni a la voluntat subjectiva dels membres del jurat transformats en comissaris, ni a l’expressió de gustos individuals. Ha tingut també present que el concurs té un premi que es materialitza en forma d’exposició col·lectiva i itinerant. El jurat, en aquest cas, ha intentat sobretot fer una acurada selecció, que no ha estat ni fàcil ni còmoda, ja que en la convocatòria d’aquest any es varen presentar al concurs 373 artistes, dels quals en participen a la mostra 33. Col·lectiu d’artistes entre els quals alguns encara són estudiants, altres tenen un incipient “currículum”, i la majoria d’ells es troben en els inicis de la seva carrera, inicis que no sempre són fàcils. Situació en la que tenir l’oportunitat d’exposar i donar a conèixer la seva obra pot ser cabdal per la seva ulterior trajectòria.”

Així, de 373 dossiers presentats, amb més de 2.200 fotografies, el jurat seleccionà 33 artistes de Catalunya i Principat d’Andorra que són: J. Lluís ALTIMIRA, Andreu BALIUS, Manolo BELZUNCE, Teresa BENET, DOMÈNEC, Ramon ENRICH, Joan FERNÁNDEZ, Jordi FERRÉ, Pere FOLCH, Cynthia FUSILLO, Toni GIRÓ, Martín LEDESMA, Núria LÓPEZ-RIBALTA, Isidre MARCET, Helena MARTORELL, John MORRISON, Clara OLIVERAS, Venancio PARDO, Xavier PLANA, Rosario PLATÉ, Albert POTRONY, Teresa RECARENS, Montserrat RECASENS, Montserrat RIFÀ, Agustí ROCA, Montse SÁNCHEZ, Daniel SESÉ, Noel TATÚ, Joan MORENO TERRAZ, Antoni VARGAS, Eusebi J. VILA, Marta VILARÓS i Mònica VILERT.

La setena edició de la Biennal fou vista a SANT CUGAT -ciutat inaugural- al Claustre del Reial Monestir, on es va inaugurar el 15 de juny fins al 15 de juliol; del 17 d’agost al 2 de setembre MOLLET DEL VALLÈS, a “La Marineta”; del 14 al 28 de setembre IGUALADA, Al Museu Comarcal de L’Anoia; del 5 al 21 d’octubre ENCAMP (Principat d’Andorra), a la Sala de l’Honorable Comú d’Encamp; del 26 d’octubre al 3 de desembre GIRONA, al Museu d’Història de la Ciutat; del 7 de desembre al 6 de gener de 1991 TORTOSA, al Palau Oliver de Boteller; del 16 de gener al 10 de febrer TERRASSA, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa; del 15 de febrer al 3 de març CAMBRILS, a la Sala Municipal d’Exposicions; del 8 al 31 de març BADALONA, a Can Cabanya; del 5 d’abril al 5 de maig TARRAGONA, a l’Antic Ajuntament; del 10 de maig al 2 de juny PLATJA D’ARO, al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro; del 7 al 30 de juny LLEIDA, a la Sala Gose del Col·legi d’Arquitectes; del 5 de juliol al 4 d’agost BANYOLES, a la Sala Municipal “Club XX”; BEGUR a la sala Municipal Escoles Velles; SANT SADURNÍ D’ANOIA, del 6 de setembre al 6 d’octubre a la Capella de l’Antic Hospital; BARCELONA, de l’11 d’octubre al 3 de novembre a la Casa Elizalde; CASTELLDEFELS, del 8 de novembre a l’1 de desembre al Casal de Cultura, i a SABADELL, del 4 al 23 de desembre de 1991 al Casal Pere Quart.

Si fins a aquesta edició, les tasques d’organització s’havien dut a terme des de diferents entitats creades o dirigides per mi mateix, a partir d’ara l’organització de la Mostra és a càrrec de CANALS-GALERIA D’ART de manera exclusiva i en aquesta setena biennal compta amb el suport de la GENERALITAT DE CATALUNYA, l’OLIMPÍADA CULTURAL, el CENTRE CULTURAL DE LA CAIXA DE TERRASSA i els AJUNTAMENTS de les ciutats on s’exposa.


VIII BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
1992

Aquesta vuitena edició de la BIENNAL es presentà amb motiu dels JOCS OLÍMPICS –BARCELONA ‘92- com una selecció de mostres anteriors. L’esdeveniment olímpic, que té lloc a la ciutat de Barcelona, fa que la presentació de l’exposició sigui a la capital de Catalunya i és el treball de molts dels artistes que havien participat en edicions anteriors, alguns d’ells ara prou reconeguts.

Així, aquesta vuitena MOSTRA comença a Barcelona amb motiu de les Olimpíades, cosa que no havia passat abans d’ara.

El jurat de la Biennal ’92 estava format per tots els membres de tots els jurats de les mostres anteriors jurat: ROSER AGELL i JOSEP UCLÉS, artistes plàstics de Barcelona. ENRIC ANSESA, artista plàstic de Girona. ROSA SIRÉ, artista plàstic de Lleida, tots ells membres de la Federació Sindical d’Artistes Plàstics de Catalunya; FRANCESC FONTBONA, historiador d’Art i Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de belles Arts Sant Jordi; ANNA GUASCH, professora d’Història de l’Art de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i crític d’art; IMMA JULIAN, catedràtic d’Història d’Art Contemporani de la Universitat de Barcelona i crític d’art; JAUME MUXART, pintor, exdegà de la Facultat de belles Arts de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia Sant Jordi; ARNAU PUIG, catedràtic d’Estètica a la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art; i membre de la Federació d’Artistes Plàstics de Catalunya, JOSEP MARIA XARRIÉ, cap del Centre de Restauració de la Generalitat i jo mateix galerista i membre de l’Associació de Galeries d’Art de Catalunya i director de la biennal.

El President de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable Sr. Jordi Pujol, iniciava així el catàleg: “La voluntat de crear i la de continuar són dues qualitats importants de les persones, dels pobles i de les entitats. En el món de la cultura, i molt especialment en el de les arts plàstiques, la creació és fonamental en l’autèntica obra d’art. I el criteri que ha seguit la galeria d’Art Canals, que avui organitza la mostra d’Art Contemporani Català ´92, ha estat sempre el de la qualitat, el de la diversitat i el de la innovació. I a la vegada, ha tingut ben present la continuïtat. Ja fa quinze anys que va començar aquesta aventura pilotada des de Sant Cugat del Vallès, amb el record d’aquell monestir benedictí que va ser un gran fogar de cultura, obert a totes les terres catalanes i a tots els seus artistes. I ho han fet sense esperar que fos la Generalitat la que els donés orientacions, consignes o subvencions. Ho han fet perquè sabien que aquesta és la millor manera de fer cultura, fer art i fer país. Que sigui per molts anys, i cordial enhorabona!”

El jurat es manifestava de la següent manera en el text del catàleg sota el títol: “D’UN TEMPS. D’UN PAÍS. LES MOSTRES D’ART CONTEMPORANI CATALÀ”: “La 8ª. Mostra d’Art Contemporani Català organitzada, com és habitual ja des de la 1ª. Mostra, per Canals Galeria d’Art de Sant Cugat del Vallès amb la col·laboració de les institucions públiques i privades de Catalunya i Andorra que en cada ocasió hi participen, coincideix aquest any de 1992 amb el fet de la celebració dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona, esdeveniment certament excepcional pel que s’exigeix a la ciutat que ho vol assumir, tant referent als aspectes estrictament esportius, com a un seguit d’activitats paral·leles, com ja des de l’antiguitat l’olimpisme s’embolcallava amb la cultura. Una d’aquestes activitats es vol que sigui el jove art contemporani català dels darrers anys.

Per aquest motiu doncs, aquesta 8ª. Mostra d’Art Contemporani Català, s’ha volgut presentar més que com un concurs, com una selecció; més que com un pas endavant que permet que es manifestin noves voluntats creadores, com una tria que recull aquells artistes avui dia ja amb anomenada i que tanmateix iniciaren el camí públic vers l’art participant en alguna de les mostres anteriors d’aquesta manifestació d’art contemporani, sorgida -aquesta fou des de bell inici l’altra intenció de les mostres- de comarques i amb la voluntat expressa que les recorregués, essent-ne la ciutat de Barcelona una d’elles.

Els jurats, que per evitar monotonies o encasellaments s’han anat renovant en el transcurs de les diferents mostres, en aquesta ocasió s’han reunit en la gairebé totalitat dels membres que els han compost fins ara. El conjunt d’aquests criteris diferents ha considerat la llarga llista de candidats, d’entre els quals s’han escollit els 35 participants que conformen aquesta exposició. L’esmentat nombre significava els límits possibles d’organitzar la mostra i el seu recorregut itinerant. Són uns 250 els artistes, pintors i escultors, que han participat a les anteriors mostres; seria impossible presentar-los ara tots junts, però l’interès que aquesta mostra pogués tenir, tanmateix s’ha mantingut a la selecció actual, puix hi participen artistes que ja figuraren a la primera de les mostres, la de 1977, i d’altres que no han començat la seva cursa pública fins a la mostra del 1990. El ventall ens donarà, doncs, una bona imatge del que ha estat l’art català de recerca als darrers quinze anys.

Això fa palès, i d’altra banda es verifica, que a l’autèntic art contemporani no hi ha modes sinó línies de recerca, que els artistes per ells mateixos estableixen en funció i en relació amb les seves intencions i finalitats que, a l’art actual, són les de la llibertat expressiva i representativa amb el recurs a procediment i materials que hom cregui els més convenients i adequats.

L’única exigència que, en tot cas, imposà el jurat de selecció en cada una de les mostres i que ara ha mantingut, és que les obres siguin manifestacions i respostes artístiques i que no obeeixin a cap exercici d’habilitat, de maneres o d’estil. Com a l’olimpisme, a l’art no s’hi admeten ni amateurs ni professionals sinó només artistes, gent que se serveix de l’art, de la creació lliure vol dir això, per a concretar plàsticament els seus sentiments i les seves idees que, ultra, una vegada concretades, poden interessar als altres i testimoniar d’un temps i d’un món en allò que tenen de pregon, per ser real, i d’únic, per succeir en un moment donat, irrepetible.

Contemplem les obres que ara s’exposen i verificarem que ens és possible, a través d’elles, apropar-nos i esbrinar què hi ha dins de cada sensibilitat exposada i què d’aquesta sensibilitat respon a la realitat física i social en la qual vivim tots. En les pintures i escultures exposades hi sentim la densitat de l’ànima que les organitza, la sensibilitat aguda que vol posar de manifest cada obra, la dimensionalitat de les matèries variades que constitueixen cada complex estètic-sensible.

Podríem dir que tot un país i tota la seva gent, la sensibilitat i els sentiments estètics actuals, suren i es manifesten en aquesta mostra que, com hem dit, recull l’art i els artistes que donen imatge dels darrers quinze anys del nostre país.

Amb motiu de les Olimpíades, aquesta 8ª Mostra inicia el seu recorregut precisament a Barcelona, cosa que no havia fet mai abans d’ara, i acabarà l’any 1993 a Sabadell, després d’haver visitat, com ha estat habitual en les mostres anteriors, moltes de les comarques catalanes i el Principat d’Andorra.

Tant la Generalitat de Catalunya, com els Ajuntaments de les ciutats i viles que recorre la mostra o les diferents entitats privades, que per cada ocasió i cas oportú hi col·laboren, són ensems elements organitzadors i gestors de la Mostra d’Art Contemporani Català. Són aquestes institucions públiques i privades que li atorguen la projecció i l’esplendor que en cada moment ostenta. Els artistes només hi diuen quin és el nivell de l’art actual al nostre país.”

Després de revisar els catàlegs de les diferents edicions aquest jurat va decidir que els components de la Mostra’92 fossin els artistes següents: Rosa AGENJO, Jaume ANGLÈS, Enric ANSESA, Mercè ATIENZA, Andreu BALIUS, Carles BRIEGA, Pep CAMPS, Tom CARR, Martín CARRAL, Rosa CODINA-ESTEVE, Domènec CORBELLA, COROMINES, Jordi CUYÀS, Santi ERILL, Marianna ESCRIBANO, Jaume FAIXÓ, Albert GONZALO, Carles GUITART, Ramón HERREROS, Núria LÓPEZ-RIBALTA, Llorenç MARTÍ, Roger MAS, John MORRISON, Juan Miguel MUÑOZ, Paulina MUXART, Rosa NICOLÀS, Pilar PALOMER, Venancio PARDO, Enric PLADEVALL, Jaume ROCAMORA, Rosa SIRÉ, Noel TATU, JOSEP MARIA TEIXIDÓ, Jordi TRAPERHO i Pilar VIVIENTE. Alguns d’aquests artistes ja comencen a ser força coneguts, tant a nivell nacional com internacional.

Les ciutats de l’itinerari d’aquesta Mostra van ser: BARCELONA, ciutat inaugural, de l’1 de juliol al 2 d’agost a la Sala d’exposicions de Can Felipa; MOLLET DEL VALLÈS, del 7 al 30 d’agost a Can Mulà; BANYOLES, del 4 al 27 de setembre a la Sala Municipal “Club XX”; ENCAMP - Principat d’Andorra -, del 6 d’octubre a l’1 de novembre al Centre Cultural; SANT CUGAT DEL VALLÈS, del 6 al 29 de novembre al Claustre del Reial Monestir; CASTELLDEFELS, del 4 al 23 de desembre a la Casa de Cultura; TARRAGONA, del 8 al 30 de gener de 1993 a l’Antic Ajuntament; SABADELL, del 5 de febrer al 7 de març al Museu d’Art de Sabadell.

L’organització és a càrrec de CANALS, GALERIA D’ART i per aquesta vuitena edició de la mostra es compta amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT DE CATALUNYA, l’OLIMPÍADA CULTURAL BARCELONA´92 i els AJUNTAMENTS de les ciutats on s’exposà.


IX BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
1994

Continuant en la línia de difusió de l’art emergent català, la BIENNAL MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ en 1994, arribava a la novena edició.

Aquesta vegada el jurat estava format per: PERE FALCÓ, vice degà de la Facultat de Belles Arts; DANIEL ARGIMÓN, artista plàstic i president de la Federació Sindical d’Artistes Plàstics de Catalunya; IMMA JULIÁN, catedràtic d’Història d’Art Contemporani de la Universitat de Barcelona i crític d’art; CONXITA OLIVER, crític d’art de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i jo mateix director de la Mostra i membre del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.

Un text del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, JOAN GUITART i ADELL, iniciava el catàleg corresponent amb el següent text: “La galeria Canals de Sant Cugat del Vallès ha organitzat, i enguany arriba a la seva novena edició, la Mostra d’Art Contemporani Català, un certamen biennal en què s’obren les portes perquè joves artistes del nostre país exposin les seves obres.

Aquesta és una iniciativa molt notable i que cal felicitar, ja que ens dóna l’oportunitat de poder copsar i conèixer millor la producció artística que es realitza actualment, és a dir, l’art contemporani català i, en aquest punt, cal destacar la voluntat descentralitzadora d’aquesta mostra, que passa per les persones que hi participen i que provenen de vint-i-una poblacions de Catalunya i del Principat d’Andorra, i també pel seu caràcter itinerant.

La riquesa cultural d’un país es fonamenta en la seva capacitat d’endegar iniciatives, de portar-les a terme i perquè aquest sentit tingui continuïtat, cal fonamentalment que aquestes s’obrin a la joventut, potenciant el seu enginy i capacitat creativa perquè es puguin manifestar i endegar els camins d’una trajectòria artística i cultural que el futur i aquells qui ens hi rellevin hauran d’aprovar i valorar.

Per tot això, em plau adreçar aquesta salutació a la Galeria Canals, que exemplifica aquest dinamisme cultural que hi ha a Catalunya, a totes les persones que han col·laborat en l’organització d’aquesta mostra artística, i també a les persones que hi han participat amb les seves obres, a qui vull encoratjar perquè continuïn amb la tasca creativa.”

Per la seva part, el jurat constatava en el mateix catàleg: “MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ 1994”. “Les infraestructures per la difusió dels joves artistes estan desapareixent progressivament, devorades per les grans ofertes culturals i museístiques que han oblidat la vertadera vida quotidiana de l’art i la presència de la creació viva.

La manca d’un veritable certamen barceloní, cohesionador dels esforços i de les noves propostes, ha deixat darrera certàmens, biennals, espais d’exposicions... fent créixer altres convocatòries d’àmbit comarcal que s’han convertit en les vertaderes plataformes de coneixement i projecció dels nous artistes a Catalunya. Aquest és el cas de la Mostra d’Art Contemporani Català que després de vuit edicions segueix mantenint el seu desig de donar suport als joves artistes del nostre país i lluita per facilitar els canals de connexió a través de les seves mostres itinerants. Un certamen biennal que ha servit i continua servint per prendre el pols a la situació artística de cada moment, sempre amb una obertura de plantejaments, però dirigit i enfocat amb un gran rigor de criteris. Iniciatives com la Mostra d’Art són les que ajuden directament a potenciar la capacitat creativa, dinamitzant el panorama cultural i donant l’al·licient necessari per a seguir treballant en un camp que actualment no ofereix gaires alternatives.

LA MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ 1994 està configurada per 37 participants catalans i andorrans seleccionats entre un total de 348 propostes enviades d’arreu de Catalunya. Aquests artistes representen les tendències actuals més significatives i ofereixen un ventall divers i ampli del panorama contemporani. Pintura, escultura, gravat i fotografia proporcionen discursos personals que simptomatitzen bona part de la situació d’aquest final de segle. Així, aquesta exposició constitueix un espai de mostració que evidencia els paràmetres socials actuals pels quals es regeix el procés creatiu. Propostes eclèctiques que rellegeixen i reinterpreten diferents llenguatges artístics del nostre segle en una necessitat de revisió de les avantguardes.

En aquest sentit, tots els projectes presentats entren de ple dins del conflicte entre l’home i el seu entorn i enllacen amb aquest caos existent de valors i qüestionaments, tot retornant a la subjectivitat com a mecanisme de defensa. Insisteixen en reafirmar la potència del pensament, la força de la ment en l’elaboració processal i en els esquemes de la privacitat més irrenunciable. És, doncs la recurrència als mecanismes de la introspecció el que vertebra el treball de la creació artística actual, amb la presència de tota una sèrie d’elements relacionats amb la pròpia configuració de la personalitat, del subjecte: una nova subjectivitat creixent.

Moments en els quals hi ha una clara necessitat d’edificar nous llenguatges, de construir noves i fermes estructures -i no solament en l’escena artística- els joves creadors inconscientment retornen a les experiències vitals, als seus racons més íntims, al seu bagatge acumulat per la memòria i el record buscant de trobar la resposta, una resposta diferent que trobi els desllorigadors als plantejaments actuals.”

En aquesta ocasió participaven en l’exposició 37 artistes, seleccionats dins un ampli ventall de tendències i tècniques artístiques diferents: Montserrat ALTET, Francesc XAVIER ALTIMIRAS, Miguel ANDRINO, Carmen ANZANO, Sergi BARNILS, Marta BERROCAL, Àngels CANTOS, Manel CLAVÉ, Jacint COMELLES, Bibiana CRESPO, DALMAU-GÓRRIZ, Àlex DE FLUVIÀ, Ester FIGUEROLA, Felip GAIG, Charo GÁLVEZ, M. Antònia HERNÁNDEZ, Víctor HERRERO GAIXET, Matías KRAHN, Francesc XAVIER LOZANO, Neus LLATJÉ, Gabriel MARTÍN, Conxita MARTÍNEZ, Roger MAS, Magdalena MESEGUER, Héctor MILLA, Gemma MOLERA, Fernando MOLERO, Montserrat MONTERO, Fiona MORRISON, Chari MUR, Roser ODUBER, M. Jesús OLIVA, Anna RECIO, Montserrat REMACHA, Iñaki SALOM, Guillem TORNÉ i Marc VALLS.

El recorregut itinerant de la novena edició era el següent: SANT CUGAT, que inaugurà la MOSTRA a la Casa de Cultura el 22 de juny fins el 25 de juliol; MOLLET DEL VALLLÈS, del 2 de setembre al 2 d’octubre a Can Mulà; ENCAMP - Principat d’Andorra -, del 7 al 31 d’octubre a la Sala d’Exposicions Complex Esportiu i Sòcio-Cultural; SANT FELIU DE LLOBREGAT, de l’1 de desembre al 8 de gener de 1995 a la Sala d’Exposicions del Casal dels Joves, i a l’HOSPITALET DE LLOBREGAT, del 12 de gener al 12 de febrer al Centre Cultural Tecla Sala.

Un cop més CANALS-GALERIA D’ART és l’organitzadora de la Biennal i compta amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT DE CATALUNYA, el SERVEI DE CULTURA DE LA DIPUTACIÓ DE Barcelona i els AJUNTAMENTS de les ciutats on s’exposa.


X BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
1996

El jurat de X BIENNAL MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ´96 està format per PERE FALCÓ, vicedegà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, DANIEL ARGIMÓN, artista plàstic i membre de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, JOSEP Mª CADENA, crític d’art del diari “El Periódico”, CONXITA OLIVER, crític d’art del diari “Avui” i jo mateix, com a director de la biennal i membre del Gremi de Galeries d´art de Catalunya.

JOAN GUITART i AGELL, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya escrivia la introducció institucional del catàleg: “La Mostra d’Art Contemporani Català, que organitza la Galeria d´Art Canals de Sant Cugat del Vallès, arriba enguany a la seva desena edició. Vull, per això, expressar la meva sincera felicitació per l’aconseguiment d´aquesta fita.

Catalunya compta amb grans artistes en l’àmbit de les arts plàstiques, que han assolit un reconeixement internacional. A través d’ells, la nostra cultura s´ha donat a conèixer a l’exterior i ha participat en els corrents artístics universals.
Les seves trajectòries han fet aportacions importantíssimes a l’art contemporani, deixant sempre clara la seva pertinença a unes arrels comunes, a Catalunya.

La celebració de biennals d´art contemporani, com la que impulsa la Galeria Canals, és una bona ocasió per veure com les llavors que aquestes grans personalitats del nostre art han sembrat al nostre país, han germinat i han donat fruits, a través de les seves obres d’altres artistes catalans d’avui dia.
Per això, i perquè ens dóna aquesta oportunitat de descobrir artistes amb obres de gran qualitat que permeten parlar d’un futur esperançador per a l’art català, vull agrair, un cop més, la iniciativa de la Mostra d’Art Contemporani Català.

Vull també expressar l’agraïment al GRUP WINTERTHUR pel suport que ha donat a la Mostra, una col·laboració que obre nous horitzons de futur.”

El jurat de selecció d’aquesta edició s’expressava així: “L’exposició que ara presentem és una conseqüència lògica de l’esperit que anima, des de fa vint anys, la Mostra d’Art Contemporani Català, -promoguda pel galerista Josep Canals i recolzada per la col·laboració de diferents entitats i institucions que és el d’incentivar el potencial creatiu mitjançant una plataforma de confrontació. Aquesta desena edició biennal palesa el rigor i la professionalitat dels seus plantejaments que l’han conduït fins a la celebració d’un aniversari adult que hem de considerar important per dues raons fonamentals; la primera per haver arribat a la seva consolidació a Catalunya i Andorra com una de les poques convocatòries obertes a l’art jove i la segona pel seu nivell de participació, tan quantitatiu com qualitatiu.

Progressivament, hem pogut constatar com aquesta iniciativa ha anat prenent cos fins a construir un dels focus de projecció per a la creació emergent més sòlida i un dels centres d’atracció més compromès amb la tasca del jove artista. La situació, doncs, que ens ofereix el repàs pel que ha estat l’aventura de la Mostra d’Art Contemporani Català des del seu naixement fins ara, ens permet de realitzar un balanç molt positiu d’una manifestació que ha anat jugant un paper important en cada moment i que s’ha anat convertint com un referent clau per conèixer el pols de la situació pel que fa a les experiències més noves. El testimoni d’aquests 32 artistes que configuren l’actual Mostra ofereix una àmplia visió del panorama de l’art català a través de les propostes més variades i dins d’una heterogeneïtat de llenguatges i conceptes. És, doncs, aquesta diversitat de discursos -malauradament, només representats per una sola obra pels imperatius de ser una exposició itinerant- el que atorga aquest ràpid cop d’ull per les preocupacions actuals, malgrat que, evidentment, no es pot revisar la solidesa interna de cadascuna de les trajectòries personals -més o menys extenses- per manca de representativitat. Però sia com sia, el que podem comprovar és que els artistes seleccionats protagonitzen exemples -per assimilació, comprensió o mimesi- d’una realitat creativa concreta al nostre país. Pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, objectes ceràmics, estructures tridimensionals... se’ns presenten com a punts de referència obligats per entreveure les noves energies i les inquietuds plàstiques de la nostra època.”

Foren seleccionats 32 artistes de Catalunya i del Principat d’Andorra. Antoni ALCACER i CHIJEB, Carme ALIAGA i PARERA, José Luís ÁLVAREZ i PRIEGO, MANEL BATLLE i MUNDET, Rosa BRUGAT i BATLLE, Albert CAMPMANY i PONS, Rafael CONTRERAS i POZO, Eva CORTÉS i BORRÀS, Jordi DOMÈNECH i MASMITJÀ, Jordi ENRICH i JORBA, UWE GEEST, Jaume GILI i TERRADELLAS, Michel GODAY, Josep GUELL i HERNÀNDEZ, Regina HERNANDEZ i POCH, Artur JIMÉNEZ i GUTIÉRREZ, Natàlia LAINEZ i LAPENA, Sílvia MASGORET i LÓPEZ, Joanpere MASSANA i BLANC, Ramon MASSANA i MONISTROL, Enric MASSOT i MONER, Maria MOLL i GÓMEZ, Daniel MORATA i GRESSEL, Esther ORTA i ESCAYOLA, Maria PALLEJÀ i MONNÉ, Meritxell PAPIO i BERTRAN, Jordi PLANA i MARQUES, Pep QUER i GUARRO, Àngels ROMEU i ALEMANY, Joan Ignasi ROS i CASALS, Maria PILAR i VALERIANO i Matilde VELA i NARVION.

L’exposició s’inaugura al Claustre del Reial Monestir de SANT CUGAT, el 31 de maig i s’hi està fins el 24 de juny; MOLLET DEL VALLÈS del 5 al 28 de juliol, a Can Mula; BARCELONA del 6 al 29 de setembre, a la Sala d’Exposicions del Banc Bilbao Vizcaya; ENCAMP (Principat d’Andorra) del 8 d’octubre al 15 de novembre, a la Sala del Complex Soci-Cultural; SANT FELIU DE LLOBREGAT del 29 de novembre al 6 de gener de 1997, al Casal del Joves; VILAFRANCA DEL PENEDÈS del 14 de febrer al 9 de març, a la Sala Municipal i a PALAFOLLS, al Palauet del 22 de març al 6 d’abril de 1997.

L’organització és a càrrec de CANALS-GALERIA D’ART i compta amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, els AJUNTAMENTS de les ciutats on s’exposa i la Companyia d’Assegurances WINTERTHUR.


XI BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
1998

L’edició de la MOSTRA’98 és una de les més reeixides, comptant amb quinze ciutats col·laboradores itinerants i coincidint, a més, amb un final de segle. Aquesta edició es converteix en un exponent de l’art més nou i es conjuga amb la reflexió que es fa a diferents indrets del país, entorn de l’any 1898, quan Espanya perdia les seves últimes colònies a les Filipines i a Cuba.

Un dels aspectes innovadors de l’edició 1998, és la incorporació de les noves tecnologies en la difusió de la Biennal, perquè s’edita un catàleg en format CD-ROM i perquè l’exposició es pot consultar per Internet en la web de la Fundació Sant Cugat. Així la Mostra entra de ple en les noves tecnologies de difusió a nivell mundial.

El jurat de selecció està format per JOSEP Mª CADENA, crític d’art del diari “El Periódico”, PERE FALCÓ, vicedegà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, GERARD SALA, artista plàstic i catedràtic de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i jo mateix, director de la Mostra i membre del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.
El catàleg s’inicia amb un text del Molt Hnble. President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol, que diu així: “La Mostra d’Art Contemporani Català que promou la Galeria Canals arriba a la seva onzena edició. És una ocasió excel·lent per comprovar la vitalitat de la nostra creativitat artística.

Els nostres artistes innoven. Però també mantenen la tradició i la memòria que el Modernisme, el Noucentisme i les Avantguardes han consolidat arreu del nostre país en el segle XX. Des del mediterranisme més clàssic a l’ús de les noves tecnologies.

En art, Catalunya és un país que resisteix bé la competitivitat a nivell internacional. Els artistes catalans han tingut, i mantenen, una forta vocació universal. Això ha esdevingut una constant que encara avui defineix la gran personalitat de conjunt de l’art contemporani català.

La Mostra d’Art Contemporani Català ajuda a descobrir els nous creadors que s’incorporen progressivament a l’escena artística. Serveix per ensenyar i alhora serveix per fer balanç i per reflexionar sobre la construcció d’uns referents artístics propis i sobre les tendències de futur que ja s’hi endevinen.

Aquesta biennal, que ha nascut i ha crescut a Sant Cugat, enceta enguany un cop més una etapa d’itineràncies per tot Catalunya per mostrar quines són les tendències i les propostes plàstiques noves en un país com el nostre, on l’art ha estat sempre molt important.”

A continuació el text del jurat diu en el mateix catàleg: “LA MOSTRA D’UN NOU TEMPS”. El segle XX és a les acaballes i amb ell el segon mil·lenni, és a dir, els nous temps ja són aquí i amb ells totes les incerteses dels nous camins, però també tota la il·lusió cara al futur. En el segle que finalitza, Catalunya ha sabut introduir-se en el món de l’art amb personalitat pròpia a nivell internacional, aportant a l’art universal algunes de les seves firmes més emblemàtiques, fent d’aquest un país d’art.

En l’últim quart de segle el panorama artístic del país s’ha anat normalitzant en crear-se infraestructura que permeten estimular i donar a conèixer noves propostes artístiques. En aquest sentit, la MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ de Sant Cugat ha estat una iniciativa pionera en involucrar, com en els moments millors de la nostra història, la societat civil i les institucions, a fi d’apropar la creativitat d’aquesta terra a indrets poc habituals, exhibint-se en espais expositius compromesos amb l’art actual, tot i que encara no ha finalitzat el camí, i és bo constatar com s’ha avançat en els últims anys.

Aquest ha estat un dels aspectes positius de la Mostra, el fet d’apropar la creativitat no solament a la ciutat de Sant Cugat, lloc de naixement d’aquesta biennal, sinó a altres indrets de la nostra geografia, pel que ha suposat d’apropar les praxis artístiques contemporànies a públics de diferents sensibilitats. Enguany, els artistes que hem seleccionat responen perfectament a l’esperit que anima aquesta alternativa plàstica descentralitzadora, ja que són un reflex de les inquietuds del jovent, que es dóna no només en les grans ciutats del país, sinó també en indrets allunyats de les grans ciutats, alhora que també constata el paper que la dona artista té en la societat d’aquest temps.

En el camp de l’art, avui s’ha de parlar d’artistes en general, ja que és difícil definir si les obres han estat creades per un home o una dona, segons la seva força i contundència expressiva. I tal i com es posa de manifest en aquesta exposició, el nivell de tot els artistes que la conformen és molt notable i aquesta mostra és un clar exponent de la vitalitat creativa d’un gran col·lectiu jove que el nou segle ha de projectar.

En aquest sentit, la MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ 1998, fa palès el rigor i la professionalitat dels seus plantejaments i la seva consolidació a Catalunya i Andorra, com una de les poques convocatòries obertes a l’art jove amb un alt nivell participatiu i qualitatiu. Amb els anys s’ha anat constituint aquesta biennal en un dels més importants focus del país, en la projecció de la creació emergent i amb el compromís més ferm amb la tasca del jove creador.

El testimoni d’aquests 42 artistes que ara es presenten, des del mes de maig de 1998 al desembre de 1999, com última exposició jove itinerant d’aquest país, ens permet tenir una amplia visió del panorama de l’art català dels últims mesos del segle XX, a través de les propostes més variades i dins d'heterogeneïtat de llenguatges i conceptes. Aquesta diversitat és la que ens permet veure a simple vista, les preocupacions actuals dels nostres creadors i podem comprovar com aquests 42 creadors, escollits per aquest jurat entre un total de 386 propostes presentades, protagonitzen exemples - per assimilació, comprensió o mimesi- d’una realitat creativa concreta al nostre país. Pintures, dibuixos, escultures, fotografia, instal·lacions, ... se’ns mostren com a punts de referència obligats per entreveure les noves energies i les inquietuds plàstiques d’aquests temps de canvi, reflectint el que està passant en diferents indrets del nostre territori.

Aquesta mostra verifica, que en l’art contemporani no hi ha modes, ans al contrari hi ha línies de recerca, que els artistes per ells mateixos estableixen en funció i en relació amb les seves intencions i finalitats que, a l’art actual, són les de la llibertat expressiva i representativa, amb els procediments i materials que hom creu que són els més convenients i adequats.

L’única exigència que, en tot cas, imposà el jurat de selecció en cada una de les mostres i que ara ha mantingut, és que les obres siguin manifestacions i respostes artístiques i que no obeeixin a cap exercici d’habilitat, de manetes o d’estil. Són artistes, gent que se serveix de l’art, això vol dir de la creació lliure, per a concretar plàsticament els seus sentiments i les seves idees que, ultra, una vegada concretades, poden interessar als altres i testimoniar d’un temps i d’un món en allò que tenen de pregon, per ser real, i d’únic, per succeir en un moment donat, irrepetible.

Contemplem les obres que ara s’exposen i verificarem que a través d’elles ens és possible apropar-nos i esbrinar què hi ha dins de cada sensibilitat exposada i què d’aquesta sensibilitat respon a la realitat física i social en la qual vivim tots. En les obres mostrades hi sentim la densitat de l’ànima que les organitza, la sensibilitat aguda que vol posar de manifest cada obra, la dimensionalitat de les matèries variades que constitueixen cada complex estètic-sensible.

Podríem dir que tot un país - el nostre-, tota la seva gent, -la nostra-, la seva sensibilitat i els sentiments estètics actuals, suren i es manifesten en aquesta l’última mostra del segle.

Tant la Generalitat de Catalunya, com la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de les ciutats i viles que recorre l’exposició, o les diferents entitats privades, que per cada ocasió i cas oportú hi col·laboren són ensems, elements organitzadors i gestors de la MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ 1998. Són aquestes institucions públiques i privades que li atorguen la projecció i l’esplendor que en cada moment ostenta. Els artistes hi diuen quin és el nivell de l’art actual a Catalunya i Andorra.”

Els artistes seleccionats són: M. del Mar AIGÉ i VENTOSA, Emili AMETLLER i SERRA, Àngel ARENCIBIA i DÍAZ, Alba BALLÚS i GALBANY, Marta BALLVÉ i MORENO, Isabel BRITO i FARRÉ, Carmen BUENO i SALINAS, Raquel CAMACHO i GARCIA, Mercè CAMARENA i VÁZQUEZ, Fernando CASTILLO, Júlia CASTRO i GIL, Conxa CEMELI, Miquel CODORNIU, Neus COLET, David CURTO i TURON, Khalid EL BEKAY, Maria ENFEDAQUE SANCHO, Armand ESCANDELL i PRIETO, Sílvia FERRAN i SALVADÓ, Sandra FIGUERAS i VALLS, Elena GENÍS, Enric GIRALT i VALERO, Marc GONZÁLEZ i LÓPEZ, M. Lluïsa GUEDEA i MARCO, Pilar HERREROS i BAJO, Daniel MAGALLÓN i PÉREZ, MAÏS, Carles MAMANO, Gemma MARTÍN i VALLS, Tomàs ODIÓN, Joan OLIVER i TARRADAS, Elisenda ORTEGA, Jordi PINTÓ i VILAMOSA, Marta RICH i VILALLONGA, Maica RIPOLL, Augusto ROIG i COMAMALA, Xavier ROURA i PLA, Alfredo SÁNCHEZ PÉREZ, Maria TORTAJADA i CARENYS, Jordi URBON i PUIGBARRACA, Josep VERNEDAS i PINILLA i Berta XIRINACHS i CODINA.

L’exposició es pot veure a les ciutats de SANT CUGAT, on s’inaugura el dia 22 de maig al Claustre del Reial Monestir i hi resta exposada fins el 21 de juny; després recorre les ciutats de LLEIDA, del 9 al 30 de setembre a la Sala Sant Joan; ENCAMP (Principat d’Andorra), del 6 al 31 d’octubre, a la Sala d’Exposicions Complex Esportiu i Sòcio-cultural; MOLLET DEL VALLÈS, del 6 de novembre al 15 de desembre al Centre Cultural La Marineta; TERRASSA, del 14 de gener al 8 de febrer de 1999 al Centre Cultural Caixa de Terrassa; SANT FELIU DE LLOBREGAT, del 12 al 28 de febrer al Casal Joves; EL PRAT DE LLOBREGAT, del 5 al 28 de març a la Sala Josep Bagés; IGUALADA, del 15 d’abril al 2 de maig a la sala Municipal d’Exposicions Cal Maco; GIRONA, del 7 al 30 de maig a la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana; BADALONA, del 4 al 30 de juny a El Refugi; CAMPRODON, del 4 de juliol al 31 d’agost al Monestir de Sant Pere; LA GARRIGA, del 3 al 26 de setembre a la Sala Municipal d’Exposicions; ESPLUGUES DE LLOBREGAT, de l’1 al 30 d’octubre a la Sala del Casal de Cultura Robert Brillas; MARTORELL, del 5 al 28 de novembre a la Sala Jaume Muxart i a BARCELONA, del 2 de desembre de 1999 al 9 de gener del 2000 a la Sala d’Exposicions del Palau de la Virreina.

Com és habitual, l’organització de BIENNAL MOSTRA D’ART, és a càrrec de CANALS-GALERIA D’ART, amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de CULTURA de la GENERALITAT DE CATALUNYA, el SERVEI DE CULTURA de la DIPUTACIÓ de Barcelona, els AJUNTAMENTS de les ciutats on s’exposa, la FUNDACIÓ CAIXA DE TERRASSA i la FUNDACIÓ SANT CUGAT.

 

XII BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
2000

Tot coincidint amb el mític any 2000, es fa una nova edició de la biennal que és una valoració global de totes les exposicions fetes des de 1977 a 1998 i també és un exemple de la visió de l’art dels últims vint-i-tres anys des de Sant Cugat, segons els criteris de tots els membres del jurat, que a través d’aquests anys m’han fet costat.

Aquest històric jurat de la biennal 2000 està format per tots els membres que han participat en les diverses edicions, a excepció de JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET i de DANIEL ARGIMON, malauradament traspassats.

Cal destacar que per aquesta edició els artistes han estat seleccionats entre els participants de totes les edicions anteriors i representen l’evolució de l’art català de l’últim quart de segle. Per tant, la biennal 2000 és resum de l’aportació creativa de l’art jove del país i reflecteix l’art de la democràcia.

El jurat està format per: ROSER AGELL, artista plàstic de Barcelona. ENRIC ANSESA, artista plàstic de Girona. JOSEP Mª CADENA, historiador i crític d’art del diari el “Periódico de Catalunya”. MERCÈ DIOGÈNE, artista plàstic de Sant Cugat. PERE FALCÓ, degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. FRANCESC FONTBONA, historiador. ANNA GUASCH, crític d’art i professora de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. IMMA JULIÁN, crític d’art i professora de la Universitat Central de Barcelona. JAUME MUXART, artista plàstic i ex-degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. CONXITA OLIVER, crític d’art del diari “Avui”. ARNAU PUIG, historiador, crític d’art i membre fundador de “Dau al Set”. GERARD SALA, artista plàstic i professor de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. ROSA SIRÉ, artista plàstic de Lleida. JOSEP UCLÉS, artista plàstic de Barcelona. JOSEP Mª XARRIÉ, director del Centre de Restauració de la Generalitat de Catalunya i jo mateix com a director de la Biennal i membre del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.

La presentació del catàleg a càrrec del Molt Hnble. President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol deia així: “Per dotzena vegada, la XII Mostra d’Art Contemporani Català, que promou la Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès, inicia el seu recorregut itinerant habitual per diverses ciutats de la nostra geografia – a més del Principat d’Andorra- amb l’esperit de recollir la vitalitat dels seus creadors i la intensitat dels seus treballs. Aquesta vegada no obstant, la Mostra –de caràcter biennal- vol revisar el camí fet i simbolitzar la trajectòria de la seva evolució, que correspon al període democràtic i de reconstrucció del nostre país i de les seves institucions.

Amb aquesta mirada retrospectiva es posa de nou de manifest la importància que l’art té avui a Catalunya, renovant l’esperit modern i avantguardista que consolidaren els artistes catalans més universals, participant en tot moment de les inquietuds del nostre temps. Els artistes seleccionats per a la Mostra són indicatius de les tendències que han marcat estilísticament l’època, però evoquen també el sentit de construcció cultural i de vocació internacional que ha caracteritzat habitualment als nostres creadors plàstics. Entre tots hem de garantir que el gran actiu que això representa per a Catalunya tingui sempre continuïtat.”

A continuació, la presentació del jurat al catàleg: ”Les avantguardes històriques, començant per Picasso i Miró i finalitzant per Clavé i Tàpies, han estat bons exemples per a les noves generacions. Homes i dones que en l’últim quart de segle han demostrat ser capaços de resistir les adversitats conjunturals del país i que avui es manifesten amb tota la seva força, com les generacions noves que han de seguir refermant el país, com un dels més creatius a nivell mundial.

Els artistes que hem seleccionat per formar part d’aquesta Biennal Mostra 2000, ja constitueixen una part d’una pàgina de la nostra història més recent. Ells reflecteixen les inquietuds i el moviment que s’ha desenvolupat dins l’últim quart de segle al nostre país, que, d’altra banda, coincideix amb el període de recuperació de les llibertats col·lectives. Per això, podem dir que som els integrants d’un testimoniatge de tota una època.

L’eclecticisme artístic de les últimes dècades, es manifesta també en aquesta selecció en la qual els artistes, cadascun amb el seu estil, s’endinsen en els corrents revisionistes que s’han desenvolupat a tot Europa durant la segona meitat del segle, establint diferents istmes en les obres que conformen aquesta biennal.

El que ens mostra la present exposició és l’addició del fet més local, amb el més universal, ni millor ni pitjor que altres propostes, però sí que és l’autèntic pols creatiu que dona Catalunya en l’actualitat.

Però a aquesta exposició commemorativa, reflex parcial de totes les anteriors, perquè no podia ser tan àmplia com desitjaríem, ni tots els artistes designats en les anteriors biennals podien ara participar en l’actual, a aquesta exposició, diem, no s’hi observarà cap defallença respecte de les “modes” acomodatícies o amatents només al mercat. Si per alguna cosa s’ha distingit la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català de Sant Cugat del Vallès, ha estat per la seva intransigència en no cedir davant del que no fos un signe o un impuls de la creativitat. Aquí sempre s’ha anat a buscar allò que més posés de manifest l’autenticitat de l’artista però, també la creativitat que aquest aportava al nostre món.

Sempre hem entès que entre nosaltres, als Països Catalans, en els temps moderns, la creativitat hi era molt viva i en plena empenta. Però això no només a la història moderna, sinó en els temps actuals. N’ha estat la prova que, a cada convocatòria, els que hi ha acudit en primer lloc han estat els joves i, aquests, no han fet mai el retret que malgrat ser un certamen que ja porta molts anys convocant-se, i que ha passat per circumstàncies en les que sembla que els acomodaments haurien estat l’actitud més normal, no ha succeït res d’això i, cada dos anys, s’ha mostrat fresc, inquiet i al dia, fos o no agradable o de moda el que s’hi mostrava.

No és un certamen de vells o de valors reconeguts. Res d’això. Primer els joves i després també els joves són els qui concorrent, tot i sabent que hi ha un jurat dur, que triarà qualitat, innovació i creativitat, tres elements que conjugats són, potser, massa forts. Però els joves hi van, perquè si són escollits saben que és un guardó.

Efectivament, aquí s’han estrenat a la palestra de l’art contemporani la major part dels artistes que actualment configuren l’actualitat catalana i que molt aviat s’inicien a la confrontació internacional de la plàstica contemporània. Artistes reconeguts per primer cop a la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català, han esdevingut poc temps després determinants a la plàstica d’Europa i d’Amèrica del Nord.

Els fets de totes aquestes declaracions són als murs d’on es celebra el certamen.”

Els artistes seleccionats són: IGNASI ABALLI, ROSA AGENJO, PEP AGUT, CARMEN ANZANO, GUILLEM BALMES, SERGI BARNILS, JOSÉ MANUEL BROTO, ALBERT CAMPMANY, PEP CAMPS, TOM CARR, QUIM COROMINAS, DAVID CURTO, DALMAU-GÒRRIZ, PEP DARDAÑA, ÀLEX DE FLUVIÀ, JOAN DESCARGA, DOMÈNEC, JAUME GILI, ENRIC GIRALT, ALBERT GONZALO, XAVIER GRAU, GRAU GARRIGA, MATÍAS KRAHN, LLUÍS LLEÓ, J.MANEL MARGALEF, LLORENÇ MARTÍ, JOANPERE MASSANA, JOSEP MONTOYA, JOHN MORRISON, ÀLEX NOGUÉ, PEREJAUME, ENRIC PLADEVALL, MIQUEL ÀNGEL PLANAS, CHARO PRADAS, JOAN ROM, BENET ROSSELL, ALFRED SÁNCHEZ, SUSANNA SOLANO, NOEL TATÚ, JORDI URBON, MATILDE VELA, VICENÇ VIAPLANA, LLUÍS VILÀ i JOAN PERE VILADECANS.

Com és tradicional, l’exposició s’inaugura al Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat, continuant després el seu recorregut itinerant pel país.

L’itinerari és: Sant Cugat del 12 de maig al 16 de juliol de 2000, seguidament, Camprodon del 22 de juliol al 27 d’agost, La Garriga del 15 al 30 de setembre, Encamp –Principat d’Andorra- del 6 al 30 d’octubre, Mollet del Vallès del 3 al 26 de novembre, Sant Feliu de Llobregat de l’1 de desembre del 2000 al 7 de gener de 2001, Terrassa del 12 de gener al 28 de febrer de 2001, El Prat de Llobregat del 23 de març al 8 d’abril, Girona, del 12 d’abril al 6 de maig, Lleida del 10 de maig al 3 de juny, del 7 al 30 de juny, Esplugues de Llobregat del 6 al 30 de setembre, Tortosa del 5 al 31 d’octubre, Olesa de Montserrat del 6 al 30 de novembre i es clou a Barcelona de l’1 de desembre de 2001 al 6 de gener de 2002.

Ja hem dit que un dels aspectes innovadors de l’edició 1998 va ser la presentació del catàleg en format paper i format CD-ROM. A més l’exposició es podia seguir a través d’Internet, a l’adreça http://www.stcugat.org/canals, incorporant així les noves tecnologies en la difusió de la Biennal. Aquests avenços tecnològics també s’apliquen, millorats, a la Mostra de l’any 2000.

Com de costum, l’organització de la XII BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ 2000 és a càrrec de CANALS-GALERIA D’ART i compta amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT de CATALUNYA, el SERVEI DE CULTURA de la DIPUTACIÓ de Barcelona, els AJUNTAMENTS de les ciutats on s’exposa, la FUNDACIÓ CAIXA DE TERRASSA, i l’esponsorització de la Companyia Telefònica AIRTEL.

En aquest tercer mil·lenni, la història continuarà...

 

XIII BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
2002

Enguany, s'acompleixen els 25 anys de la creació d'aquesta proposta artística descentralitzadora a la ciutat de Sant Cugat.
El jurat, representatiu de la universitat, la critica, els galeristes, els artistes ha estat format per JOSEP CERDÀ, degà de la Facultat de BB.AA. de Barcelona, JOAQUIM CHANCHO pintor, JOAN BUFILL, crític d’art del diari “La Vanguardia”, CARME MOLET, pedagoga del Museu Morera de Lleida, RICARD PLANAS, director de la revista BonArt de Girona i JOSEP CANALS, director de la Mostra i membre del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.

El Molt Hnble. President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol, deia en la presentació del catàleg oficial de la Biennal 2002: “La Biennal Mostra d'Art Contemporani Català és una iniciativa de la prestigiosa Galeria Canals que no solament destaca en el marc del nostre panorama artístic, sinó que també contribueix a la projecció cultural de Sant Cugat del Vallès, una de les ciutats que aporten més actius al progrés de Catalunya.

Amb aquesta tretzena edició, la Biennal commemora el seu vint-i-cinquè aniversari. I ho fa, en línia amb les tendències que conformen l'art del nostre temps, mitjançant una aposta decidida per les noves tecnologies. Una altra de les novetats d'enguany és la major implicació institucional, que permetrà que la mostra es consolidi encara més, tant a Sant Cugat com en el decurs del seu recorregut itinerant per Catalunya i el Principat d'Andorra fins l'hivern de l'any vinent.

Com a President de Catalunya, em plau felicitar els artistes que prenen part en aquesta XIII Biennal Mostra d'Art Contemporani Català i els seus organitzadors. Fem entre tots que la gran vitalitat que ha tingut el fet artístic al llarg de la nostra història continuï manifestant, en aquest segle XXI, tota la seva capacitat de renovació i potència creativa.”

El jurat deia: “Amb la present edició de la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2002, s'acompleixen els primers 25 anys d'aquest certamen artístic nascut a Sant Cugat del Vallès, la primera edició del qual es va realitzar en el marc del Congrés de Cultura Catalana de 1977.

Durant tots aquests anys, l'objectiu d'aquesta mostra ha estat descobrir i donar a conèixer al públic les obres de les últimes generacions d'artistes plàstics residents a Catalunya i Principat d'Andorra (pel que fa al límit d'edat, en aquesta edició els participants havien de ser menors de 35 anys en el moment de la selecció). Són molts els noms avui prestigiosos i llavors desconeguts que en el seu moment foren difosos per aquesta Mostra d’Art Contemporani.

Els 30 artistes que integren aquesta exposició amb una obra cada un, han estat seleccionats d'un total de 160 presentats. No s'atorguen primers o segons premis. El premi és estar seleccionat per a formar part d'aquesta exposició itinerant, que es presentarà a diferents ciutats catalanes durant el proper any i mig.

El jurat en la present edició no ha volgut privilegiar una tendència, un estil o una disciplina en particular, en detriment d'altres existents i vàlides. Entenem que aquesta opció eclèctica o oberta que, com a jurat, hem escollit es correspon amb la realitat de l'art actual que realitzen les últimes generacions d'artistes tant a Catalunya com a la resta del món, que és una realitat diversa, o bé perquè alguns artistes es senten lliures de qualsevol normativa estètica o bé també perquè en el conjunt d'ells es troben partidaris de diferents opcions, la suma de les quals ofereix un panorama divers.

D'aquesta manera trobem en aquesta selecció de la XIII Biennal Mostra d'Art Contemporani Català, exemples de pintura, de fotografia, d'obra híbrida o fins i tot d'objecte sonor, diferents tons que inclouen allò que és líric, crític o neutre i diverses classes i graus d'abstracció i de figuració.”

Els artistes seleccionats en aquesta edició són: Ricard ÁLVÁREZ i ARJONA, Elena ARBIOL, Eve ARIZA i ARMENGOL, Unai AZKUNE i SARRIÀ, Joaquim CANTALOZELLA i PLANAS, Xavier ESCRIBÀ, Marta ESPINACH i LLAVINA, Maria FABRE i GRAS, Lluís FERNÁNDEZ i PONS, Miquel GARCIA i MEMBRADO, Glòria GIMENEZ i CARRILLO, Pilar LANAU i FRANCH, Montserrat LÓPEZ i PÁEZ, Anna LORENTE i FLORIANO, Àlex MAS i BADELLINO, Laura MOREJÓN i CORREDERA, Xavi MUÑOZ i FARRERAS, Fina PADRÓS i VIVET, Vanesa PEY i RIBAS, QUECHUA (Jesús José Gracia), Estanislau ROCA i CALAF, Xavier ROLDÁN i GARCIA, Alberto ROMERO i GIL, Òscar SALAMANCA i ANGARITA, Mireia SEGARRA i CALAFELL, Sebastián SOLVEYRA, Núria TOMÁS i MAYOLAS, Judit VIDIELLA i PAGÉS, Mariona VILASECA i ARIMANY i Christian YNARAJA i GENIS.
L’exposició de la Biennal 2002 va ser el següent: Sant Cugat del 24 de maig al 7 de juliol de 2002, Camprodon del 12 de juliol al 18 d’agost, Girona del 22 d’agost a l’11 de setembre, Encamp (Principat d'Andorra)del 2 al 31 d’octubre, Tortosa del 15 al 30 de novembre, Vic del 5 de desembre de 2001 al 6 de gener de 2003, Terrassa del 12 de gener al 28 de febrer de 2003, Viladecans del 7 al 30 de març, Vilafranca del Penedès de 3 al 27 d’abril, Sant Feliu de Llobregat del 8 al 22 de maig, Mollet del Vallès del 6 de juny al 5 de juliol, Lleida del 10 al 30 de juliol, Les Olives (Garrigoles)-Baix Empordà del 8 al 31 d’agost, Olesa de Montserrat del 5 al 28 de setembre, Cambrils del 4 d’octubre al 16 de novembre i Barcelona (ciutat de cloenda) del 17 de desembre de 2003 al 18 de gener de 2004.

El catàleg oficial és editat amb suport paper, internet i també en C.D. Rom. La Biennal 2002 aposta per les noves tecnologies i es pot veure a l'adreça d'Internet: http://www.stcugat.org/canals/mostra2002cat.html

La present edició és organitzada per primer cop per l'Ajuntament de Sant Cugat i Canals-Galeria d'Art, comptant amb el suport de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona i de Girona, els ajuntaments de Sant Cugat, Camprodon, Encamp (Principat d'Andorra), Tortosa, Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, Mollet del Vallès, Olesa de Montserrat, Cambrils, Barcelona i la Fundació Caixa de Terrassa, entre altres. Compta amb el patrocini de la Fundació Caixa del Penedès.

 

XIV BIENNAL CONTEMPORANI CATALÀ
2004

És enguany es celebra la catorzena edició d’aquest fet descentralitzador del nostre art nascut a Sant Cugat del Vallès l’any 1977 coincidint amb el Con­grés de Cultura Catalana i, per tant, en el marc d’un esdeveniment de clara identitat nacional. Des d’aleshores i fins avui, aquest destacat certamen artístic ha escrit una història que és paral·lela a la de Catalunya, i en ell s’hi reflecteixen els grans esdeveniments socials i culturals, en els quals la biennal hi ha estat present –Congrés de Cultura Catalana 1977, Mundial de Futbol 82, Olimpíada Cultural Barcelona 92, Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 esdeveniments que ha viscut el nostre país en els últims vint-i-set anys.

El jurat, que representa el sector de les arts plàstiques a Catalunya, en aquesta edició està format per: Dr. Josep Roy, vice-degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona; Joaquim Chancho, pintor; Joan Bufill, crític d’art del diari La Vanguardia; Carme Molet, pedagoga del Museu Morera de Lleida; Ricard Planas, director de la revista BonArt de Girona, i Josep Canals, director de la Mostra i membre de l'Associació Art Catalunya.

La presentació del catàleg oficial del President de la Generalitat, Molt Hnble. Sr. Pasqual Maragall i Mira dèia : “La Biennal Mostra d’Art Contemporani de Catalunya que impulsa amb notable vitalitat Canals, Galeria d’art, ha permès de reunir, des de fa més de vint-i-cinc anys, una representació significativa de la producció cultural contemporània a Catalunya.

Des de Sant Cugat del Vallès, aquesta selecció d’obres inicia un recorregut arreu de Catalunya i Andorra. El caràcter itinerant d’aquesta mostra marca l’esperit obert i dinàmic de la Biennal. Una experiència que pretén esperonar la creació i la capacitat innovadora dels participants que hi contribueixen amb les seves obres.

Com a President de Catalunya, m’omple de satisfacció poder saludar l’aparició d’aquest catàleg de la XIV Biennal: una esplèndida oportunitat per poder reconèixer el contingut de la selecció i els seus creadors. I animo els responsables de la Biennal i a tots els artistes que hi col·laboren a continuar: els uns creant; els altres fent assequible la creació al públic. I tots, uns i altres, alimentant i fent créixer el nostre bagatge cultural.

L’art manifesta la pulsió cultural latent de les societats. Valgui, doncs, aquesta publicació com a reflex gràfic d’aquest batec i com a reconeixement i estímul per a mantenir la il·lusió que ha permès l’extensa vida de la Biennal.

També la presentació del jurat que deia: “La Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2004 procura acomplir una funció que és necessària. És la mateixa funció que en altres temps acomplien els salons de tardor de París i d’altres exposicions col·lectives organitzades a diferents ciutats amb el mateix objectiu: donar a conèixer les noves generacions d’artistes plàstics, i especialment les aportacions innovadores o amb una vocació innovadora més gran. A Barcelona, per exemple, es va intentar quelcom similar fa uns vint-i-cinc anys però aquell Saló de Tardor no va tenir continuïtat. Sí l’ha tingut, en canvi, aquesta manifestació biennal i itinerant que es celebra des del 1977, per iniciativa de Canals-Galeria d’Art, de Sant Cugat, i que ara arriba a la seva catorzena edició.

Al llarg d’aquests anys, la Biennal ja ha adquirit una certa responsabilitat pel que fa a la difusió de l’art jove realitzat a Catalunya i Andorra (per artistes no necessàriament nascuts en aquests països). Pensem que la responsabilitat encara és més gran en un moment com l’actual, quan les arts, la cultura i fins i tot la societat de consum en general viuen en una certa confusió, de causes diverses. Entre aquestes cal destacar la quantitat excessiva de propostes “artístiques” i d’informació, així com les distorsions que produeixen el mercat i les institucions amb els seus objectius i les seves promocions, distorsions interessades que poden tenir un caràcter populista o, a l’inrevés, un presumpte caràcter elitista i esnob, però que en qualsevol cas cauen en el prejudici excloent. En l’àmbit de les arts plàstiques i visuals, exclouen opcions i aportacions molt vàlides, artistes i obres importants, amb la finalitat de beneficiar només unes determinades firmes i opcions no solament ideològiques, sinó també comercials i estètiques.

El caràcter d’aquesta Biennal es basa en uns límits i en una llibertat. Límits d’espai geogràfic (residència a Catalunya i Andorra) i d’edat (artistes de menys de 35 anys a l’inici de l’any 2004). I llibertat d’estils, tècniques, suports i continguts. Aquest criteri inclusiu, eclèctic, és un altre factor que la distingeix. El jurat no ha pretès imposar unes limitacions a la noció d’allò contemporani identificant-ho només amb determinats suports i continguts (instal·lació de caire sociològic o conceptual, o fotografia de gran format, o pintura abstracta o figurativa, etc.). El jurat ha evitat conscientment qualsevol tipus d’actitud excloent no basada en criteris d’excel·lència, qualsevol classe de prejudici políticament o estèticament correcte.

En l’art actual, el que realitzen les generacions més joves, hi ha llibertat i per això hi ha varietat, i aquesta exposició ho reflecteix. Dels 17 artistes seleccionats a la Biennal, cinc exposen pintures abstractes o figuratives, tres presenten vídeos, tres instal·lacions objectuals, dos fotografies, un escultures com a instal·lació, un dibuix, un fotografies i fotocòpies i un conjunt de dibuixos, fotografies i llum. En la selecció no s’ha buscat cap tipus d’equilibri (quotes femenines i masculines, ni de tècniques, estètiques o d’altre tipus). L’equilibri, no obstant, s’ha produït d’una manera natural, atenent simplement a un criteri que no direm de qualitat perquè aquest mot pot ser equívoc (quan es confon amb el virtuosisme tècnic, per exemple), però sí a un criteri d’excel·lència. Són les millors aportacions realitzades amb vocació innovadora de totes les presentades en aquesta XIV edició.”

Els artistes participants en aquesta XIV edició són: AGGTELEK (Xandro VALLÈS i Gemma PERALES), Raquel ARÉVALO, Joan Marc BATLLE, Laura CIRERA, Sergi CLAVÉ, Florència CORRETTI, Cristina FONTSARÉ , Raquel FRIERA, GRUP BÀSIC, Yeun-Hee KIM, Viviane LLORENS, Ane MEOKI, Jordi MORELL, Jacqueline NIN, Gemma PINEDO DE PEDRO, Lluís RUFAT i Esteve SUBIRAH.

L’itinerari d’aquesta edició de la Biennal pel territori català i també a Andorra va ser el següent: Sant Cugat, ciutat inaugural, del 15 d’abril al 6 de juny de 2004; Vic del 10 al 27 de juny de 2004, Sant Joan de les Abadesses del 10 de juliol al 31 d’agost de 2004; Girona del 9 de setembre al 3 d’octubre de 2004; Encamp –Principat d’Andorra- del 8 al 31 d’octubre de 2004; Mollet del Vallès de 3 de desembre de 2004 al 9 de gener de 2005; Terrassa del 14 de gener al 27 de febrer de 2005; Cambrils del 4 de març al 10 d’abril de 2305; Lleida del 14 d’abril al 8 de maig de 2005; Sant Feliu de Llobregat de l’11 al 29 de maig de 2005; Olesa de Montserrat del 3 de juny al 3 de juliol de 2005; Fundació Rodríguez Amat de Les Olives –Garrigoles-Baix Empordà- del 8 al 31 de juliol de 2005; Sitges del 5 d’agost al 4 de setembre de 2005; Rubí del 7 al 30 d’octubre de 2005; Viladecans del 4 al 27 de novembre de 2005 i Barcelona de l’1 de desembre de 2005 al 8 de gener de 2006.

Com de costum també des de l’any 1998, la biennal es promou a través del catàleg en format paper, del catàleg en format CD-ROM i a través d'Internet

Canals-Galeria d’Art és l’organitzador de la biennal a nivell general; a Sant Cugat també l’organitza l’Ajuntament d’aquesta ciutat.
L'organització de la XIV Biennal d'Art Contemporani Català 2004 compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i dels diferents ajuntaments de les ciutats que acullen la Biennal.

 

XV BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
2006

La Biennal que vol constituir un punt de referència de l’art jove català de l’inici del segle XXI i que vol mostrar l’art més punyent, que es fa actualment en el nostre país.
En uns moments de canvis successius i ininterromputs de la societat actual, la XV Biennal d’Art Contemporani Català 2006 vol ser un toc d’atenció dirigit a la societat, mostrant alguns dels artistes més creatius del nou segle.

La cultura necessita creadors, a més d’espectadors, i els creadors necessiten un ajut difós, imparcial i generalitzat a la seva base, amb ajudes senzilles, poc espectaculars, que no es veuen i no es capitalitzen en els mitjans, però que creen clima de creativitat. Només en aquest context una cultura pot respirar amb vitalitat, i això és el que ha intentat fer la biennal, durant els últims trenta anys, tot unint el segle XX, amb el XXI.
Els plantejaments d’aquesta alternativa plàstica descentralitzadora d’art jove, sorgida a comarques, ha aconseguit amb els anys agrupar en la seva organització a diferents sectors implicats en l’art dels nostres dies. Així, el jurat sempre ha estat format per representants dels galeristes, artistes, historiadors, crítics d’art i la Universitat. Empreses civils també han esponsoritzat l’exposició i diverses institucions han fet possible el seu recorregut itinerant.
La Biennal d’Art Contemporani Català és l’única manifestació d’aquestes característiques que existeix al continent europeu.

El jurat de la XV Biennal d’Art Contemporani Català 2006 representa el sector de les arts plàstiques a Catalunya i està format per: LLUÍS CAMPINS, director del Museu de Sant Cugat, IVÁN DE LA NUEZ, director d’exposicions de l’I.C.B. al Palau de la Virreina de Barcelona, ESTER FERRANDO, artista plàstic de Tarragona, ANTONI JOVÉ, historiador de l'Art i coordinador del Centre d'Art la Panera de Lleida, JOSEP PARERA, crític d’Art i responsable d’Acció d’Art a l’Obra Pública –GISA-, RICARD PLANAS, director de la revista bonart de Girona, CARLOS VELILLA, vice-degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i JOSEP CANALS, director de la Biennal i membre de l’associació (art)catalunya.

El catàleg s'inicià amb un text del Molt Honorable Senyor Pascual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, que deia així: "La XV edició de la Biennal d'Art Contemporani de Catalunya, que enguany organitzen l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el galerista Josep Canals, servirà per projectar, tant aquí com a nivell internacional, l'obra dels artistes d'avantguarda del nostre país, la seva riquesa creativa i la pulsió de la nostra cultura.

La relació entre la societat civil i el món de l'art i el pensament sempre ha estat fructífera a Catalunya. Ens ha ensenyat que el futur, en tot sentit, depèn d'una ambició col·lectiva que no es decreta. Depèn, és cert, de la capacitat per mirar cap endins, però també la de saber-nos projectar més enllà de nosaltres mateixos.
Per aconseguir-ho, el que compta és reconèixer els creadors, els innovadors i acompanyar-los. Desvetllar, propiciar moments de trobada, de sintonia creativa amb la cultura i l'art. L'administració ha de posar-hi les condicions, mai els condicionants.

La Biennal d'Art Contemporani de Catalunya és una palanca per treballar i apostar pel futur de la nostra cultura, abandonant la temptació retrospectiva. Tenim molt de futur per davant, a condició que sapiguem reconèixer que aquest futur ja habita entre nosaltres. Tan de bo que aquest catàleg esplèndid que teniu a les mans hi contribueixi.”

Seguidament, l'escrit de l'Alcalde de Sant Cugat, Sr. Lluís Recoder que deia: La Biennal d'enguany és la primera organitzada conjuntament entre el Museu de Sant Cugat i Canals-Galeria d'Art. Aquesta col·laboració entre la iniciativa pública i la privada, que sempre ha estat beneficiosa per a Sant Cugat, també pot ser-ho en l'àmbit de les arts plàstiques.
Som una ciutat que ha fet bones aportacions a l'art contemporani, sobretot a través de la reconeguda Escola Catalana del Tapís. Aquesta escola, amb la seva tasca renovadora, va propiciar que els artistes més compromesos amb la contemporaneïtat fessin cap a Sant Cugat i des d'aquí transformaren el concepte d'art  tèxtil a l'Estat. Miró, Tàpies, Ràfols Casamada, Grau Garriga, Subirachs, i Muxart són alguns dels que amb il·lusió, es van involucrar en aquell projecte. Això passava entre els anys seixanta i setanta.

Durant l'últim quart de segle XX, quan tot just ens arribava l'alenada democràtica, Josep Canals va iniciar la primera Biennal. A partir d'aleshores, la Biennal va començar a créixer promocionant Sant Cugat i l'art jove per Catalunya i el Principat d'Andorra. La Biennal ha estat sempre oberta a tot el país i ha contribuït a enaltir la marca cultural de Sant Cugat, marca de reconegut prestigi i qualitat.
Enguany, la Biennal tornarà a recórrer diferents indrets de Catalunya i el Principat per mostrar l'obra dels onze artistes seleccionats, alguns dels quals procedeixen de països llunyans. Una oportunitat per aquests joves i sorprenents artistes que, potser algun dia seran reconeguts com els renovadors de l'art contemporani".

Continuava l'escrit del Sr. Vicente Sala Belló, President de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, CAM, que deia: " Una vegada més, és molt gratificant per a la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) poder col·laborar en la realització de la XV Biennal d'Art Contemporani Català 2006, una proposta que fa possible conèixer i prendre contacte amb les creacions de les generacions d'artistes plàstics emergents, que ens apareixen com a resultat de les velles i les noves tècniques, amb conjunció amb la nova societat resultant del mestissatge social i cultural que estem vivint, d'una manera cada cop més accentuada.
La Biennal, d'una banda, ens permet comunicar, com a CAM, la nostra vocació de difondre la cultura, l'art i el pensament de la nostra terra, i, per una altra, fa possible donar suport a persones, entitats i institucions que treballen per refermar els nostres senyals d'identitat mediterranis.

Volem agrair l'esforç i la col·laboració de tots aquells qui han fet possible aquesta manifestació cultural. I posem un accent especial en tots els artistes participants, ja que sense la seva particular aportació creadora seria impossible que el patrimoni mediterrani es pogués continuar innovant, enriquint i expandint arreu del món.

Tampoc volem deixar passar per alt un altre fet important i diferencial d'aquesta Biennal. I és el fet que durant dos anys la mostra apropa el seu innovador contingut a un bon nombre de poblacions de tot el Principat i Andorra. La presentació de nous creadors no és un fet gaire comú, fora de les grans ciutats i la Biennal constitueix una ocasió única per portar aquest inventari de nous valors a molts i disseminats punts de tota la nostra geografia.

Podem afirmar que fòrums com la Biennal d'Art Contemporani Català 2006 afavoreixen el debat permanent sobre el fet creatiu i les seves diverses manifestacions; i fan més fluid el coneixement de nous processos de creació i resultats artístics, a un públic cada cop més heterogeni, però hereu, a la vegada, de la cultura ancestral del Mare Nostrum. Tanmateix, és una satisfacció per a les Obres Socials de la CAM, de poder col·laborar en un punt d'encontre cultural tan interessant com el que aquí presentem".

I per últim, el text del catàleg del Jurat de selecció: “Les biennals d'art, malgrat la reconeguda crisi que gravita sobre elles, continuen la seva singladura pel món, i no sembla pas que hagin de desaparèixer en un termini immediat. Sembla que n'hi hagi prou amb dos anys per a pensar, organitzar, celebrar, deprimir-se i tornar a començar. Es tracta d'un cicle més curt que uns jocs olímpics, però més llarg que una fira d'art. Aquesta temporalitat -avui, amb raó, qüestionada- no és pas exclusiva de les pràctiques artístiques: també existeixen biennals d'energia elèctrica i de fundacions de la salut, d'apicultors i d'art sacre, d'art i empresa, d'artesania i de folklore. Totes elles, amb els seus corresponents protocols i legitimitats, els seus defensors i detractors...
Durant l'època d'eclosió del multiculturalisme, per exemple, els discursos es van bastir a partir de correlacions polítiques més o menys urgents, i van abordar temes com ara diferència, bilingüisme, minories, democràcia, guerra freda, nacionalismes, migracions o pràctiques neocolonials. Posteriorment, les biennals de l'era global han tingut una correlació molt més evident amb l'economia. En especial, cal destacar una connexió important amb la trama turística de les ciutats i, en línia directa, amb el seu espai més distintiu: el parc temàtic.

Les biennals configuren, en fi, un circuit legitimador de les bones i les males pràctiques artístiques, així com dels tipus de saber que circulen al món de l'art contemporani. Dit això, sembla evident que una biennal d'art jove de Catalunya està abocada a afrontar, malgrat l'escala reduïda tant del territori que abasta com del fet generacional a què es redueix, els perills que envolten aquest tipus d'esdeveniments. Alhora, per aquesta mateixa escala en què s'insereix, té la possibilitat d'activar les característiques positives d'aquests encontres: dinamitzar les noves pràctiques i canalitzar les energies locals del nou art català.

En els treballs presentats, s'evidencia l'ús majoritari de poètiques individuals més que no pas socials, de preocupacions de gran càrrega estètica més que no pas polítiques, de recerques textuals més que no pas contextuals. Així mateix, s'hi fan ben eloqüents les coordenades del nou mapa humà de Catalunya, així com les possibilitats i reptes d'actuar en un espai on les pràctiques i els usos institucionals clamen per uns canvis importants en el teixit artístic de tot Catalunya.

Que valgui, doncs, l'aposta pels artistes aquí destacats; i perquè el temps entre una biennal i la següent no representi un buit creatiu, sinó la consolidació d'un territori artístic a l'alçada dels temps que corren."

Per aquesta edició, són onze els artistes escollits pel jurat, que conformen aquesta quinzena edició: ORIOL ARISA, neix i viu a Sabadell; RAMON BRICHS neix i viu a Cardona; ANTONIO FELICES neix a Lima (Perú) i viu a Barcelona; DANIEL JACOBY neix a Lima (Perú) i viu a Barcelona; TJASA KANCLER neix a Maribor (Eslovenia) i viu a Barcelona; MARC NAVARRO neix a Tortosa i viu a Barcelona; ÒSCAR PADILLA neix i viu a Barcelona; MÀRIO PÁEZ neix a Campillos (Màlaga) i viu a Barcelona; LIZ-K PEÑUELA neix a Bogotà (Colòmbia) i viu a Barcelona; HAIZEA POZA neix a Donòstia i viu a Barcelona i ESTHER RIBOT neix a Barcelona i viu a Malgrat de Mar.

El recorregut itinerant de la Biennal és el següent: Sant Cugat del 20 d'abril al 2 de juliol de 2006; CAMBRILS del 6 de juliol al 26 d’agost de 2006; ENCAMP (Principat d’Andorra) del 6 al 29 d’octubre de 2006; RUBÍ del 18 de gener al 25 de febrer de 2007; LLEIDA de l’1 al 31 de març de 2007; SANT FELIU DE LLOBREGAT del 13 al 29 d’abril de 2007; MOLLET DEL VALLÈS de l’11de maig al 22 de juny de 2007; SANT JOAN DE LES ABADESSES del 2 de juliol al 30 d’agost de 2007; VIC del 31 d’octubre al 9 de desembre de 2007 i BARCELONA del 9 de gener al 2 de març de 2008.

La Biennal apostà un cop més per les noves tecnologies, i el catàleg s'edità amb suport paper tenint també pàgina web, on s'hi podia trobar tota la informació en català, castellà i anglès.

L'edició 2006 de la Biennal fou organitzada pel Museu de Sant Cugat i Canals-Galeria d'Art i comptà amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de SANT CUGAT i les ciutats que feien possible el recorregut itinerant de l'exposició. Patrocinà CAM.

 

XVI BIENNAL D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
2008

Es convoca una nova edició de la Biennal d’Art Contemporani Català, la corresponent a l’any 2008, i com de costum es duu a terme una àmplia difusió de les bases per Catalunya i el Principat d’Andorra, presentant-se 133 propostes, entre les quals el jurat en selecciona nou.

El jurat de l’any 2008 està format per: Lluís Campins, director del Museu de Sant Cugat; Josep Canals, director de la Biennal i membre d’(art)catalunya; Ester Ferrando, artista plàstica de Tarragona; Mireia Guillaumes, Historiadora i crític d’art de Girona; Antoni Jové, Historiador de l’Art i coordinador del Centre d’Art La Panera de Lleida; Àlex Mitrani, crític d’art i comissari independent de Barcelona i Carlos Velilla, vicedegà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Canals-Galeria d’Art és l’organitzador de la biennal a nivell general i com és tradicional, l’exposició s’inaugura a Sant Cugat, a la Casa Aymat –seu del Museu- d’aquesta ciutat. Això té lloc el dia 22 d’abril, organitzant-ho per l’ajuntament. Quan l’exposició finalitza a la ciutat inaugural, comença el seu recorregut itinerant per Catalunya i el Principat d’Andorra, fins al desembre del 2009.
El catàleg s'inicià amb un text del Molt Honorable Senyor José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, que deia així: “Em plau felicitar els organitzadors de la XVI Biennal d’Art Contemporani Català; una mostra que ha acollit una representació molt notable de les propostes plàstiques dels nostres joves creadors al llarg de trenta-un anys d’existència.

L’Art Contemporani és un sector estratègic de la nostra cultura. Avui més que mai. El rol dels creadors és l’expressió d’un compromís amb la seva societat i, alhora, suposa un repte enfront de propostes que arriben a tot arreu i des de qualsevol lloc. L’art al món globalitat és més realment i instantàniament universal del que ho hagi estat mai.

L’Art Contemporani és exponent de la recerca permanent de nous llenguatges i s’expressa amb nous mitjans cada dia. El tractament de la imatge a través de les noves tecnologies ha obert portes a un horitzó impensable fa ben pocs anys. Internet és, avui, espai d’expressió i d’intercanvi que arriba arreu, enriquint constantment les propostes plàstiques i visuals.
Catalunya ha estat i és un país de creadors de referència, molts d’ells de renom i abast internacional. A ells la societat els ha de donar suport, propiciant les millors condicions perquè el seu geni creatiu emergeixi des de la més absoluta llibertat. Perquè l’artista només pot ser presoner i deutor del seu propi món.

Animo els promotors de la Biennal –i el jurat que n’escull les propostes-, a seguir treballant per donar a conèixer nous creadors entre aquells qui, combinant talent i risc amb exigència i treball, s’obren camí en el món de l’Art.”
Després continua l’escrit de l’Alcalde de Sant Cugat, Sr. Lluís Recoder: “Aquest 2008 la Biennal d’Art Contemporani Català arriba a la seva setzena edició. No és usual que una iniciativa d’aquest tipus arreli i es consolidi fins arribar a aquest nombre d’edicions celebrades.

Aquesta consolidació és conseqüència de l’energia, l’empenta i el bon criteri del seu principal promotor, Josep Canals, i de la qualitat de la proposta artística de la Biennal, que enguany ofereix a nou artistes joves l’oportunitat de donar a conèixer la seva obra arreu de Catalunya i Andorra.

Sant Cugat és una ciutat compromesa amb l’art contemporani i ha generat, a través de la Biennal i d’altres iniciatives com l’Escola Catalana del Tapís, corrents artístics importants. Miró, Tàpies, Ràfols-Casamada, Grau Garriga, Subirachs i Muxart són alguns dels noms lligats a la nostra ciutat.
 
La Biennal visitarà ciutats com Lleida, Cambrils, Rubí, Sant Feliu de Llobregat, Encamp –Principat d’Andorra-, Olesa de Montserrat, Mollet del Vallès, Sant Joan de les Abadesses, Barcelona i Sant Cugat, un extens recorregut que al llarg de dos anys donarà a conèixer, arreu del territori, l’art més jove fet a casa nostra.”

A continuació l’escrit del Sr. Vicente Sala Belló, President de Caja Mediterráneo deia: “Caja Mediterráneo té de nou l’oportunitat de renovar el seu compromís amb la divulgació i difusió del valors culturals, de refermar la seva resposta cap a les necessitats i propostes de la societat.

Un dels elements fonamentals d’actuació d’Obres Socials CAM és sens dubte el nostre permanent suport cap a la creació artística, el fet d’estar a prop dels nous valors emergents, i treballar per la promoció de l’art en les seues diferents vessants. Aquesta nova convocatòria de la Biennal d’Art Contemporani de Catalunya, representa un exemple magnífic d’aquest compromís, ja que a partir d’ella aconseguim entre tots facilitar una nova forma de veure, apreciar i entendre millor la innegable diversitat artística catalana.

Poc a poc, amb el protagonisme i ajuda d’un prestigiós jurat, amb la il·lusió i projecció dels artistes, i la total implicació de totes les entitats i administracions implicades que hi participen, mantenim els objectius de la mostra des del seu naixement, la de ser una biennal itinerant que s’exposa en espais poc habituals i que entra en contacte amb l’art més nou.

De la mateixa forma, cal recordar que la Biennal d’Art Contemporani de Catalunya és l’única manifestació d’aquestes característiques que podem trobar a Europa.

Remarquem per tant la nostra invitació a conèixer i gaudir cada un dels indrets d’aquesta nova edició de la Biennal d’Art Contemporani, i reiterem de la mateixa manera la nostra voluntat efectiva de donar suport a aquests tipus de trobades, que sumen d’una banda la seva pròpia riquesa cultural i el valor de fer-la pròxima a cadascun de nosaltres. I per descomptat, volem agrair molt sincerament la col·laboració del promotors d’aquesta iniciativa, ja què d’aquesta forma tenim l’oportunitat de que tota la societat es vegi beneficiada de l’acció social de Caja Mediterráneo.”

I per últim l’escrit del jurat de la Biennal 2008, que diu:
“La biennal 2008, perspectives. En aquesta edició de la Biennal, el jurat no s’ha plantejat la seva tasca tal com es fa en els premis més convencionals, necessaris per a la subsistència econòmica de molts artistes, però que no van més enllà. No s’ha tractat de fer una mera selecció jeràrquica de treballs en funció de criteris de gust més o menys explicitats. L’orientació que ha adoptat el jurat en la biennal, parteix d’una altra actitud i d’altres procediments. Hem tractat d’interpretar i valorar cadascuna de les propostes arribades segons la seva consistència i, també, la seva potencial projecció plàstica i conceptual. La tria vol ser prospectiva i respondre a un criteri d’estímul cap al rigor i l’atreviment.

La biennal és una mostra, és a dir un tast, destinat a la divulgació d’obres fresques i novadores entre el públic general o especialitzat. Però pels artistes, sovint novells, ha de ser també un incentiu per l’exigència interna i l’obertura al diàleg amb altres propostes, de vegades ben diferents, en una exposició col·lectiva que els unirà durant dos anys. És per això que, tan important com la tria de noms, deliberadament reduïda, ha estat la tria de les peces i, fins i tot, el debat sobre cadascun dels treballs i les orientacions que es podien suggerir als participants.

Com a reflexió general, podríem destacar l’impuls renovat de la pintura entre una part dels artistes més joves, quelcom que coincideix amb les apreciacions d’alguns curadors i professors sobre l’art emergent. Els pintors han pres el protagonisme en aquesta ocasió amb fórmules molt diferents que inclouen i de vegades combinen aspectes tan diversos com la narrativa, la ironia o el llenguatge abstracte. La fotografia té també el seu espai, encara que potser en una circumstancial discreció. Els procediments mixtos demostren l’obertura a tota mena de tècniques i formats en el terreny més objectual, sovint amb hibridacions, entre els quals destaca la incorporació del tèxtil.

Cal felicitar-se per la continuïtat al nostre país tan donat a l’impuls arrauxat, però també a la intermitència d’una iniciativa com la Biennal d’Art Contemporani Català. Han passat per aquí alguns dels artistes més destacats de la realitat creativa del país. Per consolidar i aprofundir aquesta vocació, cal respondre a les noves tendències i a les noves formes de treball artístic.

Per mantenir la regularitat que és un valor tan preuat, la Biennal d’Art Contemporani Català es troba en procés de renovació constant i és aquí on, també, ha d’emmirallar-se, alhora, en la vitalitat dels artistes. Arriben aquí els treballs de nombrosos artistes joves que cerquen ressò i recolzament per a la seva carrera artística. La visibilitat a les seves obres, el reconeixement que suposa la selecció, són elements importants per a l’autoestima individual i la projecció professional. Però és important també atendre les necessitats productives i establir uns criteris de coherència que incitin a aprofundir en la cerca de sentit. Esperem que aquí trobin una primera empenta.”

El artistes que conformen la XVI Biennal d’Art Contemporani Català són : David BONET, Narcís DÍAZ, Katherinne FIEDLER, Lola LASURT, Pablo LERMA, Elisa MUNSÓ, Maria PADILLA, Carlota POLO i Daniel RODRÍGUEZ.

L’itinerari d’aquesta edició número setze és: SANT CUGAT (ciutat inaugural), del 22 d’abril al 25 de maig de 2008, LLEIDA del 5 al 28 de Juny de 2008, CAMBRILS del 3 de juliol al 30 d’agost 2008, RUBÍ del 4 de setembre al 5 d’octubre del 2008, ENCAMP –Principat d’Andorra- del 16 d’octubre al 2 de novembre de 2008, VILAFRANCA DEL PENEDÈS del 4 al 29 de Març 2009, OLESA DE MONTSERRAT del 4 d’abril al 3 de maig de 2009, MOLLET DEL VALLÈS del 4 de juny al 5 de juliol de 2009, LLINARS DEL VALLÈS del 10 de juliol al 21 d’agost de 2009, SANT FELIU DE LLOBREGAT del 10 al 27 de setembre de 2009, GAVÀ del 3 al 31 d’octubre de 2009 i MANLLEU (ciutat de cloenda),del 4 al 27 de desembre 2009.

La Biennal 2008 aposta un cop més per les noves tecnologies, i a més del catàleg editat amb suport paper també té una pàgina web, www.canals-art.com/biennal.html on s’hi pot trobar tota la informació en català, castellà i anglès.

A nivell general, la Biennal està organitzada per Canals-Galeria d'Art i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la col·laboració dels ajuntaments que fan possible el seu recorregut itinerant, i també col·labora la CAM –Caja Mediterráneo- i Òmnium Cultural.
006

 

XVII BIENNAL D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
2010

Es convoca una nova edició de la Biennal d’Art Contemporani Català, la corresponent a l’any 2010. Com de costum, es fa una àmplia difusió de les bases per Catalunya, presentant-se 120 artistes a la convocatòria, d’entre els quals el jurat en selecciona onze.

El jurat de l’any 2010 està format per: Lluís Campins, director del Museu de Sant Cugat; Antoni Jové, Historiador de l’Art i Coordinador del Centre d’Art La Panera de Lleida, Àlex Mitrani, crític d’art i comissari independent, Josep Montoya, Vicedegà de Cultura i Estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i Aureli Ruíz, artista plàstic i visual.

Canals-Galeria d’Art és l’organitzador de la biennal a nivell general i com és tradicional, l’exposició s’inaugura a Sant Cugat, a la Casa Aymat –seu del Museu- d’aquesta ciutat. Això té lloc el dia 29 d’abril, organitzat per l’ajuntament. Quan l’exposició finalitza a la ciutat inaugural, comença el seu recorregut itinerant per Catalunya fins la tardor del 2011.

El catàleg s'inicià amb un text del Molt Honorable Senyor José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, que diu així: “La més sincera enhorabona als organitzadors de la XVII Biennal d’Art Contemporani Català, per aquesta nova convocatòria i per la continuïtat del certamen al llarg de tants anys.

Una mostra de suport als artistes joves només pot rebre el nostre reconeixement entusiasta. És una iniciativa d’aquelles que més s’han d’encoratjar i agrair. A certes edats és quan cal trobar la seguretat en un mateix i encertar un llenguatge propi i un estil personal, que és allò que tot creador busca.

La Biennal d’Art Contemporani és un veritable esperó per als joves i així s’ha demostrat ja des de fa moltes edicions. És una manera d’ajudar els nous valors a ser reconeguts i que se’ls obrin les portes del circuit de l’art, sempre difícil.

En molts àmbits, però també d’una manera especial en l’art i la cultura, és necessària, convenient i imprescindible la iniciativa privada. I quan aquesta va acompanyada del sector públic és quan es poden assolir millor els objectius perseguits, tan pel que fa als resultats com a la seva difusió.

La meva felicitació, doncs, a la Galeria Canals i a tots els patrocinadors i col·laboradors de la Biennal per la seva implicació. I també la meva enhorabona als artistes seleccionats, junt amb el desig de continuïtat i èxits per a tots.”

A continuació, l’escrit del Sr. Modesto Crespo Martínez, President de Caja Mediterráneo que deia: “Caja Mediterráneo ha mantingut sempre entre les seves accions de caràcter social, una atenció continuada i evident interès per la cultura i molt particularment per les pràctiques i manifestacions artístiques. Bona prova d´açò són la seva activa xarxa de centres expositius i les seves freqüents col·laboracions amb entitats museístiques i nombrosos centres i institucions existents a les zones d’implantació geogràfica de CAM.

Avui tenim de nou l’oportunitat de renovar el nostre compromís amb la divulgació i difusió del valors culturals, de refermar la nostra resposta cap a les necessitats i propostes de l’art català.

Un dels elements fonamentals d’actuació d’Obra Social CAM és sens dubte el nostre permanent suport cap a la creació artística, el fet d’estar a prop dels nous valors emergents, i treballar per la promoció de l’art en les seues diferents vessants. Aquesta nova convocatòria de la Biennal d’Art Contemporani de Catalunya, representa un exemple magnífic d’aquest compromís, ja que a partir d’ella aconseguim entre tots facilitar una nova forma de veure, apreciar i entendre millor la innegable diversitat artística catalana.

Remarquem per tant la nostra invitació a conèixer i fruir cada un dels indrets d’aquesta nova edició de la Biennal d’Art Contemporani, i reiterem de la mateixa manera la nostra voluntat efectiva de donar suport a aquests tipus de trobades, que sumen d’una banda la seva pròpia riquesa cultural i el valor de fer-la pròxima a cadascun de nosaltres. I per descomptat, volem agrair molt sincerament la col·laboració dels promotors d’aquesta iniciativa, ja que d’aquesta forma tenim l’oportunitat de que tota la societat es vegi beneficiada de l’acció social de Caja Mediterráneo.”

I per últim l’escrit del jurat de la Biennal 2010: “Una mostra que convida a l’optimisme.
L’art posa en marxa tota una sèrie de mecanismes que fan millor la vida. Això no vol dir que hagi de ser pragmàticament funcional, sinó que li demanen que activi les nostres capacitats per pensar i per sentir, que ens habiliti per descobrir la simplicitat en la complexitat i la complexitat en allò aparentment unívoc.

És molt satisfactori comprovar que els nostres artistes joves, a més de seguir el seu procés individual d’aprenentatge i descobriment, demostren tenir l’atreviment i la maduresa per apropar-se a les qüestions fonamentals sobre el llenguatge i sobre l’experiència que són pròpies de l’art important i útil.

La Biennal d’Art Contemporani Català, que ja és una tradició a casa nostra –una tradició de renovació-, és una ocasió excepcional per a seguir el batec de la creativitat generada pels artistes novells. Per una banda és un estímul, un premi en el sentit més convencional, per als artistes joves. Encara que aquesta vessant és necessària per a la salut del nostre sistema cultural, no és l’únic ni el principal objectiu. El procés de selecció que el jurat ha dut terme és el primer pas per a definir una exposició que itinerarà per nombrosos municipis. L’exposició és una fotografia prou precisa de l’estat i els corrents de la creació jove. Però és, sobretot, una bona mostra d’art, una experiència que mereix plenament la visita per part de públics molt diversos, des de l’especialitzat al neòfit, perquè significa i estimula.

La gran quantitat de candidatures arribades a l’edició d’enguany ha estat simptomàtica de la necessitat de fer art, allò que convencionalment en diem “vocació”. L’important és que aquesta energia respon més que a un simple hedonisme, a una voluntat de posar en qüestió comportaments i valors rutinaris per proposar obertures cap a una interpretació crítica, intensa i innovadora de la realitat. Evidentment, aquest és un art jove en el qual la força de l’impacte visual, la vehemència crítica o la ironia irreverent són factors claus. Però és també, sovint, un art que recerca la profunditat i la subtilesa.

Els artistes d’aquesta edició mostren vies de experimentació molt diverses. Les tècniques van del vídeo a la pintura, passant pel dibuix, el text, el brodat, la fotografia o el fanzine. La pintura manté la bona salut que ha recuperat des de fa uns anys i es mantenen, ja del tot consolidades, les noves tecnologies, ja sigui com a producte final o com a eina preparatòria.

Avui no té gaire sentit parlar en termes tècnics per a distingir corrents o tendències i situar-los respecte a la modernitat. L’important és allò que es produeix, l’obra i el seu contingut plàstic o conceptual, el seu potencial expressiu, en definitiva. Els problemes que aborden els treballs d’aquests artistes també són múltiples. De vegades els pessimistes afirmen que la societat camina cap a alguna mena de desastre degut a la degeneració de la saviesa i els valors. I és cert que els individus i la societat han de corregir moltes coses, però aquest esforç no és d’avui, s’ha de fer sempre. Els joves artistes aquí escollits i els companys que s’han presentat a aquesta convocatòria demostren que la joventut sap trobar el moment per a reflexionar, analitzar, descobrir, denunciar o gaudir, en una lliçó de llibertat i d’empenta.

El graffiti, l’anàlisi processual, el llenguatge corporal, la poètica d’allò mínim i translúcid junt amb la saturació cromàtica... Totes són opcions possibles i atractives que aquí es despleguen. El nostre país ha destacat per les aportacions universals dels seus artistes. La reflexió innovadora és necessària, en aquest temps difícils més que mai, per a generar modernitat i assajar idees que ens facin més àgils i positius”.

Els artistes que conformen la XVII Biennal d’Art Contemporani Català són: Laura CUCH, Mar GARCIA ALBERT, Daniel GASOL, Míriam GRAU, Mercè HERNÁNDEZ, Antoni HERVÁS, Tamara KUSELMAN, Daniel LUMBRERAS, Ariadna MANGRANÉ, Virginia VALLILENGUA i ZOSEN.

L’itinerari d’aquesta edició número disset és: SANT CUGAT (ciutat inaugural), del 29 d’abril al 4 de juliol de 2010; CAMBRILS del 8 de juliol al 27 d’agost de 2010; MOLLET DEL VALLÈS, del 9 de setembre al 3 d’octubre de 2010; RUBÍ, del
7 al 31 d’octubre del 2010; REUS, del 3 al 28 de febrer de 2011; OLESA DE MONTSERRAT, del 7 d’abril a l’1 de maig de 2011; MANLLEU del 5 de maig al 5 de juny de 2011; TORTOSA, del 9 de juny al 3 de juliol de 2011; LLEIDA, del 7 al 31 de juliol de 2011, VILAFRANCA DEL PENEDÈS del 4 al 28 d’agost de 2011; TÀRREGA, del 4 al 30 d’octubre de 2011 i TARRAGONA, de l’1 al 31 de desembre de 2011.

La Biennal 2010 aposta un cop més per les noves tecnologies, i a més del catàleg editat amb suport paper també té una pàgina web, http://www.canals-art.com/biennal2010.htlm, on hi ha tota la informació en català, castellà i anglès. A nivell general, la Biennal està organitzada per Canals-Galeria d'Art i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la col·laboració dels ajuntaments i entitats que fan possible el seu recorregut itinerant, també col·labora la CAM –Caja Mediterráneo-, Òmnium Cultural i El Club de Cultura Tr3sC.

 

XVIII BIENNAL D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
2012

Es convoca una nova edició de la Biennal d’Art Contemporani Català, la corresponent a l’any 2012. Com de costum, es fa una àmplia difusió de les bases per Catalunya, presentant-se 120 artistes a la convocatòria, d’entre els quals el jurat en selecciona nou.
El jurat de l’any 2012 està format per: Lluís Campins, director del Museu de Sant Cugat; Eudald Camps, crític d’art de Girona, Josep Canals, galerista i director de la Biennal, Francesc Gabarrell, Conservador del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, Àlex Mitrani, crític d’art i comissari independent, Josep Montoya, Vicedegà de Cultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i Aureli Ruíz, artista plàstic i visual de Reus.

Canals-Galeria d’Art és l’organitzador de la biennal a nivell general i com és tradicional, l’exposició s’inaugura a Sant Cugat, a la Casa Aymat –seu del Museu- d’aquesta ciutat. Això té lloc el dia 19 d’abril, organitzat per l’ajuntament. Quan l’exposició finalitza a la ciutat inaugural, comença el seu recorregut itinerant per Catalunya fins el gener de 2014.

El catàleg s'inicià amb un text del Molt Honorable Senyor Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, que diu així: “És tot un honor poder adreçar unes paraules de felicitació als propietaris de la Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès, per l’organització de la XVIII Biennal d’Art Contemporani Català, un esdeveniment cultural que va començar l’any 1977 i que ha sabut mantenir-se en el temps i adaptar-se a les noves realitats.

Poques coses més arriscades, alhora que il·lusionats, hi deu haver en el panorama galerista actual que donar una oportunitat a joves artistes emergents perquè tinguin l’ocasió de mostrar la seva obra arreu del país. Aquesta és la raó de ser de la Biennal d’Art Contemporani Català, i el compromís que tenen les persones, les administracions i les institucions que hi col·laboren, i que cada dos anys fan possible la celebració d’una nova edició.

Catalunya sempre ha estat un país de creadors, de persones avançades al seu temps en el món de l’art i en moltes altres disciplines. Com a tot arreu però, sempre ha estat necessari que algú apostés per ells i els donés una oportunitat. És el que té ser jove.

Aquesta Biennal és una magnífica ocasió per poder comprovar la vitalitat dels nostres joves creadors, i el camí que marquen les noves tendències de l’art contemporani actual, un art i uns artistes sacsejats per la crisi, però que no han perdut l’empenta i el dinamisme característic del jovent.

Desitjo que l’edició d’enguany de la Biennal sigui ben reeixida, que sigui un estímul i un al·licient per als qui tenen la sort de poder-hi ser presents, i que el recorregut que farà per Catalunya serveixi per mostrar al públic el gran potencial i futur dels nostres joves creadors.”

A continuació, l’escrit de la il·lustre alcaldessa de Sant Cugat, Sra. Mercè Conesa: “Sant Cugat és una ciutat innovadora, jove, creativa i emprenedora. Tot i que aquests conceptes són propis del temps actual, ja eren aplicables fa 36 anys, moment en què naixia a la ciutat una iniciativa amb marcat caràcter de país: la Biennal d’art Contemporani Català, impulsada aleshores, i ara, pel galerista santcugatenc Josep Canals.

18 edicions després del seu naixement la Biennal segueix fidel als valors inicials que desprenia, que alhora la refermen com un projecte modern i actual, i que són l’impuls a la creativitat, a la recerca de noves formes i materials per a l’expressió artística, el recolzament als i les artistes més joves, tot donant-los la possibilitat d’exposar les seves obres en espais destinats a creadors professionals i amb una trajectòria consolidada i, a més, el de posar en relleu la idea del territori, fent voltar la Biennal al llarg de Catalunya.

Perquè les bones idees no tenen edat i els projectes sòlids resisteixen qualsevol crisi, l’Ajuntament de Sant Cugat dóna suport, com ho ha fet des del seu inici, a la Biennal d’Art Contemporani Català, que ha contribuït a la consolidació del panorama artístic català amb l’ajut atorgat a les generacions de creadors i creadores més joves del país.
I que duri molts anys més”.

I per últim, l’escrit del jurat de selecció de la Biennal 2012: “La biennal de la responsabilitat i el compromís. Ara cal que tot el que fem ho fem bé i amb sentit. Són temps difícils i d’incertesa per a tots. El sector cultural és un dels més fràgils i afectats davant aquesta conjuntura. Però hem de fer entendre a la societat que no només la cultura no és part del problema sinó que, al contrari, és una de les solucions, una autèntica i indefugible necessitat del país per a poder afrontar el futur amb perspectives millors.

El jurat ha sigut conscient de la transcendència d’aquesta edició de la Biennal d’Art Contemporani Català 2012. Hi ha un perill de des-capitalització cultural del país: un empobriment que també és molt real i perillós.

Són a l’ordre del dia els ajustaments i les restriccions que, si bé semblen necessàries i inevitables, han de ser fets amb afinat criteri i responsable planificació. Com diuen els experts i sentim sovint, d’una banda cal focalitzar-se en ser més competitius, més creatius, oberts i preparats, i d’altra banda es necessari també renovar el nostre compromís comunitari, actuar amb responsabilitat, pensant en comú, de manera generosa, humana i crítica.

L’art contemporani, encara que alguns els sorprengui encara, contribueix poderosament al progrés d’un país, a la seva capacitat de pensar i pensar-se, a la seva maduresa i al seu prestigi, tal com podem comprovar a les societats més avançades. L’art no ha de ser entreteniment i plaer (que també pot ser-ho de vegades); l’art contemporani en la seva millor accepció és recerca, innovació, crítica, aprenentatge, creixement i obertura, en definitiva: intel·ligència. Ens fa més forts i més creatius i Catalunya hauria de mostrar, un cop més, aquesta capacitat seva d’experimentar i avançar.

La XVIII edició de la Biennal d’Art Contemporani Català, pensada i impulsada des de Sant Cugat del Vallès i més necessària que mai, és doncs una ocasió per a reivindicar el paper de l’art, per a donar exemple d’esforç i imaginació.

L’artista jove està acostumat a la incertesa i la precarietat, però aporta també la seva vocació i entusiasme. Però aquest any hem constatat, a més, una tendència clarament a l’alça en quant a la serietat i cura del projectes artístics, cada cop millor presentats i argumentats, cosa que dona també la mesura del treball fet des de les Escoles Superiors d’Ensenyaments Artístics i Facultats de Belles Arts, així com de la progressiva adaptació als criteris d’exigència internacionals.

Hem tractat de respondre amb respecte i rigor al desafiament exemplar que ens plantegen els nostres artistes. Cal dir que més enllà de la selecció reduïda que hem hagut de fer, hi ha un nombre molt destacable d’artistes que han presentat propostes de gran qualitat. Segurament podríem haver fet una segona biennal de la mateixa categoria amb opcions que han quedat descartades per qüestions de format de la biennal.

Creiem que l’exposició derivada de la nostra tria permetrà apreciar la diversitat i densitat de les propostes artístiques. Vídeo, pintura, performance, dibuix, objecte… trobem aquí totes les tècniques, sovint combinades i conciliades. Uns artistes investiguen sobre el llenguatge visual i la cultura de la imatge, altres s’aboquen a la història o a la política i l’analitzen críticament. Hi ha qui reflexiona sobre la identitat individual o sobre els comportaments col·lectius. Hi ha qui renova, un cop més, les facultats de la imaginació i la poètica. Fresques i alliberadores o bé analítiques i crítiques, les obres d’aquests joves.

No sempre aquestes obres són fàcils, però avui qui vol la facilitat? Apostem, doncs, per l’exigència i el creixement.”

Els artistes que conformen la XVIII Biennal d’Art Contemporani Català són : Lúa Coderch, Loretta Firmani, Ayuko Hoshino, Laura López Balza, Clàudia Pagès Rabal, Francesc Ruiz Abad, Joan Saló Armengol, Sergi Serra Mir i Mireia Terrado Lozano                                     

L’itinerari d’aquesta edició número divuit és: SANT CUGAT (ciutat inaugural), del 19 d’abril al 9 de juny de 2012; CAMBRILS del 6 de juliol al 24 d’agost de 2012; LLEIDA, del 7 al 30 de setembre de 2012; TORTOSA, del 2 de novembre al 2 de desembre de 2012; CADAQUÉS, del 8 de desembre de 2012 al 6 de gener de 2013; REUS, de l’11 de gener al 2 de febrer de 2013; RUBÍ, de l’1 al 31 de març de 2013; OLESA DE MONTSERRAT, del 5 d’abril a l’1 de maig de 2013; LES BORGES BLANQUES, del 6 al 30 de juny de 2013; TARRAGONA del 10 al 27 d’octubre, MOLLET DEL VALLÈS, del 7 de novembre a l’1 de desembre de 2013,; SANT BOI DE LLOBREGAT del 4 de desembre de 2013 al 26 de gener de 2014.

La Biennal 2012 és la de les noves tecnologies, ja que tota la informació és present a la xarxa.
La novetat més destacable d’enguany és la tecnològica, doncs el catàleg i tota la informació de la Biennal és present al telèfon mòbil Apple i Android, d’on es pot descarregar de forma gratuïta:
Iphone: anar a App Store i buscar "canals art"
Android: anar a Android Market i buscar "canals art"

També es pot consultar a la xarxa a Facebook, Twitter, You tube, Flickr, Vimeo, Issuu....

La Biennal d’Art Contemporani Català 2012 és organitzada a nivell general per Canals Galeria d’Art, amb el suport del Museu de Sant Cugat, la Generalitat de Catalunya i diferents ajuntaments i institucions públiques i privades de les diferents poblacions que fan possible el recorregut itinerant.
Col·laboren: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Òmnium Cultural, Club de Cultura Tr3sC.

 

XIX BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
2014

Quan tot feia preveure que enguany no es podria celebrar la dinovena edició de la Biennal d’Art Contemporani Català 2014, torna a ser una realitat  amb la col·laboració del Museu de Sant Cugat i l’organització de Canals-Galeria d’art, juntament amb empreses públiques i privades.

L’organització de la Biennal, han volgut lluitar contra el desencís general i mantenir en actiu aquesta biennal, que estimula la creativitat dels artistes menors de 35 anys.

El jurat de la present edició està format per: Aureli Ruíz, artista plàstic i visual de Reus; Albert Mercadé, director de la Fundació Arranz-Bravo; Josep Canals, galerista i director de la Biennal; Arnau Puig, crític d’art, historiador i filòsof; Dra. Mar Redondo, Vicedegana de Cultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; i Lluís Campins, director del Museu de Sant Cugat.

El text de salutació del catàleg és a càrrec del Molt Hnble. President de la Generalitat, Sr Artur Mas i diu: “Acostar l’art a la gent és una tasca necessària que requereix voluntat, compromís i dedicació. Totes les entitats i institucions que col•laboren en el certamen fan possible que la Biennal es pugui veure en molts indrets de Catalunya. Un fet especialment positiu, que permet l’accés a l’art emergent a molta gent, més enllà dels habituals cercles culturals.

El nostre sempre ha estat un país de creadors, d’artistes que han estat a l’avantguarda i són una referència mundial. Aprofitem aquesta circumstància i disposem-nos ara a gaudir de les obres seleccionades i premiades a la XIX Biennal d’Art Contemporani Català 2014.”

També l’Alcaldessa de Sant Cugat, Sra. Mercè Conesa adreça unes línies de presentació en el catàleg d’aquesta dinovena edició i diu: “La Biennal d’Art Contemporani Català és una de les convocatòries més antigues de Catalunya que vetlla per la divulgació de l’art jove contemporani. Potser hi ha altres convocatòries d’aquest tipus, però no que tinguin un sentit territorial tan ampli, més enllà de la població on s’origina el recorregut. El 2014 se celebrarà la 19a edició, que són 38 anys d’existència. Podem dir doncs que per la Biennal hi han passat una gran varietat d’artistes, i sobretot, que ha estat bressol de creadors que avui dia tenen ja un nom i una reputació consolidada dins el món de l’art contemporani.

La Biennal pot esdevenir una plataforma més que els joves poden fer servir per donar a conèixer la seva obra i la importància d’una convocatòria d’aquestes característiques radica en aquest fet. Perquè aquest és l’objectiu últim de la Biennal: donar oportunitats als artistes joves en un moment crucial de la seva carrera, en què s’estan definint, tot creant el seu llenguatge que es consolidarà cap a una maduresa creativa. Si aquesta convocatòria serveix per reafirmar i potenciar les facultats creatives d’aquests joves talents, ja podem dir que la seva existència té sentit.

La dinovena Biennal d’Art Contemporani Català és una realitat gràcies a la tenacitat del seu promotor, Josep Canals, activista cultural santcugatenc. Al llarg dels anys ha sabut construir una xarxa de complicitats arreu del país que permeten a aquesta mostra arribar fins als indrets més allunyats de Catalunya, a altres municipis catalans que veuen en l’art i en aquesta iniciativa la possibilitat de sortir en el mapa.

Sant Cugat és una ciutat creativa, cultural i educadora, i veu en la Biennal un camí obert per aprofundir en el coneixement d’allò que l’art i el talent dels artistes més joves poden oferir a la nostra societat, alhora que entén la biennal com a eina imprescindible per dur el nom de la nostra ciutat arreu.

De l’expertesa d’una Biennal que ha arribat a la 19a edició a la joventut dels participants, una mostra més del què podem fer de Sant Cugat cap al món quan hi ha, com és el cas, matèria primera.

Tant si hi participeu com a creadors com si voleu descobrir-hi nous valors de l’art en una de les exposicions que s’organitzaran, desitjo que gaudiu d’aquesta Biennal. Sant Cugat és i serà terra d’artistes!.”

El text d’aquest catàleg per part del jurat diu: “ART 2014, LA BIENNAL DE L’ADVERTIMENT VERS L’ESDEVENIDOR. La Biennal d’art Contemporani Català ha arribat a la seva XIX edició, la del 2014. Les circumstàncies objectives i psicològiques feien ben difícil poder-la mantenir per la circumstancial psicosis de que hi ha altres coses més importants que l’art per defensar la solidesa de la vida. Tanmateix, l’experiència i la realitat demostren que no, que tot és una xarxa, un entramat, que la qualitat de cap manera està renyida amb la quantitat, si bé aquesta és sempre absolutament essencial.

La història d’aquesta Biennal, nascuda l’any 1977 als inicis de la democràcia, va estretament lligada a la nostra contemporaneïtat política i social, i ha estat sempre present a tots els esdeveniments globals que han caracteritzat aquests darrers decennis d’acció inventiva, productiva i social. Si va néixer a partir de la iniciativa privada, la intencionalitat va ser de seguida compresa per les institucions públiques i privades, i la necessitat de la seva presència i circulació pel territori immediatament assimilada i fomentada.

L’altre element determinant d’aquest certamen d’arts plàstiques, fou que servís d’incentiu i facilités l’aparició, al compromès àmbit obert de la ciutat i del mercat real, de la producció emocional i reflexiva dels joves creadors. Atesa la motivació de la convocatòria s’hi podia participar només amb l’única condició de ser resident al territori.

Fins ara, cada oportuna convocatòria ha estat un èxit de participació i de qualitat i molts artistes que han excel·lit després, n’han estat concursants en un moment o altre. Atenint-nos a aquest fet, hom no podia deixar de banda, per circumstàncies poderoses però alienes a l’acció creativa, aquesta nova escaient XIX convocatòria. Cap entrebanc del tipus que fos ho podia ni devia impedir.

Tot plegat s’ha volgut fer, atès la creixent i impetuosa marxa endavant i capdavantera de les estructures socials i productives catalanes, dins de la més absoluta i estricta modernitat. La convocatòria s’ha produït única i exclusivament a través dels mitjans i xarxes socials, i amb el recurs de les tecnologies que les constitueixen, sent també les xarxes socials les que fan d’altaveu del treball dels artistes i de les obres que es mostren.

La resposta que s’ha rebut s’ha emplaçat al mateix nivell; tots els concursants han ofert les seves recerques i creativitat a través de les tecnologies i procediments que han cregut més adients a l’expressió d’emocions, sentiments i pensaments que necessitaven o desitjaven plasmar. Precisament això ha fet pensar al Jurat que potser a partir d’ara caldria no només mostrar a les exposicions els guardonats que a criteri del Jurat en són mereixedors, sinó que també caldria mostrar les propostes dels que han acudit a la convocatòria. Tot plegat dóna una idea i exemplifica que un país i les seves sensibilitats es composen d’infinitat de projeccions i perspectives, però que també seran algunes d’entre les manifestades les que determinaran, precisaran o projectaran la força col·lectiva del conjunt creatiu del país.

És amb aquesta empenta i amb aquesta convicció que es fa sempre vigent el tarannà i la manera de ser dels que s’han lliurat a la tasca creativa de les arts, i és així com esdevé vigent i natural que aquelles aportacions conformin la sensibilitat de la societat que les genera. A les arts i els joves, avui més que mai, els hi cal una plataforma que els obri camins, ja que d’ells depèn el futur de Catalunya. Amb il·lusió i entusiasme 68 joves s’han presentat a l’edició d’enguany, el jurat s’ha hagut de posar a l’alçada de les sol•licituds de participació rebudes i ha respost en relació al mateix nivell d’exigència.

De tots els presentats 8 joves de diferents disciplines artístiques són la nostra aposta, sense menysprear els no seleccionats, ja que de ben segur entre els que ara no exposen tenim bons valors de l’art a esdevenir.

Tot plegat ha estat possible i permès per la col·laboració ferma i convincent de Canals-Galeria d’Art i la col·laboració dels Museus de Sant Cugat i l’Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat de Catalunya i de moltes altres institucions públiques i privades que han tingut la voluntat de participar-hi tot mantenint oberta aquesta plataforma artística jove.”

Els artistes participants en aquesta edició són: Albert Arribas i Forcada, nascut a Barcelona, viu a Blanes. Carles Azcón i Jutglà, nascut a Canberra –Austràlia-, viu a Cardedeu. Xiana Gómez i Díaz, nascuda a Lugo, viu a Barcelona. Sergio Mesa i Fernández, neix i viu a Manresa. Míriam Rialp i Bonet, neix i viu a Santa Coloma de Queralt, Irene Solà i Sáez, nascuda a Vic, viu a Malla. Bernat Soler i Mañé, neix i viu a Vilanova i la Geltrú i Ruth Sòria i Vidal, nascuda a Santa Coloma de Gramenet, viu a Badalona.

L’itinerari que segueix l’exposició de la present Biennal és el següent: Sant Cugat (ciutat inaugural) del 2 d’abril al 29 de juny de 2014; Lleida del 3 al 28 de febrer de 2015; Olesa de Montserrat del 7 al 29 de març de 2015; Reus del 8 al 30 de maig de 2015; Mollet del Vallès del 5 de juny al 21 de juliol de 2015 i Tarragona del 23 de juliol al 30 d’agost de 2015.

Cal destacar que l’actual biennal ha evolucionat i s’ha adaptat a les noves tecnologies, de tal manera que tota la seva organització i coordinació s’està fent a través de les xarxes socials.

El catàleg i tota la informació de la Biennal és present al telèfon mòbil Apple i Android, d’on es pot descarregar de forma gratuïta:
Iphone: anar a App Store i buscar "canals art"
Android: anar a Android Market i buscar "canals art"
També es pot consultar a la xarxa a Facebook, Twitter, You tube, Flickr, Vimeo, Issuu.... i a la web http://www.canals-art.com/biennaldart.html
http://www.facebook.com/home.php?ref=hp#!/pages/XVIII-Biennal-dArt-Contemporani-Catal%C3%A0-2012/292714667422566

La Biennal d’Art Contemporani Català 2014 està organitzada per Canals-Galeria d’Art, amb la col·laboració del Museu i l’Ajuntament de Sant Cugat, i el suport de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions públiques i privades.

 

XX BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
2016

Continuant en la seva línia de projecció de l’art jove, comença una nova edició d’aquest certamen artístic que ja fa història.

En aquesta ocasió, el jurat de la Biennal 2016 representa el sector de les arts plàstiques a Catalunya i enguany està format per: Josep Canals, galerista i director de la Biennal; Aida Marin Historiadora d’art de Reus, Joana Llauradó, comissària independent de Sant Cugat, Albert Mercadé, director de la Fundació Arranz-Bravo de l´Hospitalet; Dra. Mar Redondo, Vice-degana de Cultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

La presentació del catàleg d’aquesta vintena edició de la Biennal és a càrrec del President de la Generalitat de Catalunya, Molt Hnble. Sr. Carles Puigdemont, i diu: “Em plau d’allò més saludar una nova edició de la Biennal d’Art Contemporani Català com a important iniciativa cultural que, a més, està en línia amb principis de fons que el Govern de Catalunya comparteix. Em refereixo, al paper de la cultura com a element de cohesió social i, també, d’equilibri territorial, que són objectius que es donen singularment en aquesta Mostra. Pel que fa a la cohesió social, entenem que és bàsic donar notorietat, difusió i promoció als joves creadors per fer que s’activin els mecanismes d’ascensor social –o en aquest cas, artístic- que, amb tants bons resultats, han funcionat fins ara. Igualment, és molt important promoure els circuits artístics més enllà de l’àrea d’influència de Barcelona tal com es bé assolint amb la itinerància de les exposicions de la Biennal.

I tot plegat no ha estat pas foc d’encenalls, sinó que s’ha posat de manifest al llarg de 40 anys d’existència de la Biennal, que fan d’aquesta una de les convocatòries més antigues de Catalunya que vetlla per l’art jove contemporani, amb un èmfasi especial en la innovació i l’experimentació. Confiem que, aquesta XX edició, al costat d’altres iniciatives, pugui ser foment del col·leccionisme i, en paral·lel, del necessari suport que hi puguin prestar institucions i empreses.

Al darrera de la Biennal hi ha el compromís de l’Ajuntament de Sant Cugat, del Govern de la Generalitat i, és clar, de Canals-Galeria d’Art. Però deixeu-me singularitzar i agrair la tenacitat i l’empenta del santcugatenc Josep Canals que ha sabut mantenir viva la flama d’aquesta iniciativa fins i tot en les èpoques de majors dificultats pressupostàries.

La joventut té futur i un futur creatiu. Ho han demostrat els artistes que han precedit els que ara han resultat seleccionats i, de ben segur, que aquests ho demostraran amb escreix en un futur que els pertany.”

També la presentació de l’Alcaldessa de Sant Cugat, Il·lustríssima Sra. Mercè Conesa, diu en el catàleg: “L’art és una manifestació cultural que ens defineix com éssers humans i com a societat. Però tot acte creatiu comença amb l’artista, i sense ells la nostra societat estaria coixa. És en els primers anys d’aquesta decisió valenta de dedicar-se professionalment a la creació artística quan la persona ha de notar un suport per tal que pugui fer de la seva professió un veritable referent social, estètic i intel·lectual.
És en aquests moments on convocatòries com aquesta biennal, i altres propostes i espais escampats per la geografia catalana, són claus en el desenvolupament d’una xarxa d’artistes emergents, d’espais de creació i promoció. Vint edicions enrere possiblement aquesta biennal d’avui era una de les poques oportunitats pels artistes emergents per fer arribar el seu nom arreu la geografia catalana. La situació actual, afortunadament, ha canviat i són molts els espais i les convocatòries que aposten per la creació contemporània i ofereixen oportunitats als artistes que per les seves qualitats poden ser els futurs referents.

El Centre d’Art Maristany, entre les seves línies de treball amb l’art contemporani, inclou la creació emergent com a oportunitat pels joves creadors de tenir un espai referent dins la nostra ciutat. No només un espai on poder visitar exposicions d’art contemporani sinó també formar part de les seves programacions estables. La biennal n’és un exemple, però en vindran molts més perquè Sant Cugat vol recuperar el seu espai com a ciutat implicada amb la creació contemporània. La posada en marxa del Centre d’Art Maristany un any i un mes enrere, poc a poc, ens torna a situar en el mapa de la creació contemporània, tot i que encara ens falta camí a recórrer, estem disposats a fer-ho.

L’art jove i emergent s’ha de convertir en un dels motors culturals per a la nostra societat i de pas per a la nostra ciutat. El “no future” del moviment punk, del que s’estan fent retrospectives i relectures, s’ha de convertir en el “future” representats pels artistes seleccionats. Vull felicitar a Lluc Baños, Gara Basilio, Clara Cortés, Daniel Gasol, Ivan Morales, Alejandro Palacín i Francisco Pretel perquè la seva selecció ha sigut unànime per part del jurat i perquè són una mostra qualitativa del pols i la diversitat creativa que l’art ens pot oferir avui dia. També felicitem a Josep Canals, director de la biennal, per aquestes vint edicions i a la gran tasca feta pel jurat format per Joana Llauradó Farrés, Aida Marín, Albert Mercadé i Mar Redondo.”

El text del catàleg que escriu el jurat d’aquesta edició, diu: “XX Biennal d’art contemporani català: la biennal de la represa.
Fa dos anys, tots els membres del jurat que vam formar part de la XIX Biennal Art Contemporani Català, vam estar d’acord de titllar aquell esdeveniment, pel context crític en el qual es va dur a terme, com una biennal de resistència. El titular que proposem pel certamen d’aquest any té un to més constructiu: estem sens dubte davant de la biennal de la represa. Represa pel nombre d’artistes que s’hi han presentat, refermant-se la biennal com una dels principals certàmens artístics del país. Represa per a la millora organitzativa de l’esdeveniment, ara en més estreta aliança amb l’Ajuntament de Sant Cugat i agents artístics de la ciutat. I Represa, finalment, per l’esperit que regna en les obres presentades: de clara factura constructiva, objectual, amb una expressa voluntat per part dels artistes de reapropiar-se i empoderar-se de l’espai físic circumdant.

L’objecte construït, desconstruït, expressat, friccionat, interpel·lat. Totes les declinacions possibles entorn a l’objecte hi ha tingut cabuda a la XX Biennal, en una dinàmica plenament en consonància amb el desenvolupament actual de les arts del país. Ho hem pogut presenciar aquest darrer any en una de les places més efervescents d’art contemporani, a L’Hospitalet de Llobregat: l’exposició Luces de David Bestué (on les escultures de l’artista dialogaven amb motlles modernistes de la fàbrica de ceràmiques Cosme Toda), l’exposició La Lliçó de Diògenes al Centre d’Art Tecla Sala (on es mostrava un diàleg objectual entre artistes contemporanis i dels seixanta), o en les propostes d’artistes com Lucia C. Pino, Carlos Valverde, Pere Llobera o Felipe Talo. És, ens sembla, una conseqüència natural de la vivència d’un context hostil i de supervivència, en el si del qual l’artista contemporani ha realitzat un doble moviment artístic: un d’interior i palpable, treballant amb els objectes més propers i humils que té a l’abast, dialogant amb una tradició que es remunta als temps de l’art povera; i un altre d’exterior i col·lectiu: ja no val l’especulació artística ni l’endogàmica, l’artista sent la necessitat de posar l’objecte en relació amb el seu entorn social o contextual.

Els artistes guanyadors de la XX Biennal dialoguen estretament amb l’esmentat estat d’esperit. Lluc Baños (Barcelona, 1985) ha proposat un desglossament d’objectes pobres del seu context quotidià: uns llumins consumits, que l’artista dibuixa al llarg d’una sèrie de 64 dies, i que en un segon moment desplaça a una nova dimensió artística: el treball amb gravat i tampons impresos sobre papers de gran format. Els artistes no en tenen prou en crear un objecte: tenen la necessitat de crear-lo tot vinculant-lo a una actitud que necessiten documentar: desconstruint l’objecte, midant-lo, contant els dies en els quals hi treballen per a gestar-lo, posant-lo ho en relació amb l’espai i el temps de creació, tal i com també palesa la proposta de l’artista Clara Cortés (Vic, 1991), de qui hem seleccionat la peça 98 centímetres, els centímetres precisos en que ha dut a terme la seva proposta expressiva i cromàtica, d’incisió artística dins la tècnica del gravat calcogràfic.

Si el nucli germinal de la proposta de Baños i Cortés és la desconstrucció, l’artista resident a L’Hospitalet Gara Basilio (Barcelona, 1993), treballa des del pol oposat: la construcció i la relació amb el públic. En el treball que li hem seleccionat (Geometria del caos), l’artista proposa la construcció d’un cub de grans dimensions format per 45 peces -6 de ferro, 14 de guix, i 25 de fusta-, amb les qual l’espectador està convidat a interaccionar. Es tracta d’una dinàmica complementària a l’obra d’ Alejandro Palacín (Barcelona, 1989), qui també dialoga amb l’objecte, però en aquest cas no desgastat o construït, sinó l’objecte trobat, aleatòriament al món quotidià, que ell pinta, altera i transforma tot posant-ho en relació amb noves troballes urbanes o quotidianes a partir de les quals configura una lúdica i harmònica sèrie de135 objectes específics.

D’ençà uns pocs anys la pintura ha tornat a recuperar la centralitat dins l’art contemporani, entaulant un diàleg fecund amb la pintura irònica i figurativa nord-europea dels noranta (Peter Doig, David Hockney o la pintura alemanya de l’escola de Leipzig). En aquest context ens hi ha fet pensar la pintura de Javi Pretel (Argentona, 1981), que s’apropia pictòricament d’objectes peculiars de la realitat urbana, i els descontextualitza sobre la tela en ambients atmosfèrics alhora abstractes i cromàticament exultants. Aquest punt de tensió entre dues realitats antagòniques però complementàries, també és un dels eixos de reflexió del pintor Ivan Morales (Girona, 1990), de qui hem seleccionat el projecte Installation I. Ens interessa especialment la relació divergent que Morales proposa entre la pintura i l’espai on s’exposa: el pintor altera d’una manera radical l’espai expositiu, elevant el paviment, transformat en cartró, i forçant a l’espectador a realitzar una exploració física de l’espai abans de poder accedir a la contemplació de l’obra.

En la XX Biennal hem observat una disminució substancial de treballs artístics socialment compromesos, una realitat que, tanmateix, troba representació en aquesta edició amb el treball de Daniel Gasol (Valls, 1983). Tot i la seva jove edat, és un dels artistes premiats amb una trajectòria més fecunda, tant des del punt de vista artístic com teòric. L’obra seleccionada per a la biennal (How to build national security) és deutora de la recerca de fons de la seva tesi doctoral, parcialment dedicada a la reflexió crítica sobre el llenguatge, cínic i persuasiu, emprat per la indústria audiovisual nord-americana. Gasol ens mostra una sèrie d’imatges d’arxiu de l’assassinat de dictadors tradicionalment aliats de la política nord-americana com Sadam Hussein o Gadafi, els quals l’artista ens convida a visionar al so de la música melosa i amable del pop americà. L’obra de Gasol ens permet fer una reflexió de fons, i si volem conclusiva, de la XX biennal: vivim en una realitat vulnerable com a conseqüència de la seva accelerada virtualització, i cada cop més allunyada de l’experiència física i objectual amb el món que ens envolta. En aquest context, l’experiència artística, física i socialment compromesa, es presenta, novament, com l’instrument més eficaç per assolir la cada cop més anhelada rehumanització del món.”

Els artistes participants en aquesta edició són: Lluc Baños nascut i amb domicili a Barcelona, Gara Basilio nascuda i amb domicili a l’Hospitalet de Llobregat, Clara Cortés nascuda i amb domicili a Vic, Dani Gasol nascut a Tarragona, viu a Barcelona, Iván Morales nascut a Girona, viu a Barcelona, Àlex Palacín nascut i amb domicili a Barcelona i Xavier Pretel nascut a Barcelona, viu a Argentona.

La Biennal 2016 fa el següent recorregut itinerant pel país: Sant Cugat del Vallès, ciutat inaugural, del 15 d’abril al 27 de juliol de 2016; Cambrils del 6 de setembre al 4 d’octubre de 2016; Reus de l’11 de novembre a l’11 de desembre de 2016; Cadaqués del 15 de desembre de 2016 al 8 de gener de 2017; Lleida del 14 de gener al 28 de febrer de 2017; Vilafranca del Penedès del 2 de març al 2 d’abril de 2017; Olesa de Montserrat del 7 d’abril al 7 de maig de 2017; Tarragona de l’11 de maig al 18 de juny de 2017 i l’Hospitalet de Llobregat el 28 de juny al 17 de setembre de 2017.

La Biennal d’Art Contemporani Català 2016 és organitzada i coproduïda a nivell general per l’Ajuntament de Sant Cugat i Canals-Galeria d’Art i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració dels diferents ajuntaments que l’acullen, a més d’institucions i empreses públiques i privades.
La Biennal és projecta a través de les xarxes socials. Es pot consultar a la xarxa a Facebook, Twitter, Youtube, Flickr, Vimeo, Issuu.... i a la web
http://www.canals-art.com/biennaldart.html
http://www.cambrils.cat/ https://www.facebook.com/cambrilscultura/

 

XXI BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
2018

L’edició del 2018 representa un alè d’esperança vers l’art jove d’avui i una motivació de la societat vers l’espiritualitat de l’ésser humà.
La cultura necessita creadors, a més d’espectadors, i els creadors necessiten un ajut difós, imparcial i generalitzat a la seva base, amb ajudes senzilles, poc espectaculars, que no es veuen i no es capitalitzen en els mitjans, però que creen clima de creativitat. Només en aquest context una cultura pot respirar amb vitalitat, i això és el que ha intentat fer la biennal, durant gairebé quaranta anys.
En la present edició, el jurat està format per: Manuel Aramendía, Vicedegà de Cultura de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Aida Marín, Historiadora d’Art i comissària Reus. Albert Mercadé, Director de la Fundació Arranz-Bravo de L'Hospitalet de Llobregat. Ricard Planas, Editor de Bonart de Girona. Jesús Vilamajó, Director de l’Embarrat (Tàrrega) i Josep Canals, Galerista i fundador de la Biennal d'Art Contemporani Català.
El President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Hnble. Sr. Quim Torra, iniciava així el catàleg de la vint-i-una edició de la Biennal: “Les arts visuals configuren un sector professional actiu i divers, amb una gran capacitat d’autogestió d’iniciatives, alhora que constato el pes cultural d’aquest sector en l’escena contemporània. D’aquí la necessitat d’articular un espai de cooperació entre el sector públic i el privat.

Aprofito per destacar la voluntat conjunta de tots els agents de construir una nova formulació estratègica que persegueixi
objectius concrets, des d’una mirada integral i transversal.

La XXI Biennal d’Art Jove Contemporani Català, organitzada per Canals Art i l’Ajuntament de Sant Cugat, amb l’objectiu d’estimular i promoure la creativitat dels joves artistes visuals, és un exemple d’iniciativa per sumar voluntats públic-privades que contribueix, en paral·lel, a reforçar l’articulació del sector.

Des del moment de la seva fundació, ara fa quaranta-un anys, la Biennal ha estat una proposta de col·laboració activa de societat civil i institucions que s’han compromès amb la creació dels nostres artistes.
La voluntat de fer arribar a tot el territori català, a través de les mostres itinerants, les seleccions anuals triades per un jurat professional, ha apropat l’art contemporani a la societat en general i ha incentivat la pluralitat i el contrast dels diferents llenguatges plàstics, per diferents indrets de la nostra geografia.

Parlem d’un espai d’exhibició que ens ajuda a fer un ràpid repàs pels neguits, les tendències i les propostes actuals de l’art novell. El testimoni d’aquests artistes dóna una àmplia visió del panorama del moment a través de propostes variades i dins d’una heterogeneïtat de recursos que ens permeten veure les noves energies i les inquietuds plàstiques actuals.

Totes aquestes inquietuds artístiques passen en un moment d’inquietuds també socials i de caràcter nacional. Un moment de màxima gravetat per la vulneració dels drets civils i polítics més bàsics del sistema democràtic a l’estat espanyol. Actualment hi ha nou demòcrates honorables i pacífics empresonats i set dirigents polítics, membres del govern i el President Carles Puigdemont a l’exili per haver possibilitat que els ciutadans votessin el dia 1 d’octubre.

Aquesta situació no pot passar desapercebuda ni pot ser ignorada per cap sector de la societat i, encara menys, pels sectors que tenen el pensament, la llibertat i el llenguatge com a eines d’expressió principals.

Desitjo que la XXI Biennal d’Art Jove Contemporani Català sigui aquest punt de trobada que ha esdevingut gràcies a la constància, al talent i a la feina ben feta”.

Seguidament l’escrit de l’alcaldessa de Sant Cugat, Sra. Carmela Fortuny i Camarena que diu: “En els darrers anys les polítiques culturals a la nostra ciutat han volgut donar veu a l’art contemporani, sense deixar de banda les propostes més tradicionals, que també tenen els seus espais, tan públics com privats. D’aquesta voluntat va néixer el Centre d’Art Maristany, un espai municipal amb una aposta clara per la programació i la divulgació de l’art contemporani. Arriscat i necessari: obviar l’art que es fa ara significaria deixar de banda una bona part del que ens defineix, encara que ens resulti sigui incòmode. L’art ha de ser un espai de llibertat.
La Biennal d’Art Contemporani Català és un projecte ja clàssic de Canals Galeria d’Art on l’art jove és el protagonista. Amb 21 biennals a l’esquena, en les darreres edicions s’ha convertit en un projecte on els creadors i creadores menors de 35 anys tenen l’oportunitat de mostrar les seves obres, de manera col·lectiva, i així configurar el mapa dels futurs artistes referents dins el sector de l’art contemporani català. La Biennal és un aparador col·lectiu de la creació jove contemporània
Aquesta edició de la Biennal és especial per Sant Cugat, ja que una de les artistes seleccionades hi viu i treballa. La nostra política de suport a la creació contemporània, doncs, començar a donar fruits, els nostres artistes poden mostrar la seva evolució sense deixar la nostra ciutat.
Sant Cugat creix com a ciutat i com a projecte artístic, i també en oportunitats pels nostres creadors i creadores, i ser referents pels d’altres ciutats, i qui sap, si en un futur, per artistes internacionals. Però no oblidem els orígens d’aquells qui proclamaven, ja als anys setanta, que Sant Cugat és terra d’artistes”.
A l’escrit de presentació del catàleg, diu el jurat: “DONA DISRUPTIVA, RURALIA URBANA I PENÚRIES PECUNIÀRIES.
Si normalment és prou difícil jutjar-se a un mateix, no menys fàcil és emetre judicis sobre el que fan els altres, malgrat que Freud, Lacan o Benjamin estarien encantats d’aprofundir-hi. I en els temps líquids i groguencs –en les dues excepcions de la paraula– en els que vivim, escriure per contextualitzar els escollits, encara esdevé quelcom més complex. Així, el judici col·lectiu -i dic judici perquè és una paraula prou gruixuda- a que hem sotmès a més d’una seixantena de propostes arribades a la Biennal, la meitat amb treballs on la hibridació de camps esdevé leitmotiv, sempre està ple d’infinites subjectivitats, de matisos, d’encerts i desencerts.
Aquesta tria, que ara s’exhibeix territorialment i per igualtat de gènere equilibrada, no ha estat forçada sinó subtilment trobada i consensuada. I tot i que sembli una obvietat, no en tots els jurats així es pot dir, malgrat que és la tònica general. Un compendi de microdecisions on s’intueix el pols d’una societat on la governança, ni que sigui latent, posa l’accent en la dona. Una altra o una nova mirada que no diríem ni millor ni pitjor, sinó diferent i a voltes disruptiva. Com la tensió i mixtura entre “la ruralia” i “la urbania”.
Amb tot, és la nostra tria però ni és l’única possible, ni és l’única que mereix possibilitat d’existir fora d’un jurat ple de les seves fílies i fòbies. Una selecció que marca una manera de fer determinada. Potser una frase que ens definiria prou bé és nulla estetica sine etica; aquella mítica màxima que el filòsof i lingüística i santcugatenc José Maria Valverde, un dels savis ètics de casa nostra, va etzibar a un règim franquista caduc que no deixava fer brollar la llibertat d’expressió. Una llibertat d’expressió que a casa nostra juga com un malabarista o un funàmbul vers un precipici.

Però tornem-hi. Una línia discursiva global de participació a la Biennal que, reiterem, posa llum a tota una nova generació de creadors nascuts a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, que aporten frescors dins els cànons de les avantguardes, reinventant i visualitzant els contextos de proximitat o, simplement, posant de relleu com molts dels autors s’han d’exiliar en altres països perquè volen i poden viatjar amb comoditat per nodrir-se de noves realitats o, simplement, pel fracàs del nostre sistema d’inserció laboral que desaprofita el talent.

I és que potser cal millorar la base que hauria d’acollir, mimar i respectar les Arts i, com no, tot això comença fonamentalment des de la base: l’educació -començant per les famílies i totes les seves variants-, que vol dir la sensibilitat vers les arts i les humanitats, l’únic que salvarà el sapiens de l’aniquilació com espècie.

Per tant, dins aquest acte de sensibilització que vol dir apostar per la cultura, que etimològicament vol dir cultivar, hem de parlar del valor social de la cultura com a motor, d’antuvi, de cohesió i de vertebració del territori i de les seves gents i els seus paisatges, ja siguin urbans o rurals. La cultura, mal anomenada “alta cultura” o mal anomenada “cultura popular” -aquelles coses de la imperfecció del llenguatge-, no ha renunciat mai a la transformació de la societat o, com a mínim, a posar-hi pau i poesia.
Encara no coneixem cap obra d’art que hagi matat mai ningú, perquè és la suma màgica de voluntat, coneixement i lírica en una conjunció sideral. Potser el que matarà les Arts serà la manca d’oxigen crematístic, sense lleis de mecenatge i amb polítics de vol gallinaci que no saben que la cultura, que és el mirall on ens mirem per saber qui som, no pot sobreviure sense equiparar-se amb els estàndards europeus.

Potser és que tants anys de dictadura encara no fan que siguem una democràcia prou madura per entendre algunes prioritats. Per tant, els esforços de Canals Galeria d’Art i de l´Ajuntament de Sant Cugat són lloables. I és que la melangia ens abraçada quan constatem un únic president de la Generalitat amb el qual vam arribar al 2% de pressupost en Cultura. Ell ho tingué clar i el turisme encara viu d’aquells rèdits. A ell, la poesia li venia inoculada a les venes i ho tingué clar: la cultura i les arts com a raó social per entendre les societats i fer-les créixer. No són esforços a fons perduts de quatre il·luminats sinó la il·luminació que fa transformar-ho tot, des del micro al macro, per aconseguir les harmonies que sedueixen a escoltar, un cop i un altre, la música que ens fa viure per pensar en llibertat.”

Els artistes que conformen aquesta edició són: GUILLEM S. ARQUER GÓMEZ, neix a Barcelona i viu a Sant Fost de Campsentelles; MARIONA BERENGUER ROLDÁN, neix a Barcelona i viu a Sant Cugat del Vallès; IRENE BOU LINHARES, neix a Caracas (Veneçuela) i viu a Mataró; ADRIÀ GAMERO CASELLAS, neix i viu a Olot; ANNA ILL ALBÀ, neix i viu a Vilanova i La Geltrú; CARLES LLONCH MOLINA, neix i viu a Lleida; JOAN PALLÉ ARGILÉS, neix i viu a Lleida; ANNA PASCÓ BOLTÀ, neix i viu a Barcelona; YURIAN QUINTANAS NOBEL, neix a Amsterdam (Holanda) i viu a Tona; EDUARDO RUIZ LÓPEZ, neix i viu a Barcelona i SEBASTIÁN RUIZ ORDÓÑEZ, neix a Bucaramanga (Colòmbia) i viu a Montcada i Reixac.
Com és tradicional, l’exposició s’inaugura a Sant Cugat, on s’hi pot veure del 6 de setembre al 4 de novembre de 2018; seguidament, LLEIDA del 6 de març al 30 d’abril de 2019; BANYOLES del 10 al 30 de maig de 2019; TARRAGONA del 20 de juny al 31 d’agost de 2019; REUS del 5 al 30 de setembre de 2019; VILANOVA I LA GELTRÚ de l’11 d’octubre al 3 de novembre de 2019.

Com a complement, la Biennal realitza a Sant Cugat xerrades a càrrec de destacats crítics d’art.
A nivell general, la Biennal està organitzada per Canals Galeria d’Art amb el patrocini de l’Ajuntament de Sant Cugat i el suport de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres institucions públiques i privades.
Per a l’ocasió, s’edita catàleg en paper i també en suport informàtic.
Tota la informació a: http://www.canals-art.com/biennaldart.html
i també a totes les xarxes socials

La informació a Internet està en català, castellà i anglès i es pot trobar a totes les xarxes socials, youtube, facebook.....

En aquest tercer mil·lenni, la història continuarà...

 

CANALS GALERIA D'ART

Carrer Orient, 24 - Sant Cugat - Barcelona
T. 936 754 902
M. 607 253 998

Visites concertades trucant al 607 253 998

infogaleria@canals-art.com

 

Copyright © Canals Galeria d'Art 2019

Disseny web Creació Singular